Contra què protestava l’etíop Feyisa Lilesa al final de la marató dels Jocs Olímpics?

L’etíop Feyisa Lilesa ha aconseguit avui el segon lloc a la marató dels Jocs Olímpics de Río. Ho ha fet en un temps de 2 hores, 9 minuts i 54 segons. Quan ha travessat la meta Lilesa ha aixecat les mans i les ha creuades. D’aquesta manera, ha protestat contra els assassinats del govern d’Etiòpia contra els oromos. A la conferència de premsa posterior a la cursa Lilesa ha tornat a fer el mateix símbol i ha dit: ‘Potser quan torni a Etiòpia em mataran.’

Lilesa, d’ètnia oromo, ha explicat el motiu del seu gest: ‘És un senyal de suport als manifestants que van ser assassinats pel govern del meu país. Ells fan el mateix signe, he volgut mostrar així que no estic d’acord amb això que passa, tinc amics i familiars a la presó. El govern va matant el meu poble, el poble oromo, gent sense recursos’.

Amb aquest gest el món sabrà ara quina és la situació dels oromos. El govern etíop va anunciar l’abril del 2014 els seus plans d’expandir el territori de la capital del país, Addis Abeba, que ocupa part de la regió d’Oromia. Aquesta regió envolta la capital i és la llar de l’ètnia més nombrosa del país, els oromos. Des de l’abril hi ha hagut força protestes que han estat durament reprimides i hi ha hagut centenars de morts.

Qui són els oromos?
A Etiòpia hi ha 25 milions d’oromos i tenen llengua pròpia, l’amharic. La seva cultura diferenciada els ha fet objecte de discriminació pels diferents governs etíops: des de la dictadura de Selassie fins a la República Democràtica d’Etiòpia actual.

Durant gran part del segle XX la seva llengua va ser marginada i prohibida a les escoles. Un informe de les Nacions Unides, publicat el 2009, apunta que entre els anys 2005 i 2008 es van registrar 594 execucions extrajudicials i 43 desaparicions d’oromos. Un altre informe, d’Amnistia Internacional, declara que, entre els anys 2011 i 2014, 5.000 oromos pel cap baix van ser detinguts per haver-se oposat al govern del Front del Poble Etíop de la Revolució Democràtica (EPRDF), que governen del 1991 ençà.

Per què protesten contra el pla d’extensió d’Addis Abeba?
El govern central argumenta que el propòsit del pla és millorar les oportunitats econòmiques a les zones rurals que envolten Addis Abeba, però els oromos ho veuen ben diferent. Consideren que és un pla d’apropiació de les seves terres i temen que en siguin expulsats, atès que es tracta d’una terra fèrtil en un país on les sequeres són habituals.

A l’abril nou estudiants es van morir durant les protestes, segons fonts oficials, però alguns testimonis apunten que se’n van morir quaranta-set, pel cap baix. El novembre del 2015 les protestes es van estendre a tota la regió d’Oromia. El gener del 2016 Human Rights Watch (HRW) va documentar que 140 manifestants havien estat assassinats per les forces de seguretat.

Al gener mateix el govern etíop va anul·lar el pla d’expansió quan l’Organització Democràtica del Poble Oromo (OPDO), que forma part de la coalició al govern, va disminuir el seu suport al règim. Tot i així la repressió ha continuat i en un informe recent de HRW que els morts arribaven a 200 i que hi havia milers de detinguts sense judici.