06.11.2022 - 08:53
|
Actualització: 06.11.2022 - 22:36
Avui comença la COP27 a Egipte, una cimera que té l’objectiu de reforçar el compromís de tots els països per a contenir el canvi climàtic. Durant dues setmanes, és previst que s’avanci en diferents àmbits amb base als Acords de París de l’any 2015 i que es concretin mesures de suport per part dels estats més rics cap als més pobres per a fer front a la situació climàtica. Enguany es farà a la ciutat egípcia de Xarm el-Xeikh, prop de la mar Roja. Això ha originat algunes crítiques, atès que el règim d’Abdel Fattah al-Sisi és acusat vulnerar drets humans en uns quants àmbits, entre els quals, la repressió contra activistes climàtics. Fins i tot, la popular activista climàtica Greta Thumberg ha dit que no hi anirà perquè acusa la cimera de fer ecoemblanquiment.
Sigui com sigui, la COP27 reunirà al voltant de dos-cents dirigents polítics d’arreu del món, entre els quals hi haurà el president nord-americà, Joe Biden; la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, i el nou primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak.
Segons l’organització de la COP27, la cimera d’enguany es resumeix en quatre punts bàsics. En primer lloc, la mitigació: impedir que la temperatura mundial assoleixi uns nivells que podrien arribar a tenir conseqüències desastroses per a la humanitat. El compromís implica d’evitar que la temperatura creixi de més de dos graus centígrads respecte dels nivells pre-industrials i, alhora, procurar mantenir aquest augment per sota dels 1,5 graus. A parer dels organitzadors, això requereix accions “atrevides i immediates” per part de totes les nacions, especialment les que són en una posició més avantatjosa per actuar i que poden predicar amb l’exemple.
El segon punt és l’adaptació, que pretén d’incloure la qüestió climàtica en les agendes de tots els governs. En aquest sentit, remarquen la necessitat que tothom es comprometi políticament a donar suport a les comunitats més vulnerables.
Una altra de les qüestions en què es pretén de fer més avenços és el finançament, un aspecte que fins ara no ha acabat de quallar del tot. En les darreres cimeres, els països més desenvolupats es van comprometre a invertir almenys 100.000 milions de dòlars anuals (al voltant de 101.500 milions d’euros) fins a l’any 2020 a les economies més necessitades per ajudar-les a reduir les emissions i preparar-se per al canvi climàtic. L’objectiu no es va assolir –les ajudes l’any 2020 van arribar als 86.800 milions d’euros– i es va prorrogar fins al 2023.
El darrer punt clau de la COP27 és la col·laboració i traduir en accions els compromisos de les cimeres anteriors. L’organització diu que les converses sobre el canvi climàtic són al centre de tot i insta totes les parts –governs, sector privat i societat civil– a transformar la manera en què interactuem amb el planeta.
La cimera de l’any passat a la ciutat escocesa de Glasgow va ser qualificada per alguns de fracàs, perquè no es va acabar concretant un pla contundent per a eliminar l’ús del carbó. De fet, unes quantes veus de l’organització mateixa van reconèixer que pocs dels participants van tornar-ne completament satisfets i van criticar que la voluntat política va ser insuficient per a superar les contradiccions entre països.
Amb aquest record encara present, hi ha qui ha volgut posar en relleu la importància de la cimera d’enguany per evitar que es repeteixi una trobada que va deixar un sabor agredolç en bona part dels presents. El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), António Guterres, confia que la cimera serveixi per a reconstruir la confiança i restablir l’ambició necessària per a salvar el planeta i fixar les bases per a una acció climàtica molt més ràpida i decidida.
Més personalitats destacades, com ara la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva, s’han expressat en la mateixa línia, i han insistit que cal complir els compromisos econòmics adoptats per les economies més avançades i optar per una acció que considera urgent.
HRW denuncia desenes de detencions a Egipte i restriccions al dret de manifestació abans de la COP27
L’ONG Human Rights Watch (HRW) denuncia que les autoritats egípcies han detingut desenes de persones que es manifestaven en oposició a la cimera aquests darrers dies. A la localitat turística de Xarm el-Xeikh, que acull la cimera, les autoritats han ordenat que es col·loquin càmeres a tots els taxis per a vigilar els passatgers i els conductors. Per al director adjunt de HRW al Llevant i al Nord de l’Àfrica, Adam Coogle, “és evident que el govern egipci –que encapçala l’ex-militar colpista Abdel Fattah al-Sisi– no té intenció de relaxar les mesures de seguretat abusives ni de permetre les llibertats d’expressió o d’assemblea”.
Entre les detencions, HRW destaca la de l’activista indi contra el canvi climàtic Ajit Rajagopal quan començava una marxa a peu de vuit dies del Caire a Xarm el-Xeikh. Rajagopal va ser alliberat al cap d’unes hores arran de les crítiques internacionals.
El governador de la província del Sinaí del Sud, Jaled Fouda, ha avisat que les forces de seguretat tan sols permetran concentracions en zones autoritzades, lluny de la cimera. Les manifestacions s’hauran d’avisar 48 hores abans en les zones més pròximes a la cimera i 36 en qualsevol altre punt de la ciutat. Solament es podran fer entre les 10.00 i les 17.00. Qui hi participi haurà d’anar identificat.
HRW també recorda que el govern egipci obliga tots els assistents a descarregar-se una aplicació que recapta informació personal i requereix accés a la càmera, al micròfon i al servei de localització del mòbil: “Moltes dades que ens fan preocupar sobre el dret de la privacitat dels participants.”
L’ONG recorda que el dret internacional garanteix a tothom una participació lliure, activa i significativa en els assumptes públics en l’àmbit internacional, nacional, regional i local. El dret de la participació, segons Coogle, és lligat indissolublement a uns altres drets humans, com ara el de reunió i associació pacífiques i la llibertat d’expressió.
“Arrestar egipcis simplement per fer una crida a protestar uns dies abans de la COP27 no és solament una vulneració de la llibertat d’expressió i reunió, sinó que també és un missatge directe als participants de la cimera”, ha reblat.
