01.03.2024 - 21:40
The Washington Post · Kelly Kasulis Cho i Andrew Jeong
Kim Sung Ju recorda la consternació que va sentir la setmana passada, assegut al seu despatx, mentre veia per la televisió la manifestació de milers de metges interns i residents.
“L’altre dia vaig rebre una trucada d’un pacient de càncer moribund”, explica Kim, de seixanta-un anys. “Em va dir que la seva cita per al tractament s’endarreria indefinidament.” Kim, cap del Consell de Drets dels Pacients de Càncer de Corea, fa gairebé una dècada que lluita contra un càncer d’esòfag.
“Com esperen que el país o els pacients com jo donin suport a la seva marxa si ens deixen morir?” va preguntar. Gairebé nou mil residents i interins de Corea del Sud han deixat de treballar d’ençà del 20 de febrer, tot i les ordres del Ministeri de Salut i Benestar de continuar atenent els pacients. Exigeixen al govern que revoqui la decisió adoptada aquest mes d’augmentar el nombre d’estudiants permesos a les escoles de medicina cada any.
Seria la primera vegada que Corea del Sud augmenta el nombre d’estudiants de medicina d’ençà del 2006, una mesura que els polítics consideren que és necessària per a mitigar una greu escassetat de metges. El govern va anunciar que augmentaria el nombre d’estudiants de Medicina de 3.058 a 5.058 cada any a partir del 2025.
“El problema és aquest: Corea és actualment la societat que envelleix més ràpidament del món. Ens convertirem en una societat superenvellida l’any que ve”, diu Andrew Eugi Kim, professor de Sociologia i Cultura a la Universitat de Corea a Seül. Les societats superenvellides són aquelles on més del 20% de la població té seixanta-cinc anys o més. “Més que qualsevol altre grup d’edat, les persones grans requereixen més atenció mèdica. Calen més metges. Matemàticament és simple, això.”
Residents i interins han expressat la seva preocupació per l’augment de la competència, el clima de por de demandes per negligència mèdica i un sou que consideren insuficient per a jornades laborals tan llargues. Alguns diuen que pot ser que calguin més metges, però que l’augment que preveu el govern no té cap fonament.
“Aquesta gent es quedava desperta tota la nit, treballava més de vuitanta hores la setmana, però eren feliços i se sentien recompensats quan els pacients milloraven”, diu l’Associació de Residents Interns de Corea en un comunicat a les xarxes socials. “Lamentem haver de sentir la veu dels metges joves d’aquesta manera.”
Aquest dijous era la data límit fixada per les autoritats sud-coreanes perquè els vaguistes tornessin a la feina, amb l’amenaça de cancel·lar-los o suspendre’ls les llicències mèdiques i de denunciar-los en alguns casos. Els informes dels mitjans de comunicació sobre pacients grans que moren mentre esperen atenció mèdica han revifat la indignació nacional.
Només hi ha 2,6 metges per cada 1.000 pacients, una de les ràtios més baixes registrades per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. Però entre els països de l’OCDE, els metges de Corea del Sud poden arribar a tenir alguns dels salaris més alts, en comparació amb el salari mitjà nacional. Els especialistes autònoms guanyen gairebé set vegades més, i els especialistes assalariats, unes 4,4 vegades més. Els metges assalariats guanyen uns ingressos mitjans d’uns 177.000 euros l’any, segons un informe del 2023 del Ministeri de Salut.
Al voltant del 80% dels residents han presentat una carta de renúncia, segons que van dir dilluns fonts del ministeri. Tot i que els hospitals no les han acceptades, les operacions han disminuït d’un 50% en quinze centres mèdics a causa de la vaga.
El president, Yoon Suk Yeol, va advertir la setmana passada que l’atenció mèdica a les zones rurals estava a punt del col·lapse i el Ministeri de Salut va elevar el nivell d’avís de desastres sanitaris a greu. “La seguretat i la salut de les persones d’aquestes zones es troben ara en greu perill”, va dir Yoon.
Park Dan, un metge resident d’urgències en formació de trenta-tres anys, diu que els qui fan vaga no estan totalment en contra d’ampliar les places a les facultats de Medicina. Però no creu que la conclusió del govern que calen 2.000 estudiants de medicina més cada any hagi estat fruit “d’una revisió exhaustiva i objectiva”. En canvi, diu, les autoritats haurien de crear més incentius perquè els metges treballin als departaments que tenen més mancances, com ara pediatria o urgències. “Els metges en vaga no es prenen a la lleugera les possibles conseqüències”, diu.
Els residents guanyen una mitjana de 2.775 euros el mes després dels imposts, segons un sondatge del 2022 de l’Associació Coreana d’Interns i Residents, que és superior al salari mitjà a Seül. No obstant això, treballen de mitjana setanta-set hores setmanals en una feina que, segons Park, sovint té un impacte emocional.
Els esforços anteriors del govern per augmentar el nombre d’estudiants de medicina es van veure frustrats per una vaga el 2020 que va durar mesos, enmig de la pandèmia de coronavirus. Andrew Eugi Kim, professor de la Universitat de Corea, diu que la llarga lluita per mantenir limitades les places de les facultats de medicina ha estat alimentada per la por de la reducció dels sous i l’estatus social dels metges actuals. “Si el nombre de metges es duplica durant els deu anys vinents, això disminuiria el seu estatus d’una de les professions més respectades i ben pagades del país. Estic segur que els metges pensen en això. Volen gaudir d’aquest estatus especial.”
“Però crec que el govern ha de garantir que aquests metges en pràctiques no treballin dotze hores, o setze, o més al dia. Això s’ha de solucionar”, afegeix.
A mesura que la vaga s’allarga, Kim Sung Ju diu que li preocupen els supervivents i els pacients de càncers. De fet, segons Reuters, alguns hospitals s’han vist obligats a no acceptar pacients que cerquen atenció mèdica d’urgència. “Demanaria respectuosament que els metges en pràctiques tornin amb els seus pacients i continuïn les seves protestes contra el govern en els hospitals en comptes de sortir als carrers”, diu.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
