07.06.2023 - 21:40
Amb més de set-cents anys d’història, el Corpus Christi és una de les festivitats més assenyalades del calendari. El seu origen es remunta al segle XIV, per a celebrar el cos de Crist, però malgrat que la tradició va néixer de l’Església Catòlica, amb el temps s’ha convertit en un esdeveniment social i festiu. Activitats originades aleshores, com ara la processó festiva, han servit de precedent per a moltes peces d’imatgeria actuals –els gegants i el bestiari, per exemple– i les músiques i els balls que encara perduren.
La festivitat pren formes molt diverses de cap a cap del país, des de les processons amb un caràcter més religiós, passant pel tradicional Ou com Balla de Barcelona, la Moma de València o la Patum de Berga, fins a les tradicionals catifes de flors, com ara les de Sitges. Enguany, el Corpus és avui, 8 de juny, però els actes festius s’allarguen fins diumenge i fins ben entrada la setmana vinent. Fem un repàs de les celebracions més destacades.
L’Ou com Balla
Una de les manifestacions festives més singulars del Corpus és l’Ou com Balla, una tradició genuïna de Barcelona que ha esdevingut tot un símbol. És difícil de precisar-ne l’origen, però hi ha documents que el situen per primera volta a la catedral de la ciutat al segle XV. Els elements que el conformen són l’ou, l’aigua i l’abundància de flors, tots tres amb interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral.
Enguany, s’ha hagut d’adaptar a la sequera. Així, s’ha procurat trobar solucions segons les possibilitats de cada espai. Allà on l’aigua es pot reciclar per regar, se n’ha minimitzat la quantitat, i, en canvi, uns altres espais s’han vist obligats a mantenir les fonts seques i guarnir-les amb flors, o bé fer ballar l’ou amb aire. L’Ou com Balla es podrà veure del 8 a l’11 de juny en vint-i-dos espais de Barcelona, com ara la plaça de la Virreina, l’Ateneu Barcelonès i el Museu Marítim. També són molt coneguts els dels palaus gòtics, com ara el Museu Frederic Marès i la catedral. Els horaris depenen de cada espai, podeu consultar el programa complet.
La Moma
Una de les processons més riques del país pels elements de cultura popular que l’acompanyen, com ara els gegants i cabuts, és la de València. En destaca la Moma, una figura tota vestida de blanc que balla amb set Momos al ritme del tabal i la dolçaina. Té un gest inexpressiu i una mirada certament pertorbadora que hipnotitza qui la veu. El color blanc simbolitza la gràcia, i qui hi ha dins el vestit de la Moma és un home.
La Moma també balla en diferents municipis del País Valencià, com ara Ontinyent, Xàtiva i Alcoi, però la més coneguda és la de València. Enguany, la processó serà diumenge, 11 de juny, a les 19.00 a la catedral. L’eixida dels gegants, els nanos i les danses de la magrana i la Moma serà a les 17.30. Podeu trobar el programa complet dels actes del Corpus a València.
La Patum
Celebrada durant la festivitat del Corpus, la Patum és la festa més important de Berga (Berguedà). Té més de sis-cents anys d’història i el ball i el foc en són els protagonistes. Els actes principals es fan de dimecres a diumenge de la setmana del Corpus per les places i els carrers del municipi. Enguany, això serà del 7 a l’11 de juny.
Dimecres i dissabte hi ha les cercaviles, i dijous i diumenge les patums de lluïment, al migdia, i completes, a la nit. Les comparses són les encarregades de l’actuació o el ball de cadascuna de les figures, que es fan a la plaça de Sant Pere. La gent omple la plaça de gom a gom i salta al ritme del ball, que es fa al centre.
A més, enguany, s’ha fet per segona vegada la Patum de la Llar, més accessible perquè hi participen persones amb discapacitat. Es va fer dimarts per commemorar el cinquantè aniversari de la fundació la Llar, una entitat que treballa per a la inclusió i la millora de la qualitat de vida dels discapacitats intel·lectuals a la comarca.
Catifes de flors i enramades
Una altra de les manifestacions més tradicionals del Corpus són les catifes de flors, que es podran veure entre aquest cap de setmana i el vinent en molts indrets del Principat. Són especialment populars les de Sitges (Garraf), del 9 al 18 de juny, i les de la Garriga (Vallès Oriental), del 2 a l’11 de juny. Tant en una ciutat com en l’altra, els clavells en són l’element cabdal, i per confeccionar-les hi participen petits i grans. A més, el Corpus de Sitges ha estat declarat enguany festa patrimonial d’interès nacional.
Una variant més expansiva de les catifes són les enramades, que es poden veure en algunes viles, com ara Arbúcies (Selva), del 8 al 14 de juny, i Sallent (Bages), del 7 al 12 de juny. En aquesta festa, les decoracions, fetes sempre amb elements naturals, omplen les façanes de les cases i travessen el carrer de banda a banda. Les enramades de totes dues viles han estat declarades festa tradicional d’interès nacional i són una autèntica exhibició. Originàriament, les enramades tenien un caràcter religiós i es feien per decorar els carrers per on passava la processó del Corpus. Però, amb el pas dels anys, la temàtica s’ha ampliat i ara s’hi poden trobar elements d’actualitat i reivindicacions veïnals.
