21.12.2015 - 01:00
|
Actualització: 21.12.2015 - 09:46
L’aire va ple de tòxics verbals. Hi ha una pol·lució de veus de falsos profetes que enganyen el poble. Et giris on et giris, tot és un ringo-rango de falsaris que et volen dur a escoltar el sermó amb tota casta de xantatges, de miratges, de bagatges de fum. No sents aquest renou eixordador que et promet allò que no complirà mai? No t’arriba aquesta trencadissa de veus baldades que intenten comprar la redempció, la seguretat i la vida eterna si calgués amb els menuts bords de la fal·làcia i de la hipocresia? Són ells: els impostors que ataquen per totes les tecnologies, per totes les sectes, per totes les religions, per tots els cantons.
Benaurat el qui és abans d’haver estat. Car el qui és ha estat i serà. Escolt els heretges, els gnòstics, els marginats, els pecadors, els qui habiten en les catacumbes per defensar la veritat.
Qui ha dit: l’esdevenir falsificació del món és un esdevenir món de la falsificació.
Qui ha dit: cal reunir-se, reengendrar-se, ser un ésser viu nat del Vivent, retornar al principi: feliços els qui s’aguantaran en el començament, i coneixeran la fi i no assaboriran la mort. Una urgència apassionada ens empeny: remuntar cap a la font pròpia, conèixer-se a si mateix com un ésser més preciós que la pobra personalitat falsificada per la burocràcia humana i celeste, tant se val!
La joia, la felicitat, l’amor són gratuïts. Un amor que no és gratuït no és amor. És la raó per la qual la felicitat real no pot ser més que forçament clandestina en un món atrapat dins el càlcul econòmic. La felicitat fa por, és feixuga de dur i de viure. Passa per una imbecil·litat quan és la mateixa raó i la intel·ligència vertadera. La felicitat ens fa tornar invisibles. És la gràcia que cal desitjar.
Llauren la terra de call vermell: sent el batec dels terrossos remoguts, la respiració de les arrels antigues, l’energia seminal secreta que mou la lluna, el cel i les esteles.
