Les contradiccions dels Comuns amb la Copa Amèrica els comencen a esclatar als dits

Els efectes de la Copa Amèrica poden ser el primer sotrac polític del mandat de Jaume Collboni, un dels principals impulsors. La competició de vela més important del món ocuparà la zona marítima de la ciutat tot l’estiu, amb l’apogeu entre final de setembre i principi d’octubre. Ara ja causa malestar: es calcula que Barcelona atraurà prop de dos milions i mig de persones, molts dels quals ja fa mesos que hi són –sobretot els membres de l’organització i de les tripulacions, que s’hi han d’entrenar–, i els preus del lloguer ja s’havien disparat al litoral urbà, sobretot a la Barceloneta, abans de l’entrada en vigor de la regulació dels lloguers. El 6 de juliol un bon grapat d’organitzacions han convocat una gran manifestació contra el turisme en massa. Els Comuns, vells socis dels socialistes, ara despitats perquè de moment Collboni refusa que tornin al govern, es preparen per a sucar-hi pa, en tot plegat, però tenen un problema: quan governaven, ells mateixos van avalar la competició amb l’argument que no tindria repercussions negatives.

La nebulosa de la inversió i el retorn

La Copa Amèrica arrossegava uns quants anys de mala reputació quan el govern de Colau va presentar la candidatura per a acollir-la. Aleshores, al país, el record anava associat als anys que es va fer a València, el 2007 i el 2010, apadrinada per Francisco Camps i Rita Barberà. Per això, aquesta vegada el batlle Joan Ribó havia descartat d’optar-hi. Tal com ell mateix explicà, el 2022 encara se’n pagaven els deutes. L’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques va calcular que la factura per a la ciutat era de 1.847 milions d’euros. La Copa Amèrica va anar estretament lligada a València amb la corrupció del Partit Popular. Però en una entrevista Ada Colau –aleshores batllessa de Barcelona– va dir que la seva proposta no hi tenia res a veure. “A València va ser el model del Partit Popular: el pelotazo, l’especulació, i un endeutament públic estratosfèric per a fer infrastructures al port. Això a Barcelona no es farà”, va dir. “Quan m’ho van proposar, vaig fer un Google, vaig veure els problemes de València i vaig dir: ‘Aquest model, no.’ Per tant, delimitem molt bé la implicació econòmica de l’administració.”

La defensa que en aquell moment adduïa Colau era que, a diferència de València, al port de Barcelona les infrastructures ja eren fetes i que, en veient el precedent perillós, el govern municipal havia decidit de posar-hi condicions i desvincular la inversió municipal dels resultats. “La resta de l’èxit depèn de l’organització de l’esdeveniment, com el Mobile World Congress”, deia, un exemple d’esdeveniment que, a parer seu, “clarament compensa el benefici que té per a la ciutat, sigui per les visites o per la promoció internacional”. La inversió en el cas de la Copa havia de ser “de màxim deu milions d’euros, però no d’endeutar-se ni de vincular les finances públiques a l’èxit de la competició”. Malgrat els esforços de Colau per a separar l’una cosa de l’altra, el govern municipal va promoure –durant el seu mandat i l’actual– l’acceleració de reformes ja més o menys previstes. A final d’aquest estiu, teòricament, s’hauran d’enllestir les obres de transformació del Port Olímpic, concretament al moll de Gregal i el dic de recer, amb un cost de divuit milions que l’ajuntament va vendre fa dos anys com “un impuls amb vista a la celebració de la Copa Amèrica”.

Collboni tampoc no aclareix si les inversions que es volen fer a la Barceloneta tenen a veure amb la Copa Amèrica o no. Esquerra Republicana –que ara mateix debat si entrar en el govern municipal i que ja hi va pactar el pressupost– presumeix que la inversió de trenta-un milions d’euros per a millorar-hi els equipaments municipals forma part d’un pla de retorn que han acordat amb els socialistes. Però el batlle no hi vol establir una correlació directa. “El centre d’atenció primària, les escoles bressol o l’habitatge per a la gent gran –va dir– és obvi que no tenen a veure amb la Copa Amèrica; són inversions que hauríem fet igualment.” De fet, la partida de retorn pactada amb ERC tan sols és de deu milions d’euros, però el govern de Collboni també ha admès que l’objectiu és que les obres de millora es puguin conjuminar bé temporalment amb la copa, de manera que, al marge que fossin inversions ja promeses, la competició ha decantat la balança. Els republicans, per una altra banda, també s’han menjat el seu plat de gripaus marins, perquè el president Pere Aragonès també va reivindicar amb entusiasme que la copa a Barcelona seria “la millor de la història” –exactament la mateixa frase que va pronunciar Rita Barberà.

Per una altra banda, respecte de la inversió global específica per a la competició, trenta-cinc milions més provenen de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el Consorci de Turisme, però, per una altra, el caràcter público-privat de l’esdeveniment va tornar a obligar Colau a posar-se en fila i somrient en una fotografia incòmoda, tot i que aleshores ho féu amb molt de gust, congratulant-se de la “gran bona notícia”. El sector privat hi posa vint-i-cinc milions d’euros, i promet un retorn de mil milions. A la fotografia original hi apareixia Aurora Catà, la presidenta de l’associació privada Barcelona Global, punt de trobada de totes les grans empreses de la ciutat, i el director general d’Emirates Team New Zealand, organitzadors de la Copa Amèrica d’enguany, patrocinats per la principal aerolínia dels Emirats Àrabs.

Les queixes dels veïns

“Per mi és un orgull poder dir avui, en aquest lloc magnífic que són les Drassanes de Barcelona, que la Copa Amèrica ha triat Barcelona i Barcelona ha triat la Copa Amèrica”, va dir la batllessa Ada Colau fa dos anys, quan es va signar l’acord. Les contorsions en el discurs no han trigat a arribar. Aquest cap de setmana, l’ajuntament va explicar que els veïns de la Barceloneta hauran de demanar acreditacions per accedir al barri mentre duri la competició, i el perfil oficial dels Comuns va fer un piulet en què lamentaven que era la “primera mesura on es constata que la Copa Amèrica afectarà negativament la quotidianitat dels veïns” i es demanaven “què més queda per venir”. El fet cert, però, és que fa mesos que ja n’hi ha, de mesures que han afectat negativament la quotidianitat dels veïns, i que ja fa temps que hi ha queixes. L’octubre de l’any passat, més de seixanta entitats van confluir en una plataforma contra la celebració de la competició, que consideren “elitista, opaca i especulativa”. Llavors deien que els perjudicis ja es percebien, sobretot a Ciutat Vella i Sant Martí.

La portaveu de la plataforma No a la Copa Amèrica, Esther Jorquera, va explicar que, als barris marítims, hi han detectat una pujada dels preus dels productes de primera necessitat, la creació de nous comerços de luxe, l’augment dels preus del lloguer i ofertes perquè els veïns es venguin els pisos, amb l’objectiu de llogar-los durant els dies de la Copa Amèrica. “Hi ha veïns que han rebut quinze trucades el dia perquè es venguin el seu pis”, va explicar. En alguns dels principals portals immobiliaris de la ciutat s’han vist anuncis de pisos turístics a preus molt elevats que es valien del ganxo de la Copa Amèrica. A més a més, el Sindicat de Llogateres ha denunciat que la major part de l’oferta de la Barceloneta és de lloguer temporal o turístic, que no ha entrat dins la regulació pel vot contrari del PSC i Junts. També hi ha hagut ja les primeres manifestacions contra actes vinculats a la Copa Amèrica, com el tancament del recinte del Parc Güell per a fer-hi una desfilada de Louis Vuitton, patrocinador de la competició. Vora dos-cents manifestants van impedir que una furgoneta privada entrés al recinte i els Mossos hi van actuar amb duresa.

El candidat dels Comuns a les eleccions europees, Jaume Asens, va dir que sentia “orgull” pels veïns que es van manifestar contra la desfilada de Louis Vuitton al Parc Güell i el grup municipal de Barcelona en Comú va demanar al govern municipal que li donés accés a tota la informació sobre el tracte amb la marca. En un article de fa uns dies a El País, Colau retreia a Collboni haver “reprès polítiques del passat com […] la mercantilització de l’espai públic, tancant el Park Güell per a una desfilada de luxe de Louis Vuitton”. Però, de fet, la desfilada es va poder fer perquè en els acords per a la celebració de la Copa Amèrica, l’ajuntament de Colau havia signat un conveni amb l’organització per a cedir espais públics als patrocinadors.