04.12.2024 - 01:50
The Washington Post · Adam Taylor
La darrera vegada que es va declarar la llei marcial a Corea del Sud va ser l’any 1980, just després d’un cop d’estat que va instaurar una dictadura militar. Poques hores abans, dos-cents activistes pro-democràtics, la majoria estudiants universitaris, havien estat morts per les forces de seguretat a la ciutat de Gwangju.
Més de quatre dècades després, el president sud-coreà, Yoon Suk-yeol, tornà a declarar ahir la llei marcial, aquesta volta sota el pretext que el partit de l’oposició havia participat en “activitats antiestatals” en coordinació amb el règim de Corea del Nord.
Poc després de la declaració de la llei marcial, un grup de manifestants van provar d’irrompre al parlament per impedir-ne l’entrada en vigor, i es van enfrontar amb els agents que en vigilaven els accessos.
Però poques hores més tard tot havia canviat. Les tropes desplegades per contenir els manifestants se n’havien anat a casa. El parlament havia revocat la declaració per majoria absoluta. El president, derrotat, s’havia fet enrere i havia anul·lat la llei marcial. Què ha passat a Corea del Sud?
Per què ha declarat Yoon la llei marcial?
La decisió del president Yoon Suk-yeol ha commogut milions de sud-coreans i ha despertat vells fantasmes sobre la dictadura militar que governà el país amb mà de ferro fins a la fi de la dècada dels vuitanta.
La proclamació de la llei marcial, tanmateix, no ha estat rebuda amb tanta incredulitat en tots els estrats de la societat sud-coreana. A les altes esferes de la política del país, de fet, ja feia mesos que s’especulava sobre la possibilitat que el president la imposés sobtadament.
Fins ara, els dirigents del Partit del Poder Popular (PPP) de Yoon havien rebatut sempre aquesta mena de rumors. Al setembre, per exemple, un aliat del president va acusar públicament el cap del Partit Democràtic, Lee Jae-myung, de difondre “teories conspiranoiques” sobre una possible declaració imminent de la llei marcial.
Yoon, de seixanta-tres anys, ocupa la presidència de Corea del Sud d’ençà del 2022, quan va succeir el progressista Moon Jae-in, del Partit Demòcrata.
A diferència de Moon, partidari del diàleg amb Corea del Nord, Yoon és un conservador de línia dura que ascendí en l’organigrama del PPP fins a esdevenir-ne el candidat a la presidència, després d’haver exercit com a fiscal general del país durant dos anys, un càrrec del qual dimití precisament a causa de disputes amb el govern de Moon.
Yoon va accedir a la presidència en una de les eleccions més renyides de la història de Corea del Sud, i ben aviat es va trobar immergit en escàndols de tota mena que, combinats amb l’aprovació de mesures impopulars, n’han fet caure en picat l’índex d’aprovació.
Després de ser elegit president, Yoon va prendre la decisió inesperada de traslladar de seu l’oficina presidencial i el Ministeri de Defensa, dos canvis molt costosos que van significar un fort maldecap en matèria de seguretat nacional i que l’opinió pública refusà majoritàriament.
La reputació del president sud-coreà va caure encara més després de les errades del govern en la resposta a l’aglomeració la nit de Halloween del 2022 al districte d’Itaewon, a Seül, que deixà 159 morts. La crisi consegüent en el sector mèdic, en què el govern va ser incapaç d’aturar les vagues i superar l’escassetat de personal als hospitals sud-coreans, el va acabar d’enfonsar.
Per si no n’hi hagués prou, la família del president ha estat objecte d’una gran controvèrsia enguany, després de la difusió d’imatges enregistrades amb una càmera oculta en què es veia com la seva dona, primera dama del país, acceptava una luxosa bossa de Dior a manera de suborn.
Segons el diari Dong-A Ilbo, l’índex d’aprovació de Yoon va caure fins al 17% a l’octubre. Mesos abans, a l’abril, el partit del president va ser derrotat contundentment en les eleccions parlamentàries. Desproveït de majoria parlamentària, Yoon ha recorregut al dret presidencial de vet per a provar d’aturar els projectes de l’oposició, fins i tot quan no tenia autoritat per a exercir-lo.
Què implica la declaració de llei marcial?
L’article 77 de la constitució de Corea del Sud estipula que el president pot declarar la llei marcial per “fer front a una crisi militar o per mantenir la seguretat i l’ordre públic mitjançant la mobilització de les forces militars en temps de guerra, conflicte armat o una emergència nacional semblant”. Aquest article, tanmateix, també estipula que el parlament pot revocar-ne la proclamació en cas que la majoria de legisladors hi votin en contra.
Durant l’anunci de la proclamació, Yoon apuntà al parlament, que acusà d’haver esdevingut un “monstre que destrueix el sistema democràtic liberal”, i explicà que havia decidit d’imposar la llei marcial per a aturar a les “desvergonyides forces antiestatals, favorables a Corea del Nord, que amenacen la llibertat i la felicitat del nostre poble”.
El decret, signat ahir i revocat poques hores després, va suspendre totes les activitats polítiques, com també la difusió de “notícies falses i propaganda per a manipular l’opinió pública”, a còpia de posar els mitjans de comunicació “sota control de la llei marcial”. El decret també ordenava als treballadors mèdics en vaga que tornessin a la feina en un termini màxim de 48 hores.
El decret va ser signat pel general de l’exèrcit Park An-su, designat per Yoon com a “comandant de la llei marcial”.
La llei marcial té una llarga història a Corea del Sud, que no va esdevenir una democràcia fins l’any 1987. S’ha declarat ni més ni menys que setze vegades d’ençà del final de la Segona Guerra Mundial; la darrera, l’any 1980. Aquella proclamació, recordada sobretot per l’aixecament de Gwangju, s’ha representat extensament en el cinema i la literatura sud-coreans.
Què pot fer ara l’oposició sud-coreana?
Tant l’oposició com alguns aliats de Yoon han condemnat contundentment la proclamació de la llei marcial, que molts analistes havien considerat molt improbable fins ahir. Han, el dirigent del PPP que prèviament havia titllat de teoria conspirativa els rumors sobre l’aplicació de la llei marcial, va dir poc després de la declaració que la decisió era un error, i es comprometé a detenir-la.
Ahir a la nit (hora catalana), el parlament sud-coreà va votar per unanimitat a favor de derogar la llei marcial, després dels intents aparents del president per a impedir –sense èxit– l’accés dels diputats a la cambra. Els 190 diputats presents en el moment de la votació rebutjaren la declaració de la llei marcial, que fou derogada. El resultat és una derrota aclaparadora per al president, atès que el parlament sud-coreà és compost per 300 diputats i, per tant, la majoria absoluta és de 151.
Tot i que la Constitució de Corea del Sud estableix que la llei marcial pot ser derogada per votació parlamentària, els oficials militars prometeren ahir a la nit que la llei continuaria vigent fins que el president decidís de derogar-la. Ahir a la nit, finalment, Yoon es donà per vençut i anuncià finalment que retiraria la declaració de la llei marcial, poques hores després de la votació al parlament.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
