30.08.2023 - 11:57
|
Actualització: 30.08.2023 - 20:05
Un grup de membres de l’exèrcit de Gabon ha anunciat avui en una compareixença televisada que prenia el poder al país, poca estona després de la proclamació dels resultats de les eleccions presidencials que es van fer dissabte i que van atorgar la victòria i la reelecció a l’actual president, Ali Bongo, amb un 64% dels vots. “Aquest dia. 30 d’agost del 2023, les Forces de Defensa i Seguretat reunides en el Comitè per a la Transició i la Restauració de les Institucions, en nom del poble gabonès i garant de la protecció de les institucions, hem decidit de defensar la pau tot posant la fi al règim vigent”, ha dit un dels militars colpistes. Han dit que anul·laven les eleccions, que dissolien totes les institucions del país i que en tancaven les fronteres “fins a un nou avís.”
Segons les primeres informacions facilitades per diverses agències de notícies internacionals s’han sentit trets a la capital, Libreville, i el president Bongo està retingut sota arrest domiciliari. Hores després, la junta militar que ha donat el cop d’estat ha designat el cap de la Guàrdia Republicana, Brice Oligui Nguema, com a nou president del país.
Segons la BBC, els autors del cop han dit que havien pres aquesta decisió per la “governança irresponsable i impredictible que ha causat un continu deteriorament de la cohesió social i que amenaça de portar el país al caos.”
El govern de Gabon havia suspès l’accés a Internet després de les eleccions de dissabte al·legant motius de seguretat, i poc abans del cop s’havia restablert. Segons els resultats oficials, el principal rival de Bongo, l’opositor Albert Ondo Ossa, va rebre el 30% dels vots, i la coalició que liderava, Alternança 2023, ja va dir ahir que tenia sospités de frau en el recompte. De fet, totes les victòries electorals de Bongo d’ençà del 2009 han anat acompanyades de denúncies de frau.
Ja hi va haver un intent de cop d’estat el 2018, quan un grup de militars va intentar aprofitar que el president es recuperava d’un infart cerebral al Marroc. Tres dels militars aleshores van ser detinguts i condemnats a quinze anys de presó.
