19.10.2020 - 21:50
|
Actualització: 20.10.2020 - 13:21
El congrés espanyol va començar a tramitar dimarts passat la proposició de llei de coordinació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvament, presentada per Unides Podem, un text que ha aixecat una forta polseguera per l’objectiu explícit de ‘coordinar i homogeneïtzar‘ tots els cossos de bombers de l’estat. La llei vol posar ordre als vora 134 cossos que hi ha a l’estat espanyol, però ha topat amb l’oposició d’alguns d’aquests cossos, que la consideren massa precipitada i redactada des del desconeixement de les realitats existents. Segons la llei de bases de règim local del 1985, la competència de les tasques de prevenció i extinció d’incendis, la tenen els municipis amb més de 20.000 habitants i, si no hi arriben, les administracions superiors. Tanmateix, al llarg dels anys gairebé tots els municipis han cedit la competència. Al nostre país, tenen cossos de Bombers les ciutats de Barcelona, València i Palma. A banda, també hi ha els consorcis provincials de València, Alacant i Castelló, els bombers dels consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa, els Bombers d’Aran i el cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, al qual les diputacions van transferir la prestació dels serveis. A Catalunya Nord, hi actuen els bombers del Departament dels Pirineus-Orientals, però com que es troben sota jurisprudència francesa, no es veuen afectats per aquesta llei.
Els bombers seran sempre seus? | Mail Obert de Núria Cadenes
Manel Pardo, director general de Prevenció, extinció d’incendis i salvaments de la Generalitat de Catalunya, reconeix que a l’estat espanyol li cal una regulació mínima perquè ‘és un sistema absolutament caòtic’, però defensa que a Catalunya el sistema ja està regulat des del 1994 amb la llei de bombers, que estableix un model mixt entre bombers professionals, bombers voluntaris i bombers d’empresa, i que ara quedaria trepitjat. ‘Aquesta llei ens afecta de dalt a baix’, denuncia. Per José María Ángel Batalla, director general d’Emergències de la Generalitat Valenciana, aquesta llei és ‘massa precipitada’ perquè ‘és un tema que requereix molt de consens’.
Si la nova llei s’aprova, aquesta famosa coordinació estatal la faran dos nous organismes: la Direcció General de Bombers (DGB) i la Comissió Estatal de Coordinació dels serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvaments del conjunt de l’estat (CEC). La direcció general s’ha d’encabir dins el Ministeri d’Interior espanyol i tindrà com a funcions, entre més, desenvolupar polítiques de col·laboració entre els diferents cossos de bombers i elaborar procediments de treball, normatives i eines de coordinació per als cossos. L’organització territorial, els tipus de parcs i com han de ser es desenvoluparà a partir d’un reglament que farà la direcció general. En canvi, la comissió de coordinació serà un òrgan consultiu amb participació del director general de Bombers, representants autonòmics, de les ciutats més importants i sindicals, entre d’altres.
Joan Mena, diputat d’En Comú Podem, justifica la llei com una reivindicació històrica dels cossos de bombers i com una eina contra la precarietat laboral. La intenció és ‘coordinar totes les administracions, que això no ha de voler dir homogeneïtzar‘. El cas és que el mateix text jurídic –que fa una setmana va rebre el suport del PSOE i Unides Podem, però també de PP, Vox i Ciutadans– manifesta aquesta voluntat, que Mena nega, en l’exposició de motius: l’article 6 diu que correspondrà a l’estat espanyol ‘contribuir a la coordinació i homogeneïtzació’ dels bombers a tot el territori estatal. A l’article 10 es defineix la coordinació com l’establiment de criteris mínims per a millorar ‘la formació, organització, dotació i actuació’ dels bombers, ‘sense perjudici de l’autonomia que correspongui a cada servei de bombers’.
Mena compara aquesta direcció general amb les que hi ha a ministeris espanyols d’àrees amb les competències transferides, com Educació i Sanitat, sense que hi hagi la voluntat d’envair competències. Tot i aquest pretès respecte a l’autonomia de cada cos, Pardo creu que obre la possibilitat que, en un futur, la direcció estatal de bombers vulgui fer una intervenció més directa. ‘En funció del representant que hi hagi en aquests organismes, pots trobar-te que t’afecti més o menys segons la interpretació que en faci cadascú. Aquest és el perill, ho deixa a l’albir de qui hi arribi’, diu.
Tots els bombers hauran de ser funcionaris
Un dels punts controvertits és que la llei estableix que els bombers han de ser funcionaris de carrera, fet que Unides Podem veu com un pas endavant en els drets laborals dels bombers. D’altra banda, Pardo ho posa d’exemple del desconeixement amb què diu que s’ha fet la llei, que no ha desenvolupat com s’haurà de finançar el cost que això tindria. Actualment, els Bombers de la Generalitat de Catalunya tenen com a objectiu arribar a un cos amb 3.100 bombers funcionaris, que es complementa amb 1.700 o 2.000 bombers voluntaris, que donen suport a les zones amb baixa freqüència d’emergències. De la manera com s’ha redactat, Pardo diu que implica l’expulsió dels bombers voluntaris: ‘Si tinguéssim molts diners, podríem absorbir-los tots com a funcionaris i en lloc de ser 3.100 en seríem 5.000. Però tenim els diners que hi ha i gestionem el que tenim.’
La qüestió dels bombers voluntaris es tracta breument a la disposició addicional primera, on s’agrupen amb els bombers privats, i senzillament s’hi diu que tenen un termini màxim de dos anys per a adaptar el seu funcionament, els identificadors i la retolació al de la resta dels bombers.
N’hi hauria prou amb un reglament?
‘La societat sempre ha de regular la seva activitat, la dels bombers, la de la sanitat i la de qualsevol activitat. La regulació no implica imposició. Ara, s’ha de fer a partir de veure quin model volem per al segle XXI.’ Ho diu Ángel Batalla, que tot i ser crític amb la manera com s’ha volgut regular, mostra la seva predisposició a participar en un debat per a trobar uns criteris i uns denominadors comuns per a tot l’estat espanyol.
Una manera de fer-ho seria fer un reglament de mínims a tot l’estat, sense que tingui rang de llei ni es creïn nous organismes com ara la direcció general de bombers. Seria en aquest reglament on es podria establir com han de ser els vehicles de bombers o quin salari mínim haurien de cobrar. Diu Pardo: ‘Al final, tots complim els mínims, però s’han de reconèixer. Però, per què creen una direcció general de bombers que no existeix? Amb quin paper?’
El text final que es durà a aprovació encara pot canviar molt
Amb tot, cal tenir en compte que la proposició de llei encara pot variar a partir de les aportacions i esmenes dels grups parlamentaris del congrés espanyol, circumstància que Mena aprofita per animar els partits que s’hi han manifestat en contra a participar en el debat. De totes maneres, Pardo dubta que l’actual text serveixi de base: ‘Aquesta llei és tan fluixa i neix d’un desconeixement tan gran que no anirà endavant. Arreglar una llei tan fluixa significa fer-la de nou. Han de fer un reglament i, si no volen, una disposició addicional que digui que als territoris on hi hagi normativa referent a bombers i emergències no s’apliqui. Si hem de crear mecanismes per a entendre’ns i coordinar-nos ja el crearem, sense problemes ni necessitat de fer una llei.’
