30.05.2018 - 22:00
|
Actualització: 31.05.2018 - 17:29
Diuen que, durant molts anys, Corpus va ser l’autèntica festa major de moltes ciutats. Aquesta festa, creada el segle XIV per l’Església Catòlica per a celebrar el cos de Crist, sempre ha tingut un rerefons laic molt fort. Es va expandir arran de la puixança de les ciutats i la societat civil d’aquell moment la va saber aprofitar molt bé per expressar-se. N’és el millor exemple la processó festiva, que hom creu que va ser l’embrió de moltes peces d’imatgeria com ara els gegants i el bestiari; també hi apareixen vinculats per primera vegada un seguit de músiques i balls.
Així i tot, avui dia la festa de Corpus pren formes molt diferents de cap a cap del país. Una de les més tradicionals són les catifes de flors, que entre avui i diumenge es fan a molts indrets. Són especialment populars per la seva exquisidesa les que es fan a Sitges i a la Garriga i que es podran veure aquest cap de setmana. En tots dos indrets, els clavells en són l’element cabdal i el nombre de catifes no para de créixer: enguany a la Garriga n’hi haurà una trentena. A més, el programa arriba carregat de tota mena d’actes els dies previs i posteriors: concursos de balcons guarnits, l’ou com balla…
Una variant més expansiva de les populars catifes són les enramades, que es fan en algunes poblacions del Principat com ara Arbúcies o Sallent. En aquesta celebració, les decoracions, fetes sempre amb elements naturals, prenen les façanes de les cases i travessen el carrer de banda a banda. Totes dues festes comencen avui però presenten algunes característiques diferents: a Arbúcies la festa dura tants dies com espais enramats hi ha –enguany, sis– perquè cada dia es fa una passada en un espai diferent. Això vol dir que la festa amb música, balls i cercaviles va rodant d’enramada en enramada.
A Sallent, cada carrer fa una enramada impulsada pels veïns, que escullen un tema de fons. Originalment, eren de caràcter religiós o cercaven geometries florals, però amb el pas dels anys la temàtica s’ha ampliat molt i pot tocar temes d’actualitat, reivindicacions veïnals… Mentre dura la festa es pot passejar per algun dels disset carrers guarnits i trobar-hi música, ball, cercaviles, sardanes, ballades de gegants i nans i tot un seguit d’actes lúdics.
Un altre element molt curiós de la diada és l’ou com balla, documentat per primera vegada a Barcelona el segle XV. Té un origen i un significat incerts, però actualment és una de les tradicions més atractives de la diada. Entre avui i diumenge, se’n podran veure setze en patis guarnits per tot Barcelona. Són molt coneguts els dels palaus gòtics, com ara el Museu Frederic Marès, la Casa de l’Ardiaca o el claustre de la Seu, però aquests últims anys la xifra no ha parat de créixer per tota la ciutat.
La variant més especial de la festa de Corpus és la Patum de Berga, que es fa fins diumenge. És catalogada Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de l’any 2005 per la riquesa i l’originalitat. La Patum ha esdevingut una demostració única de teatre popular que constitueix una notable excepció dins el costumari de la festa de Corpus. A Berga es viuran quatre dies de salts de plens, tirabols, Patums completes i Patums de lluïment, amb sortides de tota mena de peces d’imatgeria festiva centenàries, com ara les Guites, els Nans vells i nous i els Cavallets.
Però si hi ha una manifestació que explica com cap altra el significat de la festa de Corpus Christi és la processó. Com que Corpus és una festa que es va crear el segle XIV, coincidint amb el moment de creixement de les principals ciutats del país, són especialment destacades les processons de Barcelona i sobretot la de València. La diferència d’aquesta processó amb les altres és que la imatgeria festiva i els elements religiosos surten intercalats. Això ajuda a fer-se una idea molt aproximada de com era una processó de Corpus el segle XVI.
A més, la processó de Corpus valenciana és una de les més riques del país per la gran varietat d’elements de cultura popular que hi participen. Diumenge a la tarda sortiran una trentena d’elements, entre els quals destaquen les roques, onze estructures de fusta arrossegades per cavalls que expliquen relats bíblics i la vida de sants. També hi participen un seguit de personatges a peu disfressats i guarnits amb màscares que representen escenes bíbliques, com ara Adam i Eva, la Sagrada Família o el rei Herodes. I tanquen la processó els balls, com el de la Moma, que representa els set pecats capitals, o el de la Magrana, on es representa l’eucaristia.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
