Els coreans seran almenys un any més joves a partir de l’any que ve

Els habitants de Corea del Sud es rejoveniran el juny del 2023; si més no, constarà així en la documentació oficial. L’explicació d’aquest fet és que el parlament del país ha aprovat un seguit de lleis per a fer obligatori a escala administrativa el sistema internacional per a establir l’edat d’una persona. Això vol dir que s’acabaran les confusions que causaven uns altres mètodes, que feien que els ciutadans tinguessin un any més, o fins i tot dos.

El mètode coreà tradicional –existent de fa segles– estableix que tothom, quan neix, té un any. El perquè no és gaire clar. La versió més popular diu que antigament es considerava que la gestació durava vora un any i, per tant, els nounats ja havien “viscut” un any quan naixien. Una altra explicació és que, segles enrere, en aquesta part d’Àsia no tenien el concepte de zero i, en conseqüència, començaven a comptar pel número u.

A més, independentment de la data de naixement, amb el mètode coreà tradicional es compleix un any més automàticament el primer de gener. Això fa que a Corea del Sud un nadó d’un dia, nascut el 31 de desembre, ja tingui dos anys l’endemà.

Corea del Nord ja va abolir el sistema l’any 1985 en l’àmbit oficial i administratiu, tot i que encara hi ha molta població que el fa servir informalment. Tot i que hi havia mètodes semblants en tots els estats de la regió, com ara la Xina, el Japó o el Vietnam, gradualment han anat adoptant el sistema internacional. Només Taiwan manté una peculiaritat, que és que no té en compte la data de naixement i afegeix un any amb l’any nou lunar.

Molts problemes administratius

A Corea del Sud encara hi ha un altre sistema alternatiu, que no afegeix un any automàticament en néixer, però sí que fa que tothom compleixi un any alhora amb l’arribada de l’any nou. Aquest sistema és emprat, per exemple, en àmbits en què l’edat és molt important, com ara en l’administració militar o en l’edat legal per a beure alcohol i fumar.

El mètode era molt qüestionat, perquè el fet de tenir tres sistemes causava un sobrecost a l’administració pública, a més de confusió, tant en el dia a dia com en contractes legals o en el càlcul per a rebre certes prestacions socials o serveis mèdics.

També tenia importància en aspectes com ara determinar quan un menor necessita protecció legal contra els abusos o quan un infant pot començar l’escola. La majoria de sondatges revelaven que entre el 70% i el 80% de la població preferia equiparar-se a la resta del món, amb la voluntat de mostrar també que són una potència moderna. Per a una part dels coreans, tanmateix, és perdre un aspecte pintoresc de la seva cultura.