Què hi passa, a les presons, amb el coronavirus?

Els presos polítics resten confinats al Puig de les Basses, al Mas d’Enric i als Lledoners i esperen una decisió de les juntes de tractament de les tres presons respectives per saber si podran continuar passant el confinament a casa seva. Tanmateix, el Tribunal Suprem espanyol s’ha afanyat a amenaçar els funcionaris penitenciaris perquè no permetin que els presos polítics surtin temporalment, malgrat l’advertiment d’organitzacions internacionals com ara l’OMS i l’Alta Comissionada de l’ONU per als Drets Humans perquè els centres penitenciaris es buidin tant com sigui possible.

La Generalitat de Catalunya ha criticat que el Suprem amenaci els funcionaris d’investigar-los per prevaricació. La portaveu del govern, Meritxell Budó, ha insinuat que és el Suprem que prevarica, amenaçant els funcionaris. De fet, el Suprem només els ha advertits sobre els presos polítics, i no ha dit res dels reclusos que es trobin en la mateixa situació als quals les juntes de tractament els puguin concedir el mateix permís perquè romanguin a casa seva durant el confinament. Per una altra banda, la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha declarat que la decisió depèn de les juntes de tractament i dels jutges de vigilància penitenciària i no ha entrat a valorar l’amenaça del Suprem.

Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Raül Romeva ja han demanat al Tribunal Constitucional espanyol (TC) que els permeti de passar el confinament a casa, mentre que Josep Rull, Dolors Bassa i Jordi Sànchez han estat aïllats per haver estat en contacte amb persones que tenien la Covid-19. Ara com ara, el TC no s’ha pronunciat sobre aquestes peticions.

Limitacions de les visites, protestes i manca de material

Diversos sindicats de funcionaris de presons del país han denunciat que els falta el material sanitari adequat per a treballar amb seguretat durant l’epidèmia. Els funcionaris penitenciaris de la Comella (Andorra) també van criticar que el protocol del govern no era eficaç i que no tenien prou material. A la presó de Picassent, a l’Horta Sud, l’aïllament de dos treballadors va alarmar el personal i va despertar crítiques dels sindicats contra el Ministeri d’Interior espanyol.

En aquesta presó, els sindicats asseguren que hi ha hagut incidents aquests últims dies. Aquesta setmana, s’ha mort per coronavirus un treballador del centre de Fontcalent, a Alacant. El 14 de març, en aquest mateix centre, va haver-hi una protesta per la falta d’informació sobre la crisi del coronavirus. Uns quants presoners van refusar temporalment de tornar a les cel·les i van encendre una foguera al pati de la presó, però no hi hagué incidents amb els funcionaris.

Al Principat, a la presó de Brians 1, una seixantena d’interns van plantar-se el dissabte 21 contra les restriccions dels vis-a-vis familiars. Aquella setmana també va haver-hi protestes a la presó de dones de Wad-Ras. El dimarts 24, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va activar un pla pilot al centre de Quatre Camins perquè els presoners poguessin posar-se en contacte amb els familiars per videoconferència, amb la intenció d’estendre la pràctica a les altres presons mentre duri la crisi sanitària. Quant al material, divendres passat el govern català va anunciar que repartiria 50.000 màscares entre funcionaris i presoners que ja havien sobrepassat la vida útil, atesa l’escassetat d’equips de protecció individual.

A la presó de Perpinyà, la policia francesa hi va intervenir el 17 de març perquè un centenar d’interns no volgué tornar a les cel·les, en protesta contra la suspensió de les visites dels familiars. Pel que fa als dos centres penitenciaris de les Illes, on també manca material, no s’ha sabut que hi hagi hagut cap incident relacionat amb el coronavirus.

Campanya d’entitats de drets humans

Paral·lelament, diverses entitats de drets humans han començat la campanya #AmbTercerGrauACasa perquè els presoners classificats en tercer grau i en segon, que hagin accedit a permisos, puguin passar el confinament a casa. A més, demanen que els reclusos amb més de setanta anys, els que tenen malalties i les preses embarassades i amb fills en període de lactància també puguin restar a casa. Alhora, recorden que l’OMS ha publicat una guia amb orientacions per a les administracions penitenciàries per tal de disminuir el risc de contagi a les presons i perquè es redueixi la població empresonada durant la crisi de la Covid-19.

L’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, el Centre Irídia, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, la Comissió de Defensa de l’ICAB, Justícia i Pau, Familiars de Presos/es de Catalunya i l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans són algunes de les entitats que han impulsat aquesta campanya amb tot de vídeos a les xarxes socials. També han enviat una carta al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya perquè prengui les mesures pertinents. Segons la consellera de Justícia, Ester Capella, el 69% dels presoners classificats en tercer grau ja estan confinats als seus domicilis. Pel que fa al govern espanyol, el Ministeri d’Interior va aclarir que el control telemàtic no era aplicable als presos polítics i va acceptar que els presos en tercer grau de les presons que depenen d’Institucions Penitenciàries –les del País Valencià i les Illes– poguessin passar el confinament a casa. Darrerament, les entitats també han lamentat les limitacions de les visites familiars.

Quant als CIE, la policia espanyola va trobar-se obligada a tancar el de la Zona Franca de Barcelona i a alliberar una vintena d’interns, per la impossibilitat d’expulsar-los en els terminis prevists a la llei d’estrangeria arran del tancament de les fronteres per la crisi sanitària. En canvi, l’estat espanyol manté obert el CIE de Sapadors, a València, amb una trentena d’empresonats. Entitats com CIEs No continuen denunciant la falta de condicions d’higiene i reclamen l’alliberament dels interns i el tancament d’aquests centres de deportació.

La petició de l’ONU i la reacció de l’estat francès

La setmana passada, l’Alta Comissionada de l’ONU per als Drets Humans, l’ex-presidenta de Xile Michelle Bachelet, ja va instar els governs a alliberar els presos ‘menys perillosos’, els especialment vulnerables i els ‘reclusos detinguts sense motius jurídics suficients’ i presos polítics per a evitar la propagació del virus a les presons. L’endemà, l’estat francès va decidir d’alliberar uns cinc mil presos mentre duri la crisi sanitària per a alleugerir la càrrega de les presons. A Catalunya Nord, una vintena d’interns de la presó de Perpinyà s’han beneficiat de la mesura.

Mantener reos en detención durante la crisis del #COVID19 conlleva un alto riesgo y debería ser una medida de último recurso. Con brotes en aumento y un número creciente de muertes en prisiones y otras instituciones en muchos países, las autoridades deberían actuar ahora. pic.twitter.com/tzRB97ZpVi

— Michelle Bachelet (@mbachelet) March 25, 2020