[VÍDEO] El contundent discurs del batlle d’Elna: “No lluitem per la llengua dels nostres avis, sinó per la dels nostres néts”

El batlle d’Elna, Nicolas Garcia, ha pronunciat un contundent discurs en contra la persecució de l’estat francès contra ell i tres batlles nord-catalans més per haver canviat el reglament municipal amb l’objectiu debatre en català als plens municipals en la manifestació que s’ha dut a terme aquesta tarda a Perpinyà contra el judici que començarà demà.

“Pel que va passar a la Catalunya sud el 2017 calia molt més coratge”, ha començat dient Garcia en al·lusió als fets de la tardor d’aquell any. I ha afegit: “És molt greu el que està passant, però nosaltres no ens arrisquem gaire: ni multes ni presó, de moment, però el que fem és important”.

“Encara que no tenim gaire por del que passarà demà, el suport sempre és important perquè t’adones que el que fas potser servirà d’alguna cosa i farem avançar aquesta causa que és poder parlar no la llengua dels nostres avis, sinó la dels nostres néts: ha de ser la llengua dels nostres néts“, ha continuat.

I ha reflexionat: “Sembla impossible que quatre batlles siguin obligats a anar al tribunal perquè han demanat de parlar català en un espai públic. Sembla impossible, però és possible: aquí en teniu les proves.”

Sobre el procés judicial, Garcia ha estat taxatiu: “Cal mobilitzar-se, i a Elna anirem si cal fins al Tribunal Europeu perquè vulneren el dret principal d’un individu: parlar la llengua que li dóna la gana, la de sa mare, la de son pare, la del seu país.”

En aquest sentit, Garcia ha recordat que “al departament poder-se expressar en català és una lluita de cada dia.” I ha afegit: “A vegades tens ganes de dimitir, però veus que si dimitissis tampoc avançarien les coses. La república francesa no té futur si no accepta aquesta diversitat, si no agafa com a valor afegit les llegues que s’hi parlen, incloent-hi les de la immigració. És una riquesa.”

Tot seguit, ha denunciat: “Nosaltres defensem el patrimoni d’Elna amb molts diners: els murals, el claustre, la maternitat, la catedral. Aquí podem defensar un patrimoni, una cultura, que és la nostra –jo he parlat molt més temps en català en aquest país que no en francès– amb pocs diners, i no ens ho deixen fer.”

I ha sentenciat: “Espero que convencem el jutge, i si no ens dona la raó farem un recurs d’apel·lació, i si no ens dona la raó anirem al Tribunal Europeu. Ningú no ens empatxarà de parlar la nostra llengua quan ens dóna la gana i on ens dóna la gana“.