19.10.2022 - 21:40
|
Actualització: 20.10.2022 - 08:12
D’ací a un mes, el 20 de novembre, començarà la Copa del Món de futbol a Catar, un torneig que ha estat envoltat de polèmica d’ençà que es va anunciar, l’any 2010. D’entrada, no és habitual que un mundial es jugui al novembre, ni tampoc que l’amfitrió sigui un país que no ha participat en mundials i que no té tradició de futbol. Però la gran preocupació són les vulneracions de drets humans. Entitats reconegudes com Amnistia Internacional i Human Rights Watch han posat el crit al cel perquè es jugui aquest torneig, que organitza la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA). Les entitats humanitàries ja han posat al mundial el malnom de “la Copa del Món de la vergonya”.
Explotació de treballadors immigrants
La principal polèmica ve per l’abús i l’explotació de treballadors immigrants, que han estat absolutament flagrants. Per fer-nos-en una idea: Catar és sis vegades més petit que els Països Catalans. És un país molt ric, dels més rics de tot el món, però hi ha molta desigualtat social entre autòctons i immigrants. Catar té vora 3 milions d’habitants, el 88% dels quals són treballadors migrants. Provenen principalment de Bangladeix, l’Índia, el Nepal i Filipines.
La Copa del Món a Catar ha requerit construir set estadis, una estació de metro i més de cent hotels. Unes obres que han fet treballadors immigrants sota unes condicions alarmants. Tant és així, que una investigació publicada a The Guardian va revelar que d’ençà del 2010, any en què l’emirat esdevingué l’amfitrió del mundial, hi havien mort 6.500 treballadors immigrants. El país del Golf ho nega.
Amnistia Internacional ha dit unes quantes vegades que la xifra de morts és difícil de calcular, perquè Catar investiga ràpidament les defuncions i les atribueix a malalties cardiovasculars i problemes respiratoris, en cap cas a l’explotació laboral. Per la seva banda, el govern catarès diu que s’han mort trenta-set treballadors als estadis de la Copa del Món entre 2014 i 2020 segons els seus registres d’accidents, i que només tres dels trenta-set van morir per una causa relacionada amb la feina.
D’una altra banda, el salari dels treballadors és indigne, més si el comparem amb els guanys de les empreses que els contracten. Segons investigacions d’Amnistia Internacional, els treballadors que han fet les obres del fastuós estadi Khalifa cobren de mitjana uns 220 dòlars mensuals. Al mateix temps, l’empresa Six Construct, contractada per reformar l’estadi, s’ha embutxacat més de 90 milions de dòlars. Eversendai, la principal subcontractista per a fer l’estadi Khalifa, ha ingressat més de 35 milions d’euros.
I què passa si fas una protesta laboral a Catar? Que corres el perill de ser deportat. Tal com informa The Washington Post, uns seixanta treballadors en obres per la Copa del Món van ser detinguts i deportats per l’emirat després d’una protesta davant les oficines d’una de les empreses constructores més importants de Catar.
Hostilitat cap al col·lectiu LGTBI
L’altra gran preocupació gira entorn els drets dels afeccionats LGTBI que vagin a Catar. L’emirat és un dels setanta països del món que persegueixen l’homosexualitat i la consideren delicte, amb penes que van fins als set anys de presó. Per als ciutadans musulmans, la pena és encara més dura, perquè se’ls aplica la llei islàmica, la xaria. Per a ells, l’homosexualitat pot comportar pena de mort, tot i que no se sol aplicar.
Arran de les acusacions de vulneració dels drets humans, el país del Golf s’ha afanyat a emblanquir la seva imatge amb algunes petites concessions, que s’acceleren com més s’acosta la cita. El 2020, Catar va dir que permetria d’exhibir als estadis banderes i altres símbols del col·lectiu LGTBI, sempre que no hi hagués mostres d’afecte en públic.
A l’abril, el director de seguretat de la Copa del Món, Abdulaziz Abdullah Al-Ansari, ho va matisar i va dir que les banderes amb els colors LGTBI podrien ser arrabassades als afeccionats. Al-Ansari ho va justificar dient que era una mesura per a preservar la seguretat dels afeccionats LGTBI, els quals, va dir, podrien ser increpats o agredits.
La setmana passada, l’ambaixador del mundial, Nasser Al-Khater va dir en una entrevista amb Sky Sports que Catar era un país tolerant que donaria la benvinguda al col·lectiu LGTBI. “Ningú se sent amenaçat aquí, crec que aquesta percepció de perill es deu a les múltiples acusacions i notícies que donen un panorama negatiu del país”, va indicar. “Només demanem respecte per la nostra cultura. Tothom és benvingut i tothom se sentirà segur, aquí.” “Això inclou que si els afeccionats gais es donen la mà en públic, estaria bé?”, va preguntar el periodista esportiu. “Sí”, va assegurar el CEO del mundial.
Quan falta un mes per al mundial, les declaracions de l’ambaixador de la Copa del Món poden ser interpretades com una obertura de Catar en favor de la tolerància al col·lectiu LGTBI. Tanmateix, ja hi ha parelles homosexuals que denuncien haver tingut dificultats per a gestionar reserves en hotels, fins i tot, en els que recomana la FIFA, tal com anuncia una investigació de Daily Mail.
Algunes seleccions alcen la veu amb timidesa
Precisament, l’homofòbia a Catar ha motivat que algunes seleccions europees s’hagin compromès a portar braçalets amb la bandera LGTBI per a enviar un missatge contra intolerància. En duran els combinats nacionals de Bèlgica, França, Països Baixos, Dinamarca, Alemanya, Suïssa i Gal·les. La selecció espanyola s’hi ha negat.
La selecció danesa va una mica més enllà i ha anunciat que farà pràcticament invisible l’escut nacional a la samarreta, com a gest de repulsa a la celebració de la Copa del Món a Catar. Ara bé, no hi ha cap selecció que hagi suspès la seva participació.
Molt més irreverent, l’ex-davanter del Manchester United i de la selecció francesa Eric Cantona va prometre de boicotar el torneig. “És cosa de diners i prou. És horrible com tracten la gent que va construir els estadis. Milers de persones van morir. I, així i tot, disputarem aquesta Copa del Món”, va dir a Sports Mail Cantona, una llegenda del futbol i conegut pel seu atreviment a l’hora de fer crítiques socials i polítiques.
Eric Cantona:
'I will NOT watch the Qatar World Cup. Thousands of workers have died building the stadiums… The decision to let them host is all about money and there will be no lasting legacy.'
(Daily Mail) pic.twitter.com/JzNnxzHmSI
— Footy Accumulators (@FootyAccums) January 12, 2022
L’ex-capità de la selecció alemanya i ambaixador de l’Eurocopa 2024, Philipp Lahm, també ha criticat durament la FIFA per haver organitzat la cita mundialista en un país com Catar. “Els drets humans haurien d’exercir un paper important en l’adjudicació de torneigs. Si un país que va malament en aquesta àrea obté el premi, llavors cal pensar en quins criteris es va basar la decisió”, va dir a la Revista Kicker.
Una operació d’estat: la rentada de cara esportiva
Així doncs, aquesta Copa del Món que comença d’ací a un mes confirma que hi ha uns quants governs al món que tapen les vulneracions de drets humans i milloren la seva reputació per mitjà de l’esport. S’anomena rentada de cara esportiva. No és la primera vegada que passa. El 1978, l’Argentina va acollir el mundial i, tal com han denunciat a posteriori alguns integrants de l’equip, va servir per a tapar les 30.000 desaparicions de la dictadura.
Tot i que aquesta pràctica no és nova, els darrers anys, alguns països del Golf l’han duta a terme a l’engròs. Va començar el Manchester City el 2008, quan el xeic Mansour, de la família reial emiratiana, va comprar el club. D’aleshores ençà, l’equip de Manchester ha invertit més de mil milions d’euros en traspassos i s’ha convertit en un dels millors equips d’Europa.
Tres anys més tard, el 2011, el Qatar Investment Authority, un fons d’inversió de l’emirat, va comprar el Paris Saint-Germain. El president del club parisenc i la cara visible del projecte és Nasser Al-Khelaïfi, que també té un càrrec a la Unió d’Associacions Europees de Futbol (UEFA). A més, és propietari de la cadena de televisió cataresa Bein Sports, que té els drets d’emissió de les grans competicions esportives del món.
De fet, segons una investigació de Libération, Al-Khelaïfi va participar en una trama d’extorsions, xantatges i abusos contra un empresari franco-algerià que posseïa documents confidencials que podrien demostrar la irregularitat en l’elecció de Catar com a seu del Mundial del 2022. Uns documents que sembla que assenyalen Tamim bin Hamad Al-Thani, emir de Catar i propietari del PSG.
Darrerament, el Newcastle United s’ha afegit a la llista dels clubs-estat del Golf, després d’haver estat comprat per 350 milions d’euros per un fons sobirà de la família reial saudita. Les institucions de la lliga anglesa van autoritzar l’operació tot i les acusacions de violació dels drets humans de Riad; la més sonada darrerament, l’assassinat del periodista Jamal Khaixoggi el 2018 al consolat saudita d’Istanbul.
Així doncs, els èxits esportius dels clubs-estat han fet la seva funció. Per una banda, acontentar els afeccionats, i per una altra, millorar l’acceptació d’aquests règims que violen drets humans. Una rentada de cara que ara, amb la Copa del Món de Catar, es pot repetir.
