El futur de la cooperació espacial s’esquerda per les divisions a la Terra

Fins i tot en temps de conflicte a la Terra, l’espai ha estat històricament un escenari de col·laboració entre nacions. Però les tendències d’aquesta dècada suggereixen que la naturalesa de la cooperació a l’espai ha canviat i les conseqüències de la invasió russa d’Ucraïna han posat de manifest aquests canvis.

Sóc un especialista en relacions internacionals i estudio la distribució del poder a l’espai: qui en són els principals actors, quines capacitats tenen i amb qui decideixen de cooperar. Alguns estudiosos prediuen un futur en què els estats individuals persegueixen uns quants nivells de domini, mentre que uns altres preveuen una situació en què les entitats comercials uneixen les nacions.

Però crec que el futur pot ser diferent. Aquests darrers anys, grups de nacions amb interessos estratègics similars a la Terra s’han unit per promoure’ls a l’espai i han format allò que anomeno “blocs espacials”.

Dels esforços espacials dirigits per l’estat a la col·laboració

Els EUA i la Unió Soviètica van dominar les activitats espacials durant la guerra freda. Malgrat les tensions a la Terra, tots dos van actuar amb cura per evitar crisis i fins i tot van cooperar en un seguit de projectes a l’espai.

A mesura que més països desenvolupaven agències espacials pròpies, van sorgir diversos grups de col·laboració internacionals. Aquests inclouen l’Oficina de l’Espai Exterior de les Nacions Unides, el Comitè de les Nacions Unides per a l’Ús Pacífic de l’Espai Exterior  i el Comitè Consultiu de Sistemes de Dades Espacials.

El 1975, deu nacions europees van fundar l’Agència Espacial Europea. L’any 1998 els EUA i Rússia es van unir per construir l’Estació Espacial Internacional, que ara compta amb el suport de quinze estats. Aquestes iniciatives multinacionals es van centrar principalment en la col·laboració científica i l’intercanvi de dades.

L’aparició dels blocs espacials

L’Agència Espacial Europea, que ara inclou vint-i-dos estats, es podria considerar un dels primers blocs espacials. Però un canvi més pronunciat cap a aquesta mena d’estructura de poder es pot observar després del final de la guerra freda. Els països que compartien interessos sobre el terreny van començar a unir-se per perseguir objectius específics a l’espai bo i formant blocs espacials.

Aquests darrers cinc anys, han sorgit uns quants blocs espacials nous amb diferents nivells de capacitat espacial. Inclouen l’Agència Espacial Africana, amb cinquanta-cinc estats membres; l’Agència Espacial Llatinoamericana i del Carib, amb set estats membres; i el Grup de Coordinació Espacial Àrab, amb dotze estats membres.

Aquests grups permeten que les nacions col·laborin estretament amb uns altres membres dels seus blocs, però els blocs també competeixen entre si. Dos blocs espacials recents, els Acords d’Artemisa i l’acord lunar xinès-rus, són un exemple d’aquesta competència.

Carrera a la Lluna

Els Acords d’Artemisa es van engegar l’octubre del 2020. Els encapçalen els EUA i actualment inclouen divuit estats membres. L’objectiu del grup és que els humans tornin a la Lluna l’any 2025 i establir un marc de govern per a l’exploració i la mineria a la Lluna, Mart i més enllà. La missió pretén de construir una estació d’investigació al pol sud de la Lluna amb una estació espacial lunar de suport anomenada Gateway.

De la mateixa manera, el 2019, Rússia i la Xina van acordar de col·laborar en una missió per enviar humans al pol sud de la Lluna el 2026. Aquesta missió conjunta xinesa-russa també té l’objectiu final de construir una base lunar i col·locar-hi una estació espacial en òrbita.

Que aquests blocs no col·laborin per assolir missions semblants a la Lluna indica que els interessos estratègics i les rivalitats sobre el terreny s’han traslladat a l’espai. Qualsevol nació pot unir-se als Acords d’Artemisa, però Rússia i la Xina, juntament amb alguns dels seus aliats a la Terra, no ho han fet perquè alguns perceben els acords com un esforç per expandir l’ordre internacional dominat pels EUA a l’espai exterior.

De la mateixa manera, Rússia i la Xina tenen previst d’obrir la seva futura estació d’investigació lunar a totes les parts interessades, però cap país d’Artemisa no hi ha mostrat interès. L’Agència Espacial Europea fins i tot ha interromput uns quants projectes conjunts que tenia prevists amb Rússia i, en canvi, ha ampliat les seves associacions amb els EUA i el Japó.

L’impacte dels blocs espacials a la Terra

A més de cercar el poder a l’espai, els estats també fan servir els blocs espacials per reforçar les esferes d’influència a la Terra. Un exemple és l’Organització de Cooperació Espacial de l’Àsia-Pacífic, que es va formar l’any 2005. Encapçalada per la Xina, inclou el Bangladeix, l’Iran, Mongòlia, el Paquistan, el Perú, Tailàndia i Turquia.

Tot i que la seva missió és el desenvolupament i llançament de satèl·lits, l’objectiu principal de l’organització és ampliar i normalitzar l’ús del sistema de navegació BeiDou, la versió xinesa del GPS. Els països que el fan servir podrien passar a dependre de la Xina, com és el cas de l’Iran.

El paper de les empreses espacials privades

Aquesta darrera dècada hi ha hagut un creixement enorme de les activitats comercials a l’espai. Com a resultat, alguns estudiosos veuen un futur de la cooperació espacial definit per interessos comercials compartits. En aquest punt, les entitats comercials fan d’intermediaris entre els estats, unint-los darrere de projectes comercials específics a l’espai.

No obstant això, és poc probable que les empreses comercials dictin la futura cooperació internacional a l’espai. D’acord amb la legislació espacial internacional actual, qualsevol empresa que opera a l’espai ho fa com una extensió –i sota jurisdicció– del país d’origen.

El domini dels estats sobre les empreses en els afers espacials s’ha exemplificat clarament amb la crisi d’Ucraïna. A conseqüència de les sancions, moltes companyies espacials comercials han deixat de col·laborar amb Rússia. Donat el marc legal actual, sembla molt probable que els estats, i no les entitats comercials, continuïn dictant les normes a l’espai.

Blocs espacials per a la col·laboració o el conflicte

En el futur, les formacions estatals, com ara els blocs espacials, seran el principal mitjà pel qual els estats promouran els seus interessos nacionals a l’espai i sobre el terreny. Hi ha molts beneficis quan les nacions s’uneixen i formen blocs espacials. L’espai és difícil, per tant, combinar recursos, mà d’obra i coneixements té sentit. Tanmateix, aquest sistema també comporta perills inherents.

La història mostra molts exemples que demostren que com més rígides es tornen les aliances, més probable és que hi hagi un conflicte. La rigidesa creixent de dues aliances, la Triple Entesa i la Triple Aliança, a final del segle XIX se cita sovint com el desencadenant clau de la Primera Guerra Mundial.

Una lliçó clau és que, mentre els blocs espacials existents siguin flexibles i oberts a tothom, la cooperació prosperarà i el món pot evitar un conflicte obert a l’espai. Mantenir el focus en els objectius científics i els intercanvis entre i dins els blocs espacials, mantenint a ratlla les rivalitats polítiques, ajudarà a garantir el futur de la cooperació internacional a l’espai.

Svetla Ben-Itzhak és professora de l’espai i relacions internacionals de l’Air University. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.