Copa menstrual, calces o compreses de tela? Guia dels productes menstruals gratuïts

D’ençà de començament de mes, les farmàcies de Catalunya distribueixen gratuïtament uns quants productes menstruals sostenibles, dins la campanya “La meva regla, les meves regles”, impulsada per la Generalitat. Es pot triar entre una copa menstrual, unes calces menstruals i un paquet de dues compreses de roba reutilitzables.

Ara, a vegades no és fàcil de saber quin producte triar, perquè molta gent no en sap les funcions ni les característiques. Alternar productes segons les necessitats o el moment del cicle també és important: “Cal que la sang caigui per la vagina en algun moment del cicle, perquè la hidrata i la neteja”, diu l’educadora sexual Laura Ferrer. I avisa: “Hi ha estudis que demostren que les noies que fa deu anys que usen únicament la copa menstrual comencen a tenir pèrdues de sòl pelvià.” Per això, és ideal combinar mètodes intravaginals i extravaginals. Per exemple, copa amb compresa o copa amb calces menstruals.

A continuació oferim una guia per ajudar-vos a descobrir quin producte es pot adaptar millor a les vostres necessitats, segons cada moment.

Copa menstrual

Quant de temps dura? 

Pot durar entre tres anys i deu, segons l’ús i la conservació. De mitjana, es recomana que, a tot estirar, es porti posada un màxim de dotze hores seguides, tot i que si es té un fluix de sang molt abundant, es recomana de canviar-se-la al cap de quatre hores o sis. Són de silicona o de plàstic quirúrgic. El material no és tòxic i, per tant, no causa al·lèrgies.

Com podem saber quina talla tenim?

A les farmàcies, us oferiran tres talles diferents de copa: petita, mitjana i gran. La tria de l’una o de l’altra dependrà de l’edat, el cos i les experiències de cada persona. Generalment, es recomana la talla petita per als menors de divuit anys, amb la cèrvix petita o el canal vaginal estret; la mitjana per a persones fins a trenta anys que no han tingut cap part vaginal o que se n’han recuperat perfectament; i la gran per a les més grans de trenta anys que hagin tingut un part vaginal i, per aquest motiu o per un altre, tinguin el sòl pelvià debilitat.

Amb tot, hi pot haver gent que no s’ajusti a aquestes indicacions generals. La ginecòloga Raquel Tulleuda adverteix que, si és la primera vegada que ens posem una copa i no hem tingut un part vaginal, triem la talla petita, sobretot si no estem habituades a posar-nos tampons o a manipular-nos. “S’ha parlat molt de la copa, però sovint oblidem que no és el mètode més fàcil d’utiltizar, i per habituar-s’hi sol ser millor començar per la talla petita”, recorda.

Com cal col·locar-la? 

Per introduir la copa a la vagina, primer de tot cal netejar-se les mans amb aigua i sabó. Seguidament, cal posar-se en una posició còmoda (aixecant una cama, eixancarrant-se…). Després, cal doblegar-la en dues o tres parts. Hi ha dues maneres principals de fer-ho: o bé doblegar-la en forma d’U, o bé en forma còncava i ajupida, en què un plec queda per sobre de l’altre i es forma una mena de flor. Sovint, si l’interior de la vagina és sec, és recomanable de lubricar-lo. Amb aigua mateix pot anar bé.

En aquest punt, tocaria inserir-la a la vagina. Cal enfocar-la cap a l’esquena –i no pas recta cap amunt– fins a sentir que es desplega i fa el buit. Normalment, se sent el “plop” a dins quan s’ha col·locat correctament. Si és ben col·locada, no s’ha de notar.

Les primeres vegades en què es provi de posar la copa, Tulleuda recomana de fer-ho en els dies de regla abundant: “Quan la vagina està totalment impregnada de sang, és molt més lubricada i qualsevol maniobra serà més fàcil de fer”, diu. 

Com es treu?

Per a treure la copa, la clau no és tibar, sinó aconseguir de trencar el buit. “Si cal tibar molt, és que encara hi ha buit”, subratlla Tulleuda. Per a trencar-lo, cal introduir els dits a la cèrvix i pressionar sobre les parets de la copa, a la vegada que es tiba cap avall. Si no surt pressionant-ne les parets, es poden intentar tres coses: empènyer suaument la musculatura per a fer-la descendir, comprimir l’anell superior amb els dits per alleugerir-ne la pressió, o bé fer-la girar a la vegada que l’estirem enfora.

Com cal rentar-la?

Es recomana de bullir la copa menstrual abans de posar-se-la per primera vegada, i també en acabar el cicle menstrual. Cada vegada que s’ompli la copa i calgui buidar-la, netegem-la amb aigua i sabó neutre. Si som en un lavabo públic i no tenim sabó neutre, podem simplement buidar la sang al vàter i tornar-nos-la a posar, amb les mans netes. És important de guardar bé la copa mentre que no es faci servir, dins la bossa de tela que inclou la capsa.

De totes maneres, Tulleuda recorda que la vagina no és una cavitat estèril, i que, per tant, encara que esterilitzem la copa, en el moment en què entri en contacte amb les mans per introduir-nos-la ja no serà estèril. Per tant, tot i ser recomanable de bullir la copa, si utilitzem la lògica de la higiene, tampoc hauria de passar res.

Es poden mantenir relacions sexuals amb la copa posada? 

No s’haurien de mantenir relacions sexuals amb penetració amb la copa menstrual posada. Per això, la ginecòloga recomana d’usar els discs menstruals, un mètode de diàmetre transversal i no tan longitudinal, que té una mica més de capacitat i permet de mantenir relacions sexuals amb penetració. Alerta, però, que no són un mètode anticonceptiu.

Avantatges i inconvenients

La copa menstrual és ideal per a les persones amb sagnia abundant, perquè té molta capacitat de recollida de fluix. És un bon mètode per a la nit. A més, una vegada introduïda, és molt còmoda i no es nota que la duus posada. Té capacitat per a aguantar durant tot un cicle sense necessitat de cap més producte.

A banda, la copa menstrual ajuda a l’autoconeixement, a reconciliar-nos amb el cicle i a desmitificar certes creences sobre la regla: “Tenim una cultura que fa que pensem que la menstruació fa fàstic, angúnia i pudor. Però quan utilitzem la copa veiem la quantitat de sang que tenim i també comprovem que no en fa, de pudor”, explica Ferrer.

Com a inconvenients, es pot dir que la copa requereix una higiene periòdica i conscient. Per tant, si els lavabos no tenen pica individual, el buidatge de la sang pot ser incòmode.

D’una altra banda, el recel per la copa menstrual pot venir del desconeixement anatòmic. Sovint, demana una exploració prèvia del cos que no sempre s’ha fet. De fet, hi ha dones que renuncien a utilitzar-la perquè no s’acostumen a posar-se-la i treure-se-la fàcilment. Tulleuda destaca que el període d’aprenentatge de posar-se una copa és de tres mesos, perquè “és difícil”. Considera que sovint es transmet el missatge que cal tenir una capacitat gairebé innata per a la penetració: “A una noia de tretze anys o catorze que no hagi tingut relacions sexuals i no hagi usat tampons i intenti posar-se una copa, és probable que li faci mal.” I afegeix: “Com a ginecòloga i persona que ha parit, no em va resultar fàcil de posar-me la copa ni la primera vegada ni la segona que ho vaig intentar. Imagina una nena de tretze anys.”

Calces menstruals 

Quant de temps duren?  

Les calces menstruals tenen el mateix aspecte que les normals, amb la diferència que poden absorbir la menstruació de quatre hores a sis, segons la quantitat de fluix. El fluix no traspassa ni taca la roba, ni tampoc hi ha risc que les calces s’inflin o siguin massa gruixudes o incòmodes durant un bon marge de temps.

Generalment, són formades per tres capes: la primera drena el fluix fins a l’altra capa; la segona, molt absorbent, reté gran part del líquid; i la tercera, impermeable i transpirable, neutralitza la pudor i els bacteris i evita la sensació d’humitat. Habitualment, la capa que hi ha en contacte amb la pell és de cotó –el teixit més recomanat per a la roba interior–, la segona és feta de polièster i la tercera, de polièster i poliuretà, tot i que els materials poden variar segons el model i la marca, i fins i tot n’hi ha que són fabricades amb teixit de bambú, molt sostenible.

Com es fan servir?

Les calces, simplement, cal posar-se-les com qualsevol peça de roba, sense haver-les de combinar amb cap més producte. Són el producte més simple d’usar.

Se’n poden trobar de formes diverses –calces, culottes, tangues…– i també de colors, estampats i teixits diferents. Això també vol dir que ens trobarem graus d’absorció diferents. Per exemple, el tanga absorbeix una mica menys, però pot ser una bona opció per al primer dia o l’últim de regla. Això sí, es recomana de triar un model un pèl més gran de la talla habitual. En tot cas, si us acolliu a la campanya “La meva regla, les meves regles” no podreu triar el tipus de calces, sinó que dependrà de la marca que us ofereixi la farmàcia.

Com cal rentar-les?

Per fer un bon manteniment de les calces menstruals, es recomana de no rentar-les a temperatura gaire alta, perquè se’n podrien malmetre els teixits que garanteixen l’absorció del fluix. Per treure l’acumulació de sang, és més adient de fer una rentada prèvia amb aigua freda i després ficar-les a la rentadora, però no a més de trenta graus i amb un detergent clàssic. També es recomana de no fer servir suavitzant i d’evitar l’eixugadora, sabons massa greixosos i olis.

Avantatges i inconvenients 

És un mètode senzill d’utilitzar i còmode. A més, facilita el coneixement de la menstruació.

Entre els inconvenients, amb unes soles calces no n’hi ha prou per a aguantar tot un cicle menstrual, ni tan sols per a un sol dia. Caldria tenir-ne més d’una i anar-les combinant i rentant, però la campanya de la Generalitat només ofereix unes calces de manera gratuïta.

Compreses de tela

Quant de temps duren?  

Les compreses de tela tenen una capacitat d’absorció equivalent a dos tampons. Per això es recomana de canviar-les cada quatre hores o sis durant el dia, i una vegada a la nit, segons la quantitat de fluix. Tenen una vida útil entre un any i cinc, segons el manteniment que se’n faci. Tot i que canvien de color amb l’ús, poden mantenir l’efectivitat. Són aptes per a persones de qualsevol edat, i també van bé en els postparts i en casos de pèrdua d’orina.

Com es fan servir?

L’ús de les compreses de tela és intuïtiu i molt senzill: el mateix que les compreses convencionals i no reutilitzables. Val a dir que, igual que les calces menstruals, les compreses de tela poden tenir mides i formes diferents, adaptables fins i tot per a tangues.

Com s’han de rentar?

Es poden rentar a mà o a màquina, a una temperatura màxima de trenta graus –sempre amb aigua freda, com les calces menstruals– per no fer malbé els teixits. Es recomana de rentar-les abans del primer ús, amb un sabó ecològic, si és possible, i evitar l’ús de suavitzants.

Avantatges i inconvenients

Els avantatges i els inconvenients de l’ús de compreses de tela són molt semblants als de les calces menstruals. Són fàcils i còmodes d’usar, però amb dues compreses (que són les que ofereixen les farmàcies de franc) probablement no n’hi haurà prou per a aguantar la sang de tot un dia.

Quin és el millor mètode?

Tulleuda recorda que les recomanacions i indicacions que se solen donar no han d’encaixar amb tothom. És a dir, pot ser que la combinació de vulva, vagina i coll d’úter d’una persona tingui unes característiques determinades que no encaixin amb el que s’ha establert com a norma, i és completament normal. De manera que cada persona i cada època de la vida requeriran l’ús d’un mètode diferent.

Sigui com sigui, si voleu adquirir algun d’aquests tres productes que s’ofereixen a les farmàcies catalanes gratuïtament, recordeu que ho podreu fer gràcies a un codi QR associat a la Meva Salut. Aquest codi serà actiu fins que no es demani el producte a la farmàcia i, una vegada lliurat, es desactivarà. No caduca i serà disponible fins el 2025.

El lliurament del producte és immediat, sempre que hi hagi prou estoc a la farmàcia (si no n’hi ha, es podrà sol·licitar, com es fa habitualment amb els altres productes i medicaments, i serà disponible abans de quaranta-vuit hores). Les farmàcies consultades per VilaWeb expliquen que les usuàries no poden demanar a l’establiment una marca concreta de compreses, copa o calces, sinó que rebran un d’aquests productes de marca aleatòria, segons quina els enviï el distribuïdor. En tots els casos, són productes fabricats al país.