Coratge

Sembla mentida, el camí recorregut en tan poc temps. Ara hem arribat al moment decisiu. I està clar que el coratge no faltarà. Perquè els qui han sigut cridats a fer el pas definitiu i sense retorn saben que hi ha milions de persones al seu darrere. Persones que han demostrat un valor i una fermesa que no es pot tòrcer de cap de les maneres. Encara ahir, i avui mateix, ens diran que no pot ser. Però sabem que menteixen. I ho fan perquè els falta coratge per enfrontar-se a la nostra fermesa. Avui és el dia de guanyar el pa sencer. Per nosaltres, pels qui han quedat pel camí, pels qui hem de rescatar i per tots els qui vindran.

Vicent Andrés Estellés

He patit molt, però agraesc aquest
moment de llum que tu em proporciones,
al meu costat, com llàntia de fang. [+]

Amarraré el meu cor a la finestra
com si fos un cavall o bé una barca,
i quan vullga que em vinga el vers que vull. [+]

Mai no ha estat advertit
el meu desig, la meua voluntat de
passar desapercebut, de no existir;
el meu cansament, diari, d’existir. [+]

Preserve molt la meua soledat. [+]

No em deixes mai, pensament de la Mort,
car he nascut per a morir només
i jo no vull perdre’m aqueix instant. [+]

Els fets m’han fet, uns fets determinats,
els fets m’han fet i no uns pàl·lids estudis. [+]

Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot. [+]

Pare, et recorde, tan discret. Voldria,
més que paraules, escollir silencis,
un llarg silenci de finestra oberta… [+]

Dins un mot, quanta gent que hi viu! [+]
També he estat perseguit de vegades:
han perseguit els meus mots, els meus versos,
els meus amors de rosa il·luminada:
no m’han deixat dir allò que em calia. [+]

Ara faria això,
trencaria papers, trencaria paraules
cada vegada fent els trossos més menuts. [+]

Allò més fotut de la mort no és la mort en si
sinó que els altres viuen
i t’editen els papers que comprometran la teua molt digna memòria. [+]

Anem raonant cada dia
amb menys paraules i les diem lentament,
oh comiat tristíssim de les paraules, vídues
de coses. [+]

Procure acomplir el meu deure
escrivint per aquells que no escriuen
parlant pels qui no parlen encara. [+]

Per a mirar-te sense més ni més,
trie els silencis i m’agraden grans,
i els faç estelles amb el bes, després. [+]

Les paraules se salven de totes les catàstrofes. [+]

El poeta no baixa al poble:
el poeta és poble ell mateix,
el poeta és el mateix poble. [+]

Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. [+]

No és millor ni pitjor aquest país;
molt senzillament és el nostre,
el teu, el meu.
No el defensem encara;
tractem només, tu, jo i aquell,
d’afirmar-lo,
de dir-lo. [+]

Com vullga tot el món. Faig testament.
Us deixe a tots la meua voluntat.
Fareu la meua voluntat. Jo mai
no he pogut fer amb ella res de res. [+]

Qui va a un lloc a veure’l i després se’n torna sense haver-hi viscut o patit determinats moments d’especial intensitat humana, en té, del lloc, un record banal, de targeta postal. [+]

Vivim i sofrim les conseqüències d’una crisi de la imaginació creadora, laboral, i per tant alimentària, nutritiva.

República Democràtica o Monarquia Franquista? Allò que han dit les urnes o la imposició de les armes?
Hem de ser coherents. Serà difícil. Serà difícil, però ens ho posen fàcil. Massa fàcil. No només els qui apallissen votants pacífics. També els qui profanen ideologies. Com ara uns soi-disants socialistes complaents que prefereixen una Monarquia a una República i el Franquisme a la Democràcia.
Això ens ha de donar coratge. Tant de coratge com els més de dos milions que varen votar sota la calabruixada de porres.

Coratge ….. i el que faci falta. No ens pararan i potser ens esperen notícies bones que, ara, en aquests moments no ho diriem. Qui sap.
Demà el Banc Central Europeu potser ens dura notícies que faran ralentir la mala llet que està desplegant aquest estat repressor. Qui sap.
..i potser serem molts al carrer que ens hi estarem fins que surtin els nostres companys i amics privats de llibertat. No pararem !!!
President, Consellers, Presidenta del Parlament, estem tots junts i no passaran !!!

Ara és el moment culminant de tot el procés. És quan cal prendre decisions transcendentals i que marcaran el futur de la nostra nació si es fa bé. Prendre aquestes decisions no és cosa fàcil d’improvisar i cal treballar durament amb un equip potent i cal tenir coratge per acceptar el risc i la ruïna que l’estat espanyol ens vol imposar. Comparteixo amb el director que en aquest moment podem presentar-se dubtes perquè un procés així mai no s’havia fet a Catalunya i per tant cal preveure tots els escenaris possibles i dissenyar un pla A, un B, un C i un D, si convé. Si el govern ens ha dut fins aquí i ho ha aconseguit, ara no ens pot fallar i tornarem a sortir al carrer per donar-li tot el suport que humanament puguem donar, sense esperar resultats des de casa, però atenent, evidentment, a l’edat i a les condicions físiques dels participants. Per això crec que els joves haurien d’anar al davant sabent que al darrere hi haurà el poble, però tots fent pinya i cridant els mateixos eslògans.
Tenim tantes raons per fer-ho que no caldria anomenar-ne cap. Perquè simplement ho volen fer per dignitat i per les persones que ens han deixat, per les presents i pels descendents i a més, pels nostres presos polítics. A tots ells els hi devem i no fallarem.

Avui he assistit a un acte convocat per ANC i Òmnium, que es feia al Foment Mataroní: 155 i ara què?. Sembla que en els darrers dies se n’estan fent arreu del territori. En aquest acte el ponent era Jordi Cuminal, diputat de junts pel Sí. La sala on es feia l’acte té una capacitat per unes 600 persones, el Foment està en el carrer nou nº 11, al costat d’on estava la llibreria Robafaves (que fa temps va tancar). Aquest carrer va de la riera a la plaça Santa Maria i del Foment a la plaça hi deu haver més de 50 metres. Jo he arribat 20 minuts abans de començar i he fet una cua de 20 minuts. A l’arribar ja estava la sala plena com un ou i ens han instal·lat en una altre sala més petita, potser 300 persones, amb uns altaveus per poder seguir l’acte. Al carrer seguia havent-hi una gentada i la cua arribava a la plaça de santa Maria, s’ha pres la decisió de repetir l’acte al cap d’una hora i mitja perquè tothom pogués assistir-hi. En Cuminal ha fet una xarrada de 20-30 minuts i després s’ha obert un torn de preguntes de tres quarts d’hora.
Transmeto de forma sintètica el que s’ha dit:
1er. La gent està implicadíssima, gairebé emocionada
2on. S’ha transmès el missatge clar que es declararà la independència divendres
3er. S’ha demanat que es tingui confiança en el nostre govern, perquè tot el que el govern ha de fer ho farà
4rt. Hi ha molta intoxicació que prové tant dels medis de comunicació com de les xarxes socials
5è. Hi ha membres del govern que han mostrat discrepància en la tàctica, no en l’objectiu
6è. No es pot explicar tot perquè, potser ho ha dit irònicament, hi ha gent del CNI a la sala
7è. Els mossos són la nostra policia democràtica, deixem-los, ja saben quina és la seva funció!
8è. Lo què és fonamental i garantia de l’èxit és la nostra UNITAT
9è. Els dies que vindran seran difícils però no insuperables i tot depèn de nosaltres, estiguem atents a les directrius de l’ANC i Òmnium
10è. Malgrat el missatge decebedor que hem rebut dels països de la UE, hi ha un altre missatge “sottovoce” que diu que quan siguem un estat tot canviarà. Aquest segon missatge no es pot fer públic perquè l’emissor ho negarà rotundament
11è. Confiança, unitat i pacifisme.

Avui m’ha telefonat una filla meva que viu a Indonèsia. Entre altres coses m’ha explicat la important presència que la Independència de Catalunya té als noticiers d’aquella part del món. És mes, la gent quan la identifiquen com catalana mostren gran interès i se li acosten preguntat encuriosits. Ara O mai.
Per altra banda un amic m’ha confessat el seu vertigen pels aconteiximents que estan passant. Si, tenim vertigen quan mirem enrere, vertigen del buit total, on és aquell país que a la mort del dictador es va obrir als nostres joves ulls? Ara només hi ha la buidor de la mentida i la nulitat de la brutalitat. Ara dubte que mai hi hagi hagut altra cosa.
Per superat el vertigen mirem endavant, ens espera el futur que contruirem costi el costi.

Tal com s’ha dit avui al Maresme, en una de les conferències de diputats per explicar el moment actual i la previsió dels propers dies, cal tenir moral de victòria, actitud de resistència i memòria històrica.
Tal com va escriure Ignasi Aragay el passat 21 d’octubre :
” … un retall dels Assaigs , de Montaigne, que ens pot fer pensar sobre el xoc entre Catalunya i Espanya : ‘Els pobles educats en la llibertat i la voluntat de governar-se ells mateixos consideren monstruosa i contra natura qualsevol altra forma d’organització. Els acostumats a la monarquia fan el mateix.’ ”

Nosaltres ja hem esdevingut ciutadans lliures i poca commiseració pels que accepten la condició de súbdits submissos (i se’n riuen de la nostra lluita).

Ai, companys… vaig ser membre fundador del Moviment de Defensa de la Terra l’any 1984; vaig tenir l’honor de pertànyer al PSAN durant deu anys… sense mai desvincular-me’n;
vaig ser un dels impulsors de Reagrupament Independentista… i ara, em veig a tocar el cel dels meus somnis, aquest que tants patriotes que no sóc digne de deslligar-los les sandàles van somniar i treballar mil cops més que jo. Aniré a mort per l’ideal.
Per ells, per mi, pels meus, pel meu poble…VISCA LA TERRA!!!
Pàtria o mort!!!

Barreja de emocions i garbuix de pensaments però a la fi estem arrivant a ÌTACA,fa mala mar,fortes onades pero som a punt de posar els peus a terra ferma.Tot està per fer,tot es possible pero haurem de bregar fort amb un munt de inconvenients,d’obstacles i penalitats.Estic orgullosa del meu poble,fort,valent,determinat,de tota confiança.Tenim un president i govern a l’ alçada del repte.Ens han menat fins aqui i aqui estem a punt.Penso en els Jordis que tan han lluitat i que mereixen més que ningú altre viure.ho aqui.,però no podrà ser.I en la Muriel i tants i tants d’altres…….
Per tots ells i per nosaltres,endavant la República Catalana

Opció republicana. Opció monàrquica. Aquesta es la qüestió. Només una té un projecte entenedor. Edificar una nova societat es l’unica que genera l’esperança i la participació de tot un poble. L’altre no convida a res mes que la resignació. No mobilitza, imposa. Crec que tots els adversaris al nostre país, quan vegin l’epica del cambi, quan vegin la força que l’empeny, també se sumaràn a l’onada. I es que a l’altre costat no hi ha res…amenaçes i prou. Ara els dies que calguin de resistència es vital. Mobilització !!!

Més que mai, m’estimo el meu poble! Fins avui hem hagut d’arrencar les males herbes, hem femat, hem llaurat, hem fresat i hem sembrat. Ara haurem de defensar bé, amb molt de coratge i valentia els nostres camps perquè ni les manades de senglars ni les niades de conills no ens els arrasin, i amb l’ajuda del temps, del sol i de la pluja bona, aviat arribarà la sega i amb ella l’emoció de veure el resultat del nostre propòsit. Un propòsit transmès pels nostres avantpassats, generació a generació fins que hem pogut fer fora l’enemic i hem pogut conrear la terra que és nostre, amb les bones llavors dels nostres ancestres. Sense prohibicions, sense càstigs, sense injustícies, sense llavors bordes i verinoses, i ara, per fi hem arribat a complir el somni de tot un poble maltractat i menystingut durant segles. Ara se’ns obre el camí cap a Ítaca on la felicitat dependrà només de nosaltres.
Felicitats catalans. Moltes felicitats! Quasi bé ja hi som!

Coratge pels que ens representen. Coratge per gestionar en un efimer lapse temporal allò que ens canviarà la vida. Coratge perquè la perdua de llibertat o de la vida d’uns sigui la llibertat per a tots. Coratge per moure muntanyes i ajuntar consciències. Coratge per transformar l’odi en serenitat d’uns carrers sempre nostres. Coratge per transformar el desencís en esperança. Coratge per acabar una gesta persistent que dura més de 300 anys…
Visca la terra lliure!
Que gran Vicent Andrés !!

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!!

Ahir vaig fer un comentari que pretenia ser incisiu i un pèl feridor vers aquells que, amb bones intencions però amb notable imprudència, aboquen en aquest magnífic fòrum la seva “hipersensibilitat” i deixen anar alguna cosa més que “dubtes raonables” sobre alguns dels nostres líders o sobre tots en general. I, efectivament, com apunta un company, no és pas el primer cop que ho faig.

Estic segur que la majoria dels que hagin llegit les meves notes han interpretat que eren a fi de bé. Sé que no sóc pas l’únic que pensa que aquelles hipersensibilitats i aquelles denuncies de traïció fan mal. O, en tot cas, no fan gens de bé. Estic convençut, i, repeteixo, no sóc pas sol a creure-ho, que no és gaire positiu, per molt que sigui lícit que cadascú s’expressi com vulgui, descoratjar i desmoralitzar una part dels lectors.

En tot cas, vull que quedi clar que no m’adreçava a ningú en concret. Oimés, mai no em fixo en els autors dels comentaris. És a dir, que si algú s’ha sentit al.ludit li demano disculpes.

Tanmateix, no em puc pas estar de reblar el clau: qui té cua de palla s’encén.

Benvolgut Josep Sànchez, mai m’han agradat els o las que es creuen amb el dret i la potestat, de anar censurant, o dient lo que es bo o dolent, està be o malament, crec que partim de la base que totes i tots som persones madures, amb capacitat de raciocini, que opinem en un mitjà obert, transversal, plural i democràtic. Disculpam que et digui que lo que tu fas es just lo que fa el PP, censurar, dir lo que es pot dir i que no, aconsellar lo que es adient i lo que millor callar. Quant renyes als que a tu no t’agraden o et posant nerviós, amb la por de que puguin fer dubtar o convèncer qualcú, ens estas tractan de debils mentals, de persones sense enteniment, sense capacitat per raónar i digerir lo escrit, just lo que fan aquells que tenen por de perdre el relat. Es ben cert que no tothom pensa igual, ni potser te la mateixa fermesa o convicció, però això no vol dir que siguin pitjors a tu, fins i tot m’atreveixo a dir que son millors, perquè tenen la ètica del respecte. Es molt bo que tothom pugui dir la seva, que pugui exterioritzar els seus dubtes, las seves pors, els seus anhels, per això som una gran “familia” per ajudar-nos, amb paciència, amb pedagogia, amb arguments no feridors. Si be es cert que hi pot haver el típic tic culer de “no fotarem pas res”, però amb unes ganes bojes per guanyar, no es te de censurar aquesta gent, perquè de ben segur tu també tens els teus defectes i las teves mancances, com tothom, jo el primer. Per tant, renyar no es lo millor, no s’ajuda a la unitat, Dius que no et referies a ningú en concret, i permetem que ho dubti, ja t’he dit que no som una colla de rucs, i només cal fer un repas als companys que opinen per veure a qui et refereixes, i que expressen lo que tu censures.
Et recomano que prenguis tíla, que no et posi nerviós lo que vegis escrit, que repliquis lo que no hi estiguis d’acord amb arguments, no amb fe, perquè la fe pot autoconsolar a moltes o molts, però no tothom es igual, i més quant per dues vegades no s’ha complert lo promès al poble, es molt raonable que hi hagin opinions emprenyades, que crec hauríem de tenir la capacitat de saber filtrar, i no esverar-nos tant. M’hauria agradat que aquest escrit teu l’haguèsis fet a partir de Divendres, perquè llavors ja sabrem que farà avui o demà el MHP Puigdemont i el seu govern, lo que jo se, es que en la reunió de govern, hi han hagut plors i crits, perquè un reduït grup volia imposar fer eleccions i renunciar a la DUI, malament quant al govern hi ha gent espantada, es on el CNI anirà burjar..millor que pleguin, i posem-hi gent valenta que no estigui dubtosa…o tard o d’hora, podem patir una greu escletxa per aquí….. Doncs au,..Salut i República.

Hola, Llorenç. Espero que em llegeixis. Si no, pega.

Deixa’m insistir que no em referia a ningú EN CONCRET. I també, que no em vigilo els noms dels autors dels comentaris. Hi pots pujar de peus. A partir d’aquí, creu-me que no et tinc en compte la desafortunadíssima comparació entre la meva actitud i la del PP. Que potser no has llegit el detall important: que considero lícit (i just, per descomptat!) que cadascú opini com vulgui?

Amb això, em mantinc en tot l que he dit: considero inoportuna impertinent i perjudicials per al procés l’actitud dels que aboquen aquí la seva frustració, els seus dubtes i les consedenúncies de suposades traïcions (sense aportar proves, és clar).

Per damunt de malentesos, crec que estàs d’acord amb mi en el que t’acabo de dir, que no és més que la repetició, si fa no fa, del que he dit en comentaris anteriors.

Una abraçada, Llorenç, passem ratlla.

Endavant les atxes!