12.11.2024 - 21:40
|
Actualització: 12.11.2024 - 21:42
The Washington Post · Chico Harlan i Maxine Joselow
Bakú, Azerbaitjan. Dos mesos abans, si fa no fa, de la presa de possessió de Donald Trump com a nou president dels Estats Units, el govern de Joe Biden ha enviat una delegació d’alt nivell a la cimera anual sobre el clima (COP29), en un intent de tranquil·litzar la comunitat internacional i assegurar-li que els Estats Units continuaran treballant en la lluita contra el canvi climàtic.
En una conferència de premsa abans-d’ahir, John D. Podesta –assessor en cap del president nord-americà sobre política climàtica internacional– explicà que els Estats Units continuarien “reduint les emissions, en benefici del nostre país i del món”.
Però, tot i que la cimera –que l’any passat va culminar en un acord històric per a “allunyar” l’economia global del carbó, el petroli i el gas– arriba en un moment en què el planeta es troba en camí de registrar l’any més calorós d’ençà que se’n tenen dades, molts dels grans dirigents mundials han optat per no assistir-hi.
No és tan sols una qüestió d’anar-hi o no anar-hi. Els Estats Units arriben a la cimera després d’un any en què han produït més petroli i gas que qualsevol altre país en la història de la humanitat, una tendència que ben segur continuarà sota Trump. Dilluns, Trump va triar l’ex-congressista novaiorquès Lee Zeldin per a dirigir l’Agència de Protecció Ambiental, i va assegurar que pressionaria perquè es flexibilitzessin les regulacions ambientals que afectaven les empreses nord-americanes.
Mentre Trump posa fil a l’agulla del seu futur govern, Podesta, un polític veterà especialitzat en el mercat energètic, ha activat mecanismes perquè bona part del text de la llei climàtica aprovada durant el govern de Biden, la llei de reducció de la inflació, quedi fora de l’abast del segon govern de Trump. La llei, va dir Podesta, ha atret més inversions en regions del país dirigides per republicans que no pas en regions dirigides per demòcrates, cosa que dificultarà que Trump i els republicans del congrés la deroguin.
“Molts republicans, especialment els governadors, saben que tota aquesta activitat és bona per als seus districtes, estats i economies”, va defensar Podesta.
En una carta signada aquest agost, divuit republicans de la cambra de representants van demanar al president de la cambra, el republicà Mike Johnson, que no derogués les rebaixes fiscals a la generació d’energies neta, un dels aspectes cabdals de la llei.
“Pot ser que hi hagi alguns aspectes d’aquesta llei que l’administració Trump aturi, però la magnitud i abast del suport a la llei és més gran que no es podria pensar”, va dir David Waskow, director de la iniciativa climàtica internacional de l’Institut de Recursos Mundials, abans-d’ahir. “Políticament parlant, és clar que aquesta mena de crèdits fiscals es mantindran [en el govern Trump]”, va afegir.
L’optimisme de Podesta contrasta amb l’angoixa que es palpa a la cimera, on molts negociadors temen que els Estats Units, en el nou govern de Trump, abdiquin novament el seu rol de capdavanters en la lluita internacional contra el canvi climàtic.
“Al gener, aquest país passarà a tenir un president que ha fet servir la paraula ‘engany’ per a referir-se al canvi climàtic”, deia Podesta abans-d’ahir. I afegia: “Res d’això és un engany: és ben real; és una qüestió de vida o mort.”
Biden no té previst d’anar a Bakú. Hi ha molts altres dirigents mundials que tampoc no assistiran a la cimera d’enguany, que durarà unes dues setmanes. També s’espera que el president xinès, Xi Jinping, i el primer ministre indi, Narendra Modi, evitin de fer-hi acte de presència.
Entre els dirigents mundials que tampoc no han assistit a la cita, hi ha el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, que va suspendre el viatge per la lesió que va sofrir al cap el mes passat; el canceller alemany, Olaf Scholz, que no hi assistirà arran del trencament del seu govern de coalició la setmana passada; i el primer ministre holandès, Dick Schoof, que ha decidit de romandre a casa per fer front a la crisi política derivada dels atacs contra ultres d’un equip de futbol israelià a Amsterdam.
No obstant això, hi ha previst que a la cimera assisteixen més d’un centenar de caps d’estat, incloent-hi els presidents de Barbados, Colòmbia, Itàlia, Kenya, Espanya, Turquia i l’Aràbia Saudita.
La Xina, un dels principals emissors de gasos d’efecte d’hivernacle històricament, ha desafiat fins ara les pressions internacionals per a establir objectius de reducció d’emissions més estrictes, i també ajudar les nacions més pobres a mitigar l’impacte de l’escalfament global.
El president de la COP29, Mukhtar Babayev –que ha passat gran part de la seva carrera a la companyia estatal de petroli i gas de l’Azerbaitjan– va obrir la cimera tot recordant als països assistents el compromís contret l’any passat, i que els plans nacionals de reducció d’emissions –que han de presentar-se els mesos vinents– eren una “darrera oportunitat” per a evitar que el canvi climàtic empitjorés encara més.
Abans que comencés la cimera, un exèrcit de bots va inundar les xarxes socials amb publicacions a favor de la polèmica tria de l’Azerbaitjan com a seu de la COP29. El país, gran productor de petroli i gas, ha provat d’utilitzar la cimera per a emblanquir la seva reputació i silenciar les crítiques internacionals per les seves violacions de drets humans i els intents d’augmentar la producció de gas natural.
“Justícia climàtica ara”, resava un cartell que sostenien els manifestants, amb el puny esquerre enlaire, a l’entrada de la cimera. “Prou d’afegir benzina al genocidi”, deia un altre.
Aquesta cimera és també coneguda com “la COP financera”, perquè els dirigents mundials s’han marcat l’objectiu de crear nous fons per a finançar l’acció climàtica als països en desenvolupament. Tanmateix, s’espera que les negociacions per a aconseguir aquest objectiu siguin polèmiques.
En el discurs d’inauguració, Babayev va defensar que la cimera era una ocasió “imperdible” per a redreçar l’escalfament global, però que la causa climàtica necessitava “alguna cosa més que bones intencions i paperassa”.
Simon Stiell, polític grenadí i secretari executiu de la Convenció de l’ONU sobre el Canvi Climàtic, va afirmar que, sense millores en el finançament, als països en vies de desenvolupament seria “gairebé impossible” complir els objectius climàtics.
Les cimeres internacionals sobre el clima solen ser blanc de crítiques per tractar la qüestió de l’escalfament global en el pla teòric, tot i que ja afecta centenars de milions de persones cada any.
Stiell va apel·lar a l’experiència personal en el seu discurs. Quan es va dirigir als delegats, va mostrar la fotografia d’una casa greument danyada per un huracà. Era la casa de la seva veïna Florence, de 85 anys, que havia quedat completament devastada per l’huracà Beryl d’enguany, va explocar.
“La Florence s’ha convertit en un dels milions de víctimes que el canvi climàtic ha deixat tan sols enguany”, va dir Stiell mentre provava de contenir les llàgrimes. “I hi ha gent com la Florence a tots els països del planeta”, va afegir.
Joselow informa de Washington estant.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
