Corpinnat, ni cava ni xampany

Fa uns dies, a VilaWeb anunciàvem que tres escumosos Corpinnat havien obtingut la puntuació més alta de tota la Guia de Vins de Catalunya 2022, que conté 1.258 vins tastats a cegues. Eren els escumosos Enoteca Gramona Brut Nature 2006, de Gramona; Turó d’en Mota 2007, de Recaredo; i Sabaté i Coca Reserva Familiar 2012, de Sabaté i Coca. Per primera vegada en les catorze edicions de la guia, tres escumosos s’emportaven aquest premi ex aequo.

Molts consumidors es van preguntar què era això de Corpinnat, d’on sortia, si era cava o no ho era, què tenien aquests escumosos de particular. Us expliquem a grans trets el projecte Corpinnat i els objectius que el mouen.

Quins són els antecedents de Corpinnat?

Aquesta darrera dècada, el món dels escumosos a Catalunya ha viscut moments de canvi i de redefinició tan significatius, que per igualar-los ens hauríem de remuntar a la creació de la DO Cava el 1991 i la batalla perduda per a ser una denominació d’origen només catalana. Feia temps que una part de cellers elaboradors de cava manifestaven un malestar creixent dins de la DO Cava, organisme que tradicionalment havien controlat les dues grans empreses cavistes del Penedès, Codorniu i Freixenet. La DO Cava no mostrava signes d’evolució, quant a regular el preu del quilo de raïm i no precaritzar el pagès, per destacar els caves per criança i per procedència i així associar la marca a un producte de qualitat.

En aquest sentit, la primera dissidència significativa que hi va haver va ser la de catorze cellers del Penedès que el 2014 van sortir de la DO Cava i van crear la marca Clàssic Penedès. Una nova denominació sota el paraigua de la DO Penedès, que ja marcava vuit subzones, un mínim de quinze mesos de criança en ampolla per a comercialitzar els escumosos i vi base procedent de vinyes d’agricultura ecològica. Però en aquests set anys, el Clàssic Penedès ha tingut un recorregut més curt del que es podia esperar. I l’arribada, el 2018, de Corpinnat, la gran dissidència de la DO Cava, no augura que aconsegueixin el lideratge que volien assolir.

Què és Corpinnat?

Efectivament, la dissidència més important, no tan sols dins del món del cava sinó més enllà, és l’abandonament de la DO Cava d’onze empreses cavistes mitjanes i petites que destaquen pel seu prestigi i qualitat, i que el 2018 van crear la marca col·lectiva Corpinnat. Segons el sommelier Ferran Centelles, un dels més prestigiosos del país, aquesta és la fuga de talents més rellevant que es recorda.

El 10 d’abril de 2018, es va fer públic que les marques Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca i Torelló s’unien per impulsar aquest nou segell, que naixia “amb l’objectiu de prestigiar els vins escumosos del cor del Penedès”. La marca s’havia registrat uns mesos abans, el setembre del 2017. Tenia un plec de condicions consensuat que advocava per dues premisses bàsiques: territori i vinificació dins de l’elaboració d’escumosos de qualitat fets a partir del mètode champenoise o tradicional, o sigui, a partir d’un vi base el qual fa una segona fermentació a l’ampolla.

Primera premissa de Corpinnat: delimitació territorial

Corpinnat és obert a tots els cellers elaboradors de vi escumós que siguin dins una delimitació territorial concreta, que conté 46 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, l’Alt Camp, l’Anoia i el Baix Llobregat. Delimiten aquest territori per raons geogràfiques, geològiques, climàtiques i socials.

Territorialment, la marca Corpinnat comprèn una zona compacta de 22.966 hectàrees de vinya que queda definida segons la depressió prelitoral del Penedès i les serres adjacents. La superfície de vinya Corpinnat representa el 61% de la superfície de plantació del Cava, que és de 37.706 hectàrees.

D’aquesta delimitació territorial, se’n deriva el nom, compost per dos conceptes: ‘cor’, el centre neuràlgic dels vins escumosos, i ‘pinnat’, que prové de l’arrel etimològica Pinnae, que fa referència a l’origen del topònim Penedès, documentat al segle X com a penetense. Aquest adjectiu llatí deriva de pinna, que significa penyal o roca i que aplicat al Penedès equival a territori rocallós.

Precisament, una de les crítiques que han rebut els fundadors de Corpinnat és que han delimitat el territori al cor del Penedès, deixant de banda un nombre significatiu de cellers elaboradors d’escumosos catalans que es troben fora d’aquest territori i que no s’hi podran vincular mai, tot i que són cellers catalans.

Segona premissa de Corpinnat: vinificació

Només poden ser Corpinnat els escumosos que compleixin un reglament d’ús intern (és un reglament no aprovat per cap organisme públic), que estableix: collita manual, raïm ecològic certificat, utilització de varietats històriques ­–posant un especial èmfasi en les autòctones–, vinificació íntegra a la propietat, criances superiors a divuit mesos, preu mínim garantit al viticultor amb un increment gradual.

Quins cellers conformen fins avui Corpinnat?

La marca Corpinnat s’ha registrat a l’Oficina Europea de la Propietat Intel·lectual (EUiPO) i a l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) i és titularitat de l’Associació d’Elaboradors i Viticultors CORPINNAT (AVEC). Presideixen l’associació Xavier Gramona i Ton Mata.

Tot i ser sis els cellers els fundadors, després de tres anys en doina, Corpinnat avui el constitueixen onze cellers. S’han anat incorporant a l’associació: Can Feixes, Júlia Bernet, Mas Candí, Can Descregut i Pardas.

La DO Cava reacciona

En paral·lel al naixement de Corpinnat, de fa dos anys, la DO Cava ha començat una transformació profunda, tot elaborant un reglament molt estricte, amb la intenció d’impulsar la qualitat del producte, a partir de la procedència, l’elaboració i l’envelliment. Aquest reglament, que representa tota una revolució per a la DO Cava, començarà a ser visible a les etiquetes l’any vinent.

La clau del canvi ha estat, per una banda, definir una normativa estricta sobre els processos d’elaboració, segmentant el producte en dos nivells de qualitat segons la criança: el Cava de Guarda i el Cava de Guarda Superior (que engloba el Cava Paratge Qualificat). L’altre procés ha estat la zonificació. S’han definit quatre grans zones: comtats de Barcelona (corresponent a territoris de Catalunya), vall de l’Ebre (Aragó), vinyes d’Almendralejo (Extremadura) i zona de Llevant (País Valencià). I en el cas dels comtats de Barcelona, s’han establert cinc subzones (serra de Mar, valls d’Anoia-Foix, conca del Gaià, serra de Prades i pla de Ponent).

I en el futur?

Tot i que moltes veus dins del sector vitivinícola, també des de l’àmbit institucional, advoquen per la reunificació, perquè amb el canvi de reglament del cava creuen que Corpinnat pot encaixar des de l’àmbit de la qualitat, no sembla gens factible ni fàcil que els cellers de Corpinnat desfacin l’aposta i tornin a la marca cava. Tot i les noves bases, el sector del cava encara ha de consolidar la seva defensa de la distinció dels seus productes de qualitat. I també hi ha veus que creuen que haurà de passar una generació, com a mínim, perquè els moviments es redrecin.