Fort augment de la contractació indefinida al gener

Comencem bé l’any en el camp laboral. Avui hem sabut les xifres de la desocupació registrada, de les afiliacions a la Seguretat Social (SS) i de les contractacions del mes de gener. De totes tres destacaria, sens dubte, l’última, perquè els contractes indefinits signats a Catalunya durant el mes han estat un 21% del total, una xifra molt superior a la de la resta de l’estat espanyol (15%) i també a allò que era usual a casa nostra últimament. Aquests darrers cinc anys, la mitjana anual ha estat entre el 13% i el 15%; i en els mesos de gener successius, entorn del 15%. Vet aquí la bona notícia d’avui. Ara, és flor d’un dia o alguna cosa ha canviat? Hi té a veure la reforma laboral que s’ha d’aprovar aquesta setmana?

Habitualment, quan hi ha alguna dada bona en el terreny laboral, com la baixada espectacular de la desocupació EPA, que es va saber la setmana passada i referida al 2021, sempre hi ha lectors que em recorden que una cosa és la quantitat i una altra la qualitat. Penso que tenen raó, però no tenim dades concloents de la segona. Per això aquest mes vull aprofitar el fet que, abans-d’ahir, la revista Panorama Social, publicada per Funcas, contenia un interessant treball que es titulava “La qualitat de l’ocupació a Espanya és un 10% inferior a la mitjana de la UE-15”.

Per tot plegat, he volgut parlar aquest migdia amb un dels autors del treball, el catedràtic d’economia aplicada de la Universitat de Salamanca Rafael Muñoz, perquè em digués quina és la clau d’aquesta baixa qualitat, en vista del seu estudi. “La clau de la menor qualitat a l’estat espanyol és la por que tenen els treballadors de perdre la feina. Tenim un excés de precarietat. Normalment, pensem en la taxa de temporalitat que és massa alta –i és cert–, però molt sovint passem per alt que els contractes indefinits no són per a tota la vida i que n’hi ha molts que no duren més d’un any. La gent té por i així no podem anar.”

L’indicador que fa servir l’estudi per mesurar la qualitat d’ocupació es basa en l’agregació de quatre dimensions no monetàries que recullen la qualitat intrínseca del treball, la qualitat de l’ocupació, els riscs laborals i, finalment, les característiques relatives al temps de treball i la flexibilitat. Aquestes quatre dimensions es complementen amb una cinquena dimensió, no inclosa en aquesta anàlisi, que recull el salari.

Bé, en aquest indicador l’estat espanyol no arriba a la mitjana de la UE en cap cas, especialment en les dimensions de qualitat d’ocupació, fet que s’entén per l’alt índex de temporalitat del mercat laboral i pels riscs laborals a l’estat espanyol. Tot això explica el valor comparativament baix de l’indicador d’Espanya, pràcticament un 10% inferior a la mitjana de la UE-15 i un 20% inferior al país amb un índex més alt, Finlàndia. De fet, l’estat espanyol és el penúltim de la llista, només davant Grècia. I conclou que l’ocupació a l’estat espanyol, en comparació amb el nucli de la UE, encara es ressent de la pitjor qualitat, pel que fa a la contractual i a les perspectives de desenvolupament professional.

El professor Muñoz em fa caure en una contradicció que és molt habitual. “Per una banda, les tendències que imperen en el món laboral avui apunten que, per als treballadors, és bo treballar a diversos llocs, per millorar el currículum, però la realitat és que la majoria valoren sobretot mantenir el lloc de feina. I d’això aquí no n’estan segurs.” Li dic que potser a Catalunya i a tot l’estat espanyol el fet que el turisme tingui un pes més gran dins l’economia fa que hi hagi més temporalitat i em respon que sí. Això no obstant, no justifica tanta diferència amb Europa. “Això explicaria uns quants punts de diferència, però no una taxa de temporalitat que és onze punts superior a la mitjana europea. Som al capdavant de la Unió Europea pel que fa a temporalitat. I això no té gaire sentit, sobretot per l’escletxa existent.” I afegeix: “No és normal, per exemple, que el sector públic tingui també una taxa de temporalitat important.” Finalment, em comenta que és possible que l’augment dels contractes indefinits del gener vagi lligat a la reforma laboral vinent, que mirarà de reduir-los. “Tanmateix, és massa aviat per a dir-ho.”

I, quant a les altres dades laborals que hem sabut avui, cal dir que el gener s’ha acabat amb 371.802 desocupats registrats a les oficines de Treball de Catalunya, la xifra més baixa d’un mes de gener d’ençà del 2008. Respecte del mes anterior, la desocupació ha crescut d’un 0,7%, i això indica un comportament habitual en un mes de gener. Però enguany es registra la pujada intermensual més moderada dels darrers cinc anys. Cal recordar que en les dades de la desocupació no hi ha inclosos els afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació, perquè no s’encabeixen dins la classificació de desocupació registrada. Al gener hi ha unes 26.000 persones en ERTO, 581 menys que al desembre.

Quant a les afiliacions a la SS, al gener se n’han comptabilitzades, de mitjana, 3.482.514 a Catalunya. Segons la Generalitat, és la xifra més alta en un mes de gener de la sèrie històrica disponible (començada el 2004), però cal tenir en compte que també inclou els afectats per un ERTO. En comparació amb el mes anterior, les afiliacions han baixat d’un 1,04%, seguint el comportament habitual al gener. D’ençà del 2014, el descens dels mesos de gener successius ha voltat l’1%.

I aquesta és la situació del mercat laboral del gener, amb una millora clara en la contractació indefinida i una evolució que cal considerar relativament bona, tant en la xifra de desocupats com en la de les afiliacions a la SS. Esperem que continuï…