04.11.2021 - 21:50
|
Actualització: 04.11.2021 - 22:16
Ahir l’OMS expressava una gran preocupació per la situació de la pandèmia a Europa, on avui dia hi ha el focus principal. La meitat de casos mundials es registren a Europa. La setmana passada n’hi hagué quasi 1,8 milions de nous i 24.000 morts, un 6% i un 12% més que la setmana abans. L’augment de transmissions d’aquestes últimes quatre setmanes a Europa ha estat del 55%. L’OMS alerta que si no es reacciona i la transmissió continua a aquests nivells, podria haver-hi mig milió de morts al continent d’ara fins al primer de febrer.
Però aquesta onada no afecta pas tots els països de la mateixa manera. El BIOCOMSC explica que hi ha tres velocitats diferents. Per una banda, els països més castigats, com ara Eslovènia, Estònia o Letònia, amb una gran incidència i molts morts. Després els que es troben al punt mitjà, com els Països Baixos, Irlanda i la República Txeca, on creix el nombre de casos, però hi baixa la mortalitat. I finalment aquells, com ara els Països Catalans, que es mantenen amb una incidència baixa i alhora també amb una mortalitat baixa. I a què són degudes aquestes tendències tan diferenciades?
La vaccinació i la immunitat de grup, les dues possibles explicacions
Als països on la vaccinació és alta la pandèmia actua d’una manera diferent. Potser hi han augmentat els casos, com a Irlanda, però la mortalitat no hi puja pas amb la mateixa contundència que a Estònia o Letònia, on les xifres de vaccinació continuen essent inferiors al 50%. “La diferència entre alta mortalitat i baixa mortalitat és la vacunació. On la vacunació és més alta, la incidència i la mortalitat són baixes“, explica Daniel López Codina, investigador del Grup de Recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC (BIOCOMSC).
Malgrat que a Europa s’han posat uns mil milions de dosis, només hi ha un 47% de la població totalment vaccinada. A més, la distribució és molt desigual: hi ha vuit països que ja superen el 70%, però n’hi ha dos que no arriben ni al 10%. Els experts asseguren que la vaccinació no fa canviar la tendència de la mortalitat ni de les hospitalitzacions fins que la població vaccinada no passa del 50%. I sembla que quan se supera el 80% comença a ser més difícil que creixi el nombre de casos.
“Hi ha algun llindar en l’àmbit de vacunació que hauria d’evitar que tinguéssim una nova onada de contagis. Però no sabem quin és. Aquí tenim una vacunació més alta que en països on hi ha un augment de contagis, però no sabem si n’hi ha prou per a evitar-lo. Tot i això, si mires els efectes a Irlanda o a Holanda, la situació no és complicada. Ara mateix si els contagis no augmenten molt, no cal preocupar-se. Un altre cas seria el Regne Unit, on tenen una elevada incidència, de fa molt temps, i això ha acabat causant una forta mortalitat i uns efectes difícils de controlar. Però si mantenim un cert control, no ha de canviar”, explica López Codina.
Així s’expressava avui a El món a RAC1 la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas: “La vacunació completa en majors de dotze anys està per sobre del 85%. Això és la immunitat de grup? No ho podem saber del cert, però ens hi acostem molt. Potser la immunitat de grup és al voltant del 85%-87%.”
I amb la vaccinació n’hi ha prou?
La vaccinació és una mesura suficient? “No podem respondre amb seguretat a aquesta afirmació. Per això ara toca ser prudents. La mesura més important que encara no s’ha eliminat és la màscara als espais interiors. I per a fer això n’hem d’estar molt segurs; val més esperar”, diu López Codina. Un exemple clar de país que es va avançar a la retirada de les mesures no farmacològiques és el Regne Unit. Van suspendre-les quan tenien el nivell de vaccinació molt més baix i quan, precisament, la incidència era molt alta. “Si ara poséssim fi a les mesures, partiríem d’una situació molt millor. Però, veient que hi ha veïns que tenen una vacunació elevada i que veuen com els casos hi creixen, no cal que correm a treure la màscara. Ja ens hi hem acostumat i no ens causa pas problemes greus.”
Per tant, la vaccinació és un element molt important, però no és l’únic. Les mesures de contenció continuen essent cabdals. Hi ha estats, com els Països Baixos, que han fet marxa enrere i han tornat a fer obligatòria la màscara quan han vist créixer les infeccions. La pandèmia encara no s’ha acabat. Tenim coronavirus per anys, tot i que la vaccinació i la immunitat de grup podrien canviar-ho tot. La clau serà controlar els brots que vagin sorgint.
Ara com ara, ens mantenim al marge de la nova onada
Tot i que aquesta última setmana han augmentat les xifres de contagis, els Països Catalans encara es mantenen al marge de la gran onada d’Europa. Les setmanes vinents seran clau per a descobrir si realment el nombre de vaccinats és suficient per a controlar els contagis. En el cas de Catalunya, segons Daniel López Codina, un dels factors que podria explicar per què no augmenten els casos és el grau d’immunitat adquirit, és a dir, que hi ha hagut molta gent que ha passat la covid-19 abans.
Una altra cosa que podem veure aquests mesos vinents és que hi hagi una epidèmia entre els no vaccinats, com sembla que passa a Alemanya, on la situació es força preocupant. Ahir hi hagué 34.000 contagis, una de les xifres diàries més altes de tota la pandèmia. I això és perquè un terç de la població no s’ha vaccinat.
