Convergència, en una cruïlla

El pal de paller del catalanisme de final del segle XX travessa, a final del 2015, les hores més complicades. Convergència Democràtica de Catalunya va enterrar el pujolisme ja fa uns quants anys, encara que mantenia aixoplugats a la casa gran els fills d’aquella manera d’entendre la política. El procés independentista ha sacsejat els fonaments d’aquella mena de ‘melting pot’ polític que aplegava gent d’ideologies diferents a favor d’una causa superior: salvar el país sense trencar cap plat. Si bé els primers anys van anar en aquesta direcció, més endavant la voluntat de no trencar cap plat ja prevalia damunt la de salvar el país.

Tot plegat, molts anys de clarobscurs que demanen una revisió que es fa i s’anirà fent amb el pas del temps. Sigui com vulgui, aquella CDC és avui en una cruïlla. Volia salvar un país que ha quedat girat com un mitjó. Diuen les veus interiors convergents que han assumit que un país nou demana instruments polítics nous. I això val també per al sistema de partits.

Mas, fortalesa i debilitat
Dèiem que CDC passa les hores més complicades en el tram final del 2015. Essent el partit més gran, més votat i amb més poder del sistema polític del Principat, la dependència respecte d’Artur Mas és absoluta. La identificació entre el partit i el líder és tan gran en aquest moment que es fa difícil d’identificar els relleus i els lideratges col·lectius, que també hi són. I si la identificació interna i externa amb el líder és tan gran, el partit sofreix de valent quan sofreix el líder.

Ara mateix, amb la presidència de la Generalitat pendent de l’entesa entre Junts pel Sí i la CUP, Mas és a l’ull de l’huracà de la pugna entre sobiranistes. L’esquerra anticapitalista demana el cap de Mas en canvi de donar suport a un govern conformat per Junts pel Sí (CDC i ERC, majoritàriament). La CUP acceptaria un paper secundari de Mas que no fos la presidència. Però Convergència considera que Mas era el candidat de la coalició que ha guanyat les eleccions i ha de ser president. Perdre aquest lideratge pot obrir la capsa de Pandora dins la formació.

Foc nou
La manca d’horitzó del projecte de Convergència contrasta amb el poder que té la formació a l’àmbit municipal, a les diputacions i al parlament. Aquesta situació, juntament amb el canvi del país que hem apuntat, ha portat la direcció del partit a estudiar la solució més dràstica per a adaptar-se als nous temps: crear un partit nou i dissoldre CDC. ‘Democràcia i Llibertat és la millor llavor que podem posar perquè a partir de principi de l’any que ve comenci a florir un arbre en forma de partit polític probablement nou que agrupi gent que vingui del món demòcrata-cristià, del món liberal i del món socialdemòcrata’, va dir Artur Mas fa poques setmanes.

Quina és la seqüència de la renovació? Crear un nou espai polític de centre ampli sobiranista amb gent moderada i d’ordre i després fer el congrés que reduiria CDC a la més mínima expressió amb el propòsit d’integrar-se en aquesta nova formació. ‘El plantejament ja no és refundar CDC, sinó fundar un nou espai’, diu el coordinador nacional Josep Rull. També en paraules de Rull, l’objectiu del canvi és ‘passar de la construcció nacional a la construcció d’un estat independent, a partir dels fonaments d’un estat del benestar, la justícia social i la capacitat de generar un gran consens’.

Cares noves
La voluntat del nou partit també és acabar una renovació generacional que CDC va començar a fer quan va tornar al govern de la Generalitat el 2010. En les files de CDC en aquelles eleccions ja hi van concórrer en posicions d’eixida alguns dels nous valors del partit. La nova formació, que pot mantenir el nom de la candidatura que s’ha fet per a les eleccions espanyoles ‘Democràcia i Llibertat’, vol concloure el canvi generacional que prendrà les regnes del nou partit.

Fonts del partit encarregades de preparar la nova etapa han explicat a VilaWeb que la principal renovació de cares vindrà dels joves batlles i regidors que té ara la formació. A banda el paper que hi acabin fent Rull, Jordi Turull, Santi Vila, Mercè Conesa, Germà Gordó i Neus Munté –tots consolidats a la cúpula del partit–, tindran una presència determinant gent com ara Albert Batet, batlle de Valls; Albert Batalla, batlle de la Seu d’Urgell; Miquel Buch, batlle de Premià de Mar; Marta Pascal, portaveu de CDC; Jordi Cuminal, diputat; i Marc Castells, batlle d’Igualada, entre més noms d’aquest perfil.

Canvi d’aliances
Aquesta renovació arribarà després d’un canvi rotund en l’esquema d’aliances convergent. Després d’haver anat de bracet d’Unió Democràtica des del juny de 1978, Convergència va trencar amb el partit que Josep Antoni Duran i Lleida ha acabat controlant amb mà de ferro. Duran s’oposava al procés d’independència. Arribats a les eleccions amb caràcter plebiscitari, ja no hi havia recorregut per a la confusió.

El primer cercle del nou esquema d’aliances ha estat precisament la formació nascuda de l’escissió d’Unió, Demòcrates de Catalunya. Però el canvi històric i políticament significatiu ha estat l’aliança amb Esquerra Republicana a Junts pel Sí. L’eix de l’alliberament nacional s’ha imposat per un temps limitat a l’eix ideològic. Sigui com sigui, ha quedat clar que l’aliança no seria estable, sinó de durada molt curta perquè les eleccions espanyoles ja han tornat a separar les dues formacions majoritàries del parlament.

El factor 20-D
Si a les eleccions del 27-S CDC ja fou acusada de camuflar les sigles amb Junts pel Sí, les insinuacions s’han multiplicat en ocasió de les eleccions espanyoles del 20 de desembre. CDC ha impulsat la coalició Democràcia i Llibertat juntament amb Demòcrates i Reagrupament. L’acusació porta implícita la idea que presentar les sigles del partit fundat per Jordi Pujol amb els casos de presumpta corrupció que han esclatat aquests últims anys no convenia gens als rengles d’Artur Mas. Aquesta mateixa acusació –d’amagar la realitat amb noves sigles– ja pesa també sobre la decisió de crear un nou partit, encara que els màxims dirigents neguin que aquesta sigui la seva voluntat o la raó que els empeny.

En qualsevol cas, CDC passarà per les primeres eleccions sense l’empara de cap altre gran partit d’ençà que Jordi Pujol va confessar haver tingut diners a l’estranger sense declarar. Si bé a les eleccions al parlament del 27-S van ser extraordinàries pel caràcter plebiscitari i per la candidatura extraordinària de Junts pel Sí, a les eleccions al congrés espanyol no hi ha elements que puguin parar el cop. Caldrà veure quin impacte real tenen les acusacions de corrupció i del cas Pujol en termes electorals. I la comparació amb el resultat d’ERC serà inevitable.

Noves eleccions
Precisament, el resultat del 20-D pot ser decisiu també per a la situació que es pot obrir si la negociació amb la CUP per a la investidura de Mas acaba en fracàs i s’han de convocar noves eleccions. Si el març hi torna a haver eleccions al parlament, caldrà veure si es reedita la fórmula de Junts pel Sí o si els partits que hi van participar s’hi presenten bo i separats. Aleshores, tindrem davant la disputa per l’hegemonia electoral del sobiranisme. En qualsevol cas, per si arriba aquesta situació, Convergència ha decidit de prémer l’accelerador per tenir a punt la nova marca i estructura abans del març.