28.05.2024 - 21:40
|
Actualització: 29.05.2024 - 17:18
El Corpus Christi és una de les festivitats més assenyalades del calendari amb més de set-cents anys d’història. Enguany, se celebra el 30 de maig, tot i que les processons i activitats diverses s’allargaran tot el cap de setmana, fins diumenge, 2 de juny.
L’origen del Corpus es remunta al segle XIV, per a celebrar el cos de Crist, però malgrat que la tradició va néixer de l’Església catòlica, amb el temps s’ha convertit en un esdeveniment social i festiu. Activitats originades aleshores, com ara la processó festiva, han servit de precedent per a moltes peces d’imatgeria actuals –els gegants i el bestiari, per exemple– i les músiques i els balls que encara perduren.
La festivitat pren formes molt diverses de cap a cap del país, des de les processons amb un caràcter més religiós fins a les tradicionals catifes de flors, com ara les de Sitges, passant pel tradicional ou com balla de Barcelona, la Moma de València o la Patum de Berga. Fem un repàs de les celebracions més destacades del Corpus d’enguany.
L’Ou com Balla
L’Ou com Balla és un dels elements propis del Corpus a Barcelona, i també un dels més autèntics que, amb els anys, ha esdevingut un símbol de la identitat festiva de la ciutat. Aigua, ous i flors. Amb tan sols tres elements que simbolitzen la fecunditat i regeneració, n’hi ha prou per a celebrar-ho. És difícil de precisar-ne l’origen, però hi ha documents que el situen per primera volta a la catedral de la ciutat al segle XV.
Per segon any consecutiu, s’ha hagut d’adaptar a la sequera. Atesa aquesta situació excepcional, les entitats han buscat diferents solucions, segons les possibilitats de cada espai, per a preservar la celebració de la festa. Allà on l’aigua es pot reciclar per regar, se n’ha minimitzat la quantitat, mentre que uns altres espais s’han vist obligats a guarnir amb flors les fonts seques o bé a fer ballar l’ou amb aire.
Com s’adapta l’Ou com Balla a la sequera?
Trobareu l’Ou com Balla a: l’Ateneu Barcelonès, l’Arxiu Històric de la Ciutat (Casa de l’Ardiaca), la Capitania General, els Jardins de Rubió i Lluch, la catedral, el Museu Frederic Marès, el Museu Marítim de Barcelona, la basílica de la Puríssima Concepció, el carrer de la Llibertat, els Castellers de Barcelona, el Centre Cívic Can Deu, el Centre Cívic el Sortidor, el Centre de Gràcia, les Escolàpies Llúria, la Parròquia del Sant Àngel Custodi, la Masia de Can Cadena, l’Oratori de Sant Felip Neri, el Parc de Sant Martí, la Parròquia de Santa Maria del Taulat, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, el Seminari Conciliar de Barcelona, el Taller Sant Camil i la Torre de la Sagrera. Els horaris depenen de cada espai, podeu consultar el programa complet.
Enguany, l’Ou com Balla compartirà protagonisme amb els Gegants, atès que el tema central del Corpus barceloní són els sis-cents anys de gegants a Barcelona. Aquest 2024 es commemoren els sis-cents anys de la primera referència escrita d’un gegant a la ciutat i al món. La referència la trobem al Llibre de les Solemnitats de Barcelona que inclou una relació dels elements municipals que van concórrer a la processó del Corpus de 1424. Per celebrar l’aniversari com cal, a banda de les tradicionals sortides dels gegants per la Vigília i la Processó, enguany hi haurà unes quantes exposicions dedicades a l’efemèride. Al Museu Etnològic i de Cultures del Món (a la seu de Montjuïc) s’inaugurarà l’exposició “Barcelona Ciutat Gegant. 600 anys de festa i tradició”; a la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, s’hi podrà veure el document original del 1424, emmarcat en la mostra “Papers de gegants”; al Museu Diocesà de Barcelona s’hi podrà veure l’exposició “Ara ballen! Els gegants a la processó de Corpus”, que explica el paper passat i present d’aquestes figures a la processó i, a més, la Casa dels Entremesos acollirà l’exposició “Gegants del món”, una mostra que repassa el panorama geganter a tot Europa i en els diversos continents.
La Moma
Una de les processons més riques del país pels elements de cultura popular que l’acompanyen, com ara els gegants i cabuts, és la de València. En destaca la Moma, una figura tota vestida de blanc que balla amb set Momos al ritme del tabal i la dolçaina. Té un gest inexpressiu i una mirada certament pertorbadora que hipnotitza qui la veu. El color blanc simbolitza la gràcia, i qui hi ha dins el vestit de la Moma és un home.
Se celebra a molts més indrets, com ara Ontinyent (Vall d’Albaida), Xàtiva (Costera) i Alcoi, però la celebració de València és referencial, molt rica i espectacular. Les campanes es toquen a mà, sonen ovacions, dolçaines, tabalets, veus blanques, cornetes militars i la banda, els balcons estan ornamentats i, sovint, tiren pètals que acaben formant catifes. Enguany, la processó serà diumenge, 2 de juny, a les 19.00 a la catedral, però la sortida dels gegants, els nanos i les danses de la magrana i la Moma serà a les 17.30. Trobareu el programa complet ací.
La Patum de Berga
Celebrada durant la festivitat del Corpus, la Patum és la festa més important de Berga, i una de les més populars del país. Té més de sis-cents anys d’història i el ball i el foc en són els protagonistes. Els actes principals es fan de dimecres a diumenge de la setmana del Corpus per les places i els carrers del municipi. Enguany, serà del 29 de maig al 2 de juny.
Durant quatre dies, hi haurà cercaviles, sardanes, concerts i les patums completes i de lluïment. A més, per tercer any consecutiu, i ja de manera consolidada, es farà la Patum de la Llar, una Patum adaptada a persones amb discapacitat intel·lectual, en què els usuaris de la Fundació la Llar i el Centre Especial de Treball Taller Coloma faran ballar la comparseria patumaire amb l’acompanyament musical en directe de la Banda de l’Escola Municipal de Música de Berga i músics de la Fundació la Llar. Les comparses són les encarregades de l’actuació o el ball de cadascuna de les figures, que es fan a la plaça de Sant Pere. La gent omple la plaça de gom a gom i salta al ritme del ball, que es fa al centre.
Catifes de flors i enramades
Una altra de les manifestacions més tradicionals del Corpus són les catifes de flors, que es podran veure entre aquest cap de setmana i el vinent en molts indrets. Són especialment populars les de Sitges (Garraf), que enguany ho celebra del 26 de maig al 9 de juny, i les de la Garriga (Vallès Oriental), del 24 de maig al 2 de juny.
A Sitges, el dia 2 de juny, també es decoraran patis i es farà el tradicional ou com balla, que es podrà veure al Palau Maricel, als museus de Sitges i al Racó de la Calma. Enguany, a més, l’Hospital de Sant Joan és l’encarregat de fer la catifa i l’altar del Cap de la Vila dins la programació del 700 aniversari. Podeu veure els llocs i els horaris ací.
A la Garriga, es farà l’enramada dissabte, 1 de juny, a les 16.00 a la plaça de l’Església. L’endemà serà el dia de les catifes i l’Ou com Balla als carrers i places més cèntrics del poble. En total, una trentena de catifes de flors engalanaran el centre històric. Enguany es comptarà amb la presència d’una catifa convidada, de l’associació japonesa Hanae Japan, que farà una demostració d’art floral efímer amb una catifa de flors a la plaça de l’Església.
També Arbúcies (Selva) és un dels municipis on les catifes de flors i les enramades són tradicions molt arrelades, amb més de cinc-cents anys d’història. L’exposició de catifes es va fer el cap de setmana passat, però del dijous 30 de maig al dimecres 5 de juny es faran les enramades.
Més indrets on se celebraran les enramades són Sallent (Bages), on es faran del 30 de maig al 3 de juny, i Guissona (Segarra), on es farà el 2 de juny.
Originàriament, les enramades tenien un caràcter religiós i es feien per decorar els carrers per on passava la processó del Corpus. Però, amb el pas dels anys, la temàtica s’ha ampliat i ara s’hi poden trobar elements d’actualitat i reivindicacions veïnals.
