La Conferència Mundial pel Clima arrenca a Glasgow per intentar passar de les promeses a l’acció

Passar de les promeses a l’acció. Aquest és l’objectiu de la 26a Conferència Mundial pel Clima (COP26) que arrenca avui a Glasgow, on es trobaran governs i societat civil per acordar un full de ruta col·lectiu davant l’escalfament global. Durant més de dues setmanes la comunitat internacional discutirà els principals desafiaments i s’espera que els governs aclareixin els plans que tenen per a reduir emissions. “És l’última i millor esperança per mantenir-nos en 1,5 °C”, ha assegurat Alok Sharma, el ministre britànic encarregat de presidir les negociacions de la COP26. Per la seva banda, la secretaria executiva de l’ONU per al Canvi Climàtic, Patricia Espinosa, ha defensat en la cerimònia d’obertura que l’èxit d’aquesta trobada és absolutament possible. Ara bé, Espinosa creu que cal més ambició dels països del G-20 per reduir la contaminació, ja que aquests són responsables del 80% de les emissions. “O optem per reduir les emissions ràpidament i a gran escala per mantenir l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5 °C, o acceptem que la humanitat s’enfronta a un futur desolador en aquest planeta”, ha avisat.

Organitzacions ecologistes com ara la Xarxa d’Acció Climàtica són escèptiques sobre els avenços que es puguin fer a la COP26. A més, critiquen la participació desigual que hi haurà, ja que les restriccions per la covid-19 i l’accés difícil als vaccins a la major part del món han obstaculitzat la presència dels països pobres.

La COP26 –organitzada pel Regne Unit juntament amb Itàlia, que enguany ostenta la presidència del G-20– s’acabarà el 12 de novembre. Inicialment s’havia de fer el novembre del 2020, però finalment es va ajornar a causa de la pandèmia. Unes quantes ONG van exigir un nou ajornament perquè el Regne Unit té unes condicions d’entrada encara molt estrictes per a tots aquells que no estan vaccinats. És a dir, la major part del món, a diferència dels països rics. Londres ha decidit de tirar endavant la convocatòria entre crítiques per una organització deficient.

Avui hi ha hagut la cerimònia d’inauguració, que anirà seguida d’una cimera de caps d’estat entre dilluns i dimarts, i que comptarà amb la participació del president dels Estats Units, Joe Biden, l’encara cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president de França, Emmanuel Macron. Entre les absències més destacades hi ha la del president rus, Vladímir Putin, el president del Brasil, Jair Bolsonaro, i el president de la Xina, Xi Jinping, que hi intervindrà per videoconferència.

La jove activista pel clima Greta Thumberg també ha confirmat que anirà a Glasgow i que participarà en una protesta aquest divendres per exigir als governs que actuïn per impedir la destrucció del planeta.

Què s’ha de decidir?

D’entrada, no s’esperen grans acords a la COP26, més aviat concreció sobre com els països planegen de reduir la contaminació. A la COP23 del 2015 tots van acordar que actuarien per mantenir l’escalfament global “molt per sota” de 2 °C i que intentarien limitar l’augment de temperatura a 1,5 °C per evitar una catàstrofe climàtica, tal com pronostiquen els científics. És l’anomenat Acord de París.

A banda els plans de cada estat per a frenar l’escalfament global, a la COP26 també es parlarà de diners. Si bé els països rics, com ara els europeus, volen centrar les discussions a finançar la transició verda als països menys desenvolupats, aquests també reclamen ajudes en concepte de “reparació” pels danys causats. Occident és responsable de la majoria d’emissions del passat, però és el tercer món el que, en general, rep les pitjors conseqüències del canvi climàtic. Els països desenvolupats es van comprometre a ajudar els més pobres amb 100.000 milions de dòlars el 2020. Tanmateix, segons dades de l’OCDE, el 2019 només havien arribat a 79.600 milions i no s’espera que els diners que falten arribin fins el 2023.

El president dels Estats Units va doblar la seva promesa de contribució: de 5.700 milions de dòlars a 11.400 milions de dòlars. Això sí, fins el 2024. També la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va prometre 4.000 milions d’euros més els set anys vinents, però a Brussel·les estan molestos perquè consideren que els EUA no paguen prou.

Per últim, hi ha un seguit de negociacions més tècniques sobre les normes per a aplicar l’Acord de París. Això ja es va fer durant la COP25 de Madrid, però van quedar pendents algunes qüestions, com ara el funcionament dels mercats mundials de carboni i el rendiment de comptes dels països.

Pel mal camí

Amb l’Acord de París, 195 països van acordar de presentar una contribució determinada a escala nacional (CND) amb l’objectiu de reduir de les emissions. L’últim informe de la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) indica que no es compleixen els objectius i que les emissions contaminants augmentaran un 16% el 2030 en comparació amb el 2010. Així, ens acosten a un escalfament global perillós de 2,7 °C a final de segle que portarà a “un món desestabilitzat i un sofriment interminable”, avisa la UNFCCC.

Segons el grup intergovernamental d’experts sobre el canvi climàtic, per a limitar l’augment de les temperatures a 1,5 °C cal reduir les emissions de CO₂ un 45% el 2030, i un 25% per limitar l’escalfament a 2 °C.