16.05.2023 - 20:50
|
Actualització: 16.05.2023 - 20:55
“Som en unes eleccions i el requisit lingüístic ha passat a ser una de les meues darreres prioritats.” Aquesta frase que ha dit, en castellà, una persona de l’entorn de la consellera de Justícia interior, Gabriela Bravo, podria ser un bon resum de com s’ha incorporat el requisit lingüístic a la llei de funció pública valenciana. A empentes i rodolons, en el darrer minut o en la pròrroga, amb mitges ganes i sense gens d’il·lusió.
Ara, quan, efectivament, la campanya electoral va cremant dies i calendaris i ocupant més espais als mitjans, el requisit lingüístic encara no és una realitat al País Valencià. No és vigent. El Consell de la Generalitat encara no ha aprovat els dos decrets que l’han de fer possible. Si els vol aprovar abans que s’acabe la legislatura ho haurà de fer en el ple d’aquesta setmana o en el de la vinent. A partir del 28 de maig, el Consell entra en funcions.
Legalment, es podria aprovar amb un Consell en funcions, però és una situació que el govern valencià voldria evitar de totes passades. No debades és un dels punts de l’acord del Botànic que ara s’acaba i, a més, afecta la carrera professional de moltíssimes persones.
Els partits del pacte del Botànic parlen poc de llengua en aquesta campanya. És una qüestió incòmoda que no aborden. Uns, els socialistes, perquè els resulta una nosa que no haurien volgut aprovar mai. Els altres, perquè saben que és del tot insuficient i, en molts casos, els resulta molt complicat d’explicar-la als votants. L’estratègia que fan servir uns i altres és que estan en un govern de pacte i que no guanyen ni els uns ni els altres, que han trobat un terreny d’acord i que calia aprofitar-lo.
Estan tan insatisfets tots dos partits que fan com els equips de futbol que deixen la pilota i tot el camp a l’adversari. Així, la dreta i l’extrema dreta sí que en fan bandera i anuncien que si governen eliminaran el requisit. Ho faran, diuen, en nom de la llibertat i del castellà, que és la llengua que tots coneixem, i “no mos fareu catalans”, en paraules del líder de Vox que també ha dit que el català no se salva perquè una funcionària el parle amb un ciutadà.
La candidata de Ciutadans, Mamen Peris, va defensar en el debat electoral de divendres que conèixer la llengua pròpia ha de ser un mèrit i no un requisit (tot i que va tenir un lapsus i ho va dir al revés). I Carlos Mazón ha dit això mateix manta vegada.
Si hi hagués aquest canvi de govern, potser el nou no hauria de derogar res.
Pendents d’un doble decret
En realitat, allò que el Consell ha d’aprovar és un doble decret. Un regula el nivell d’exigència segons el rang del personal administratiu que depèn de la conselleria de justícia. L’altre és de l’homologació del C1, allò que abans s’anomenava “mitjà”, en obtenir el batxillerat, que depèn de la conselleria d’educació.
Abans de ser aprovats pel govern valencià, els dos decrets han de rebre el dictamen favorable del Consell Jurídic Consultiu. El primer que va entrar al registre de l’òrgan assessor és el que depenia de la Conselleria d’Educació de Raquel Tamarit. El que depenia del departament de Gabriela Bravo va entrar-hi molt més tard i encara no se’n tenen notícies. Segons el reglament del Consell Jurídic Consultiu, es pot tardar un mes a dictaminar, però si s’hi posa el segell d’urgent el termini s’escurça a deu dies.
Segons que ha pogut saber VilaWeb, l’aprovació del requisit no és a l’ordre del dia del Consell de divendres. Podria passar que demà, quan es reunirà el Consell Jurídic Consultiu, emetés el dictamen i les conselleries poguessen incloure-ho a l’ordre del dia.
Altrament, s’haurà d’esperar a la setmana vinent. I si tampoc no s’aprova, ho haurà de fer un Consell en funcions més enllà del 28 de maig.
Vuit anys d’espera
Tot allò que envolta el requisit lingüístic ha estat complicat. Una cursa d’obstacles que ha durat vuit anys i que encara no s’ha acabat. La llei de la funció pública valenciana es va aprovar el 23 de març de 2021, però venia incompleta perquè no especificava quins nivells de coneixement de la llengua havien d’acreditar els funcionaris. Això s’havia d’especificar en un reglament que es va encomanar a un comitè d’experts. L’havia de tenir enllestit un any després, és a dir, el març del 2022. Però no va ser fins el mes de novembre quan es va presentar el reglament.
Les desavinences entre la consellera Bravo del PSOE i la consellera Tamarit, de Compromís, i dels seus equips, van ser considerables. I es va arribar a un acord per a augmentar el nivell d’exigència a la vegada que s’establia un quadre d’homologació entre les notes assolides en l’ensenyament obligatori i batxillerat amb el nivell adquirit. A la pràctica, feia innecessari que els aspirants a funcionaris s’haguessen de preparar per a fer els exàmens que qualifiquen.
I ha passat això, que la campanya electoral ha tapat moltes coses, com ara un fet important: el reglament que regula el grau de coneixement de català que han d’acreditar els qui volen accedir a la funció pública valenciana encara no és vigent.
