09.01.2022 - 21:50
|
Actualització: 09.01.2022 - 22:31
L’any 2030, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que els problemes de salut mental seran la causa principal de discapacitat al món. Segons un informe del Ministeri de Sanitat espanyol, el trastorn d’ansietat és el més freqüent: afecta el 6,7% de població –8,8% en dones, 4,5% en homes. Aquesta xifra assoleix el 10,4% si s’hi inclouen signes o símptomes d’ansietat.
Dins aquest espectre de trastorns mentals, un dels diagnòstics més freqüents és el d’ansietat fòbica o fòbia específica. La darrera edició de Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM V) els defineix com l’aparició de por o ansietat intensa, immediata –gairebé sempre– i desproporcionada davant objectes o situacions específiques que, en general, no són considerades perilloses i que, a més, el pacient intenta d’evitar o resistir activament.
La por “desadaptativa”, allò que no ens protegeix
Les fòbies tenen l’emoció bàsica de la por de punt de partida. Normalment, té una funció eminentment adaptativa per a la supervivència. Permet de detectar amenaces imminents reals i originar-hi una resposta apropiada.
No obstant això, quan aquesta por interfereix negativament en el funcionament quotidià d’algú en algun àmbit de la seva vida perquè és persistent, desproporcionada, irracional i infundada, perd el caràcter adaptatiu.
De fet, el DSM V contempla aquest criteri diagnòstic per a la fòbia: la por, l’ansietat o l’evitació causa malestar clínicament significatiu o deteriorament en l’àmbit social, laboral o més àrees importants del funcionament. I aquesta és la característica fonamental que converteix la fòbia en un trastorn de salut mental.
La pandèmia, un brou de cultiu per a les fòbies
La pandèmia de covid-19 ha erosionat la salut mental d’una gran part de la societat En persones vulnerables o amb predisposició als trastorns mentals ha causat un creixement considerable d’aquestes afeccions. Les més habituals són la depressió i l’ansietat.
Més concretament, qualsevol situació alarmant o catastròfica –com ara una pandèmia– és el brou de cultiu perfecte perquè apareguin trastorns relacionats amb la por excessiva. Així, uns quants estudis que han avaluat brots previs de malalties infeccioses, com ara la grip espanyola del 1918 i el brot de virus de l’Ebola a l’Àfrica occidental del 2014, han associat respostes cognitives, afectives o conductuals desproporcionades a qualsevol aspecte vinculat a aquestes malalties, com ara el risc d’infecció pel contacte físic o en els espais tancats, la mort o infecció d’éssers estimats, les mesures de contenció, l’aïllament social i la solitud, la pèrdua en massa d’ocupació i la inestabilitat financera.
En aquest context, sabem que no tothom té la mateixa possibilitat de desenvolupar una fòbia davant un esdeveniment desencadenant. Depèn de si hi ha factors genètics i ambientals, a més d’uns altres factors específics de cada mena de fòbia. Per exemple, en el cas de les fòbies associades a les pandèmies –com la de covid-19–, s’ha vist que les variables de diferència individual com ara la falta de tolerància a la incertesa, la vulnerabilitat percebuda a la malaltia i la propensió a l’ansietat semblen tenir-hi un paper fonamental.
Fòbies associades al confinament
El confinament, imposat a pràcticament tots els països al començament de la pandèmia, va dur a un aïllament. Això s’ha traduït en una reducció dràstica del contacte físic i social i una afectació a la salut mental. També hi van influir les restriccions en el lleure i temps lliure.
Les conseqüències han estat diverses. D’una banda, associada directament a l’aïllament social, en destaca l’agorafòbia, un trastorn d’ansietat fòbica en què la persona té una por intensa a llocs o situacions dels quals seria difícil de fugir o demanar ajuda en cas d’urgència.
D’una altra banda, l’aïllament també pot portar associada una afectació negativa de les habilitats socials, amb més propensió a la fòbia social. El grup poblacional més afectat són els adolescents. En aquest cas, la por arriba arran de situacions socials en què l’individu està exposat al possible examen d’unes altres persones.
“Coronafòbia” i més fòbies associades al contagi
Una de les fòbies que la pandèmia ha originat específicament és la coneguda com a “coronafòbia”, una ansietat excessiva a contreure la covid-19. Així, els qui senten aquesta por extrema tendeixen a tenir un conjunt de símptomes fisiològics desagradables desencadenats per pensaments o informació relacionada amb la covid.
Aquesta fòbia és realment incapacitant atès que està fortament relacionada amb la deterioració funcional i l’angoixa psicològica i, per tant, té implicacions importants per al benestar mental.
Així mateix, relacionat amb la por excessiva a encomanar-se, és destacable el trastorn obsessiu compulsiu (TOC), una altra alteració relacionada amb l’ansietat els símptomes de la qual poden exacerbar-se en el context de pandèmia.
El DSM V defineix el TOC com la presència d’obsessions, compulsions o totes dues coses. En primer lloc, les obsessions són pensaments, impulsos o imatges recurrents i persistents no desitjades. Per exemple, en pandèmia, la idea d’encomanar-se o encomanar als éssers estimats.
En segon lloc, les compulsions poden aparèixer en forma de comportaments repetitius que s’apliquen rígidament per a fer front al malestar ocasionat per les obsessions. Per exemple, s’ha recomanat de rentar-se les mans amb freqüència com a mesura de prevenció, però aquesta conducta sol ser una compulsió freqüent del TOC associat a la contaminació. Així, aquesta acció, que és adequada i saludable –no sols en època de pandèmia, sinó en general–, pot convertir-se en la base de l’augment de la prevalença del TOC associat a la covid-19, en aquest cas.
Avaluació de la “coronafòbia”
La “coronafòbia” és un problema relativament nou atès que és una fòbia específicament associada a la covid-19. No obstant això, hi ha estudis sobre fòbies relacionades amb unes altres malalties infeccioses, tal com hem comentat.
A causa d’això, i seguint les recomanacions de l’Associació Americana de Psiquiatria (APA), es desenvolupen eines amb propietats psicomètriques vàlides per a un diagnòstic correcte d’aquest trastorn en auge. Un exemple d’aquesta mena d’instruments d’avaluació és l’Escala de Fòbia Covid-19, que ha demostrat de tenir validesa convergent i discriminant i consistència interna. A més, ha estat validada en poblacions de diferents parts del món com ara els Estats Units, Corea i l’Iran.
Atesa la situació tan alarmant associada a la pandèmia, que es manté a llarg termini de manera més o menys latent, aquesta mena d’instruments són fonamentals. No són importants solament per a diagnosticar nous casos específics de “coronafòbia”, sinó també per a la possible exacerbació dels símptomes de pacients en tractament. O, fins i tot, per a les recaigudes que presentin antics pacients que ja havien estat donats d’alta.
Aránzazu Duque Moreno és doctora en neurociència, directora del Grau en Psicologia i secretària de la Càtedra d’Humanització de l’Assistència Sanitària i membre del grup d’investigació Psicologia i Qualitat de Vida a la Universitat Internacional de València. Basilio Blanco Núñez és docent i investigador de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de València. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
