“Només t’he ocultat que sóc policia”: revelen la impactant última conversa amb una agent infiltrada

El documentari Infiltrats, de TV3 i La Directa, no només ha repassat amb detall com van infiltrar-se quatre agents de la policia espanyola en moviments socials dels Països Catalans. També ha revelat una conversa inèdita i impactant, enregistrada just en el moment en què Òscar Campos, militant independentista i dels moviments socials, comunica a qui havia estat la seva parella, Maria Isern, que l’han enxampada, que saben que és una agent de la policia espanyola que s’ha fet passar durant tres anys per una militant dels moviments socials de Girona i, sobretot, per la seva xicota.

El moment, una videotrucada entre l’Òscar i la Maria, és molt dur, i crida especialment l’atenció com l’agent s’enroca en la manipulació psicològica i intenta, malgrat haver estat descoberta, capgirar del tot els fets. “Te’n recordes quan em vas dir si t’ho perdonaria tot? Saps que no et perdonaria mai de la vida? Que et diguessis Maria Isern Torres. No t’ho perdonaria mai. Et dius així, t’hem enxampat”, li diu l’Òscar. L’agent es queda congelada, però lluny de penjar el telèfon, com altres infiltrats, intenta justificar-se, plorant. “De tu no he passat absolutament res, tot el teu entorn està segur, i a tu t’he ajudat. T’he beneficiat més que perjudicat”, li explica, fent referència a la informació obtinguda. “Tu m’has conegut a jo de veres, t’ho jur. Només t’he ocultat que he estudiat Criminologia i que sóc policia. Deixa de pensar en la puta política, hi ha famílies que acaben destrossades per això. Ho relacioneu amb l’independentisme, però hi ha infiltrats per tot Espanya”.

La situació és encara més surrealista quan intervé la mare real de la Maria, que també havia col·laborat en fer més creïble la infiltració i intenta convèncer l’Òscar de les seves bones intencions. “No em parlis de destruir famílies, perquè tu ja n’has destruït una. Maria, adéu”, conclou l’Òscar. “El cervell no és capaç d’entendre la vivència. Una part teva continua estimant la persona, l’altra fa un relat racional per a entendre”, diu ell, temps després. “Ella continua mantenint l’actitud de manipulació fins al final”.

Les relacions com a arma

El de la Maria és només un dels quatre casos destapats per La Directa, que podrien ser molts més, segons que s’apunta al documentari. Els altres agents, coneguts com a Marc, Dani i Ramon, van infiltrar-se també en diversos col·lectius lligats als moviments socials i a l’esquerra independentista, en aquests casos de Barcelona i València. Tots van actuar durant el 2020 i tres d’ells eren de les Illes. Tots s’havien format a l’escola d’Escola de Policia d’Àvila i, just acabades les pràctiques, van començar com a infiltrats. En el cas del Dani, les relacions sexuals i afectives també es van utilitzar com a arma per sostenir durant més temps un relat creïble. Fins i tot va arribar a utilitzar una aplicació de cites que permet de filtrar per ideologia per poder iniciar aquestes relacions.

El documentari compta amb el testimoni de Laura García, portaveu del sindicat policíac Jusapol. Molt seriosa, i parlant d’aquesta mena d’infiltracions com si fossin a bandes terroristes o de narcotràfic, explica com canvia la vida d’un infiltrat quan decideix de ser-ho. “La seva família ja no és la seva família, s’ha de desenganxar de la vida anterior per a no comprometre la seguretat de la investigació”. Sobre una de les vulneracions més grans de drets, el fet que els infiltrats tinguin relacions sexuals i afectives amb altres militants, assenyala, simplement, que no és l’objectiu, “sinó que és per a no ser descoberts”. Una afirmació que queda absolutament desmentida per l’advocada Laia Serra, que assegura que les relacions eren el centre del mètode en aquests casos, perquè entrar en un col·lectiu de la mà d’algú ja conegut els facilitava les coses.

De fet, tots quatre casos descrits són impactants i afecten l’autoestima, confiança i fortalesa dels militants que coneixien els agents, però són especialment esfereïdors aquells que impliquen aquestes relacions. “Considero que l’estat m’ha violat. Jo li vaig dir que sí al personatge, no pas a la persona que era realment”, explica la Clara, que va ser parella del Dani, infiltrat al cinema okupat La Cinètika, de Sant Andreu.

Aquest cas és paradigmàtic per entendre com aquestes operacions policíaques van traspassar totes les línies. El Dani es va guanyar la confiança del grup essent un personatge extrovertit i carismàtic, i el fet que pogués passar dies seguits de festa, consumir drogues i fins i tot facilitar-les a la resta, feia que ningú no pogués sospitar que es tractava d’un policia.

L'”agent provocador”, una figura il·legal

Aquesta personalitat oberta i encantadora, que es va guanyant a poc a poc la confiança dels militants és un tret comú en tots els casos, tot i que no hi ha un patró comú ben definit que pugui fer-los fàcilment identificables. En alguns casos, van començar a les assemblees de manera més discreta i despolititzada, però això no vol dir pas que tinguessin sempre un perfil baix. El Ramon, a València, fins i tot organitzava accions com tombar tanques, liderava i animava. És a dir, les accions per les quals els militants podien acabar represaliats, les organitzava la pròpia policia, que a més tenia, amb antelació, tota la informació necessària per aturar-les. El Marc, de Barcelona, fins i tot va arribar a resistir fins al final les càrregues en un desnonament i va ser identificat, per a fer més creïble el seu relat.

Aquesta figura de l'”agent provocador” no té cap encaix en el marc legal vigent, tot i que cap de les quatre infiltracions no respon al que la llei preveu com a “agents encoberts”. És a dir, aquells que poden infiltrar-se en casos de narcotràfic o terrorisme. El buit legal, però, es troba en la figura de l'”agent d’intel·ligència”, una figura que no està ben definida, que no està subjecte a cap control judicial i que dóna marge a vulneracions de drets. Tot plegat, sense retre comptes a ningú, sense que es detalli el perquè, el com i els objectius d’unes operacions que, lluny d’investigar la criminalitat real, només han servit per inculcar por a moviments socials pacífics.

Impunitat en tots els casos

El PSOE i el Ministeri d’Interior de Fernando Grande-Marlaska sempre s’han aferrat a aquests llimbs legals per a justificar aquesta mena d’operacions. Amb tot, el preu d’aquestes operacions no ha anat més enllà d’una comissió d’investigació al parlament, i no ha implicat cap assumpció de responsabilitat per als responsables polítics ni policíacs. Una impunitat que contrasta amb el cas britànic. Després que es destapessin més d’un centenar de casos d’infiltracions als moviments socials durant dècades –que també van incloure relacions sexuals i afectives–, la policia va acabar demanant perdó i la justícia va reconèixer les vulneracions de drets fonamentals comeses.

En aquests casos s’ha intentat demostrar que s’havien comès diversos delictes –tortures i maltractament, abús sexual, revelació de secrets…– però res no ha prosperat. Tal com assenyala La Directa, un dels agents continua treballant a Menorca i l’altre a Madrid. A més, no se sap quants casos similars més hi pot haver i tota la investigació apunta a un sistema ben organitzat i amb molts recursos per dotar als agents de pisos o altres infrastructures necessàries per a fer més creïble el seu relat, que acaba essent molt ben construït i és molt difícil de detectar. De fet, la creació d’identitats falses fins i tot els va permetre d’inscriure’s en universitats públiques.

Destapar-los, analitzar-los, assenyalar-los, conèixer el seu modus operandi, ha servit, això sí, per intentar prevenir que torni a passar. Tal com descriu la Sílvia Rispau, militant gironina, “els hem descobert, no han desfet els nostres moviments i no ens han doblegat”.