Contra Planeta: la dignitat que dóna poder

Segurament, els qui manen ho comencen a notar ara. I per això s’emprenyen. Però és que els temps han canviat. I molta gent, molta més que ells no es pensen, hem canviat de manera de pensar. I ja no els considerem tan importants com ells creuen que són. De fet, a molts d’ells, els considerem senzillament prescindibles. I en realitat, quasi tot el seu poder prové de donar la sensació que sense ells no hi ha res. Al capdavall, aquells sopars literaris solen ser avorrits i encarcarats, Ben fet, per part del Govern.

El passat octubre estic convençut que el govern i el poble estaven per la feina però la capa del mig és la que va aconseguir que els polítics catalans s’arronsessin.

Aquesta capa del mig la composen els sindicats, les organitzacions empresarials, els bancs, els grups dels grans mitjans de comunicació, els rectors de les universitats, les alcaldies de Barcelona o de L’Hospitalet, el Barça….

Estic gairebé segur que si el 3 d’octubre aquesta capa del mig hagués estat al costat del govern empenyent per tirar endavant la república els polítics no s’haurien arronsat i ara ja seriem lliures.

El problema és que aquesta capa del mig es creuen que deu el seu poder a l’estat espanyol i s’equivoquen. Es creuen que els polítics catalans els deuen homatge i s’equivoquen.

El gest dels nostres polítics de no acudir a un acte publicitari d’una empresa privada que malda contra els interessos de Catalunya ha estat un toc d’atenció molt important.

Però el poble hem de ser conscients del nostre poder. Aquestes entitats depenen per viure de nosaltres. Aquests bancs, per subsistir han de servir-nos a nosaltres, els seus clients. Aquestes organitzacions empresarials, per subsistir han de servir-nos a nosaltres els empresaris que en som membres. Aquests sindicats, per subsistir han de servir-nos a nosaltres que en som membres. Aquestes entitats esportives, per subsistir han de satisfer-nos a nosaltres que som els seus socis. Aquests ajuntaments per subsistir han de servir-nos a nosaltres que en som els ciutadans d’aquestes ciutats. Aquests mitjans de comunicació, per subsistir ens han complaure a nosaltres que som els seus lectors oients i espectadors…..

Tan bon punt com el poble ens organitzem i els ensenyem de qui depenen, a qui han de servir i a qui deuen la seva subsistència no tindran més remei que passar per l’adreçador i a la propera oportunitat el govern català tindrà el suport entusiasta per tirar endavant la independència dels grans bancs, dels grans sindicats, de les organitzacions empresarials, dels grans grups de mitjans de comunicació, de les alcaldies de les grans ciutats catalanes, del Barça i de tothom a qui convé que Catalunya vagi bé.

SI cal, pel camí calda substituir els actuals per d’altres que entenguin bé a qui han de servir.

Per cert, el Grup Planeta les està passant molt magres econòmicament. Sembla que tenen un deute de 1.300 milions. Al desembre li vencen més de 850 milions. La Caixa i el Sabadell hi estan enganxats fins al capdamunt. Sembla que s’ha hagut de ventre l’edifici de la Diagonal i ara hi son de lloguer. EL Sabadell no ha tingut més remei que comprar-los-el. Els comptes de resultats no estan gens clars. El Periódico, del que participen, està perdent caler a cabassos… Aquests estan desesperats per que el gobierno els salvi. Els partits catalans farien bé de vigilar amb lupa els comptes de Sánchez a veure quines maniobres fa per injectar líquid a Planeta.

Fem servir el sentit comú, i tinguem com a guia els drets humans. La resta, o bé és tecnicisme, que han d’utilitzar els experts, o bé és demagògia que han d’utilitzar els sofistes.
Coses simples.
Si hi ha una parella i la part feble es vol divorciar, la part forta no ho pot permetre fàcilment. Hi ha en joc una part dels ingressos, i l’orgull ferit. Què han de fer els veïns, la policia, els amics de la parella? Mentre la part feble suporti en silenci, dins de casa, la violència del fort, pocs s’atreviran a intervenir. Com es poden atrevir a immiscuir-se a casa de l’altre. Si l’agredeix “lo normal” potser coneguts i saludats poden pensar que ells també tenen cadàvers a l’armari, i millor que es posin de costat. Al capdevall, qui pateix ha de rebel·lar-se, en primer lloc.
Ara bé, si la part feble es defensa, surt al carrer, s’hi torna, el que pot passar és que la part forta augmenti la violència fins a fer-se insuportable per a veïns, policia i amics. Ja s’ha atravessat una línia, i els que intervenen ja no tenen por de fer el ridícul, sinó que saben que poden salvar una vida.

Si ens referim a Catalunya. Què deuen pensar els ciutadans, els governants dels països més o menys decents que voldrien ajudar Catalunya ?
“Primer que es defensin ells, que es rebel·lin, que mostrin que ja no suporten més la violència espanyola. Si els catalans “pateixen en silenci” o “somatitzen el dolor” o “es conformen amb manifestacions estètiques”, …qui som nosaltres per immiscuir-nos en els afers d’un altre estat que “no es passa de la ratlla” ?
Simple.
Per tal de que amics, veïns i policia internacional ens ajudi, cal que l’estat espanyol es passi de la ratlla després que nosaltres haguem sortit al carrer de manera definitiva, sense retorn, disposats a tots. Òbviament disposats a tenir morts. Tothom voldrà creure que a ell no li tocarà. Però indefectiblement a algú li tocarà.
Si no anem a per totes per obtenir el divorci, quin estat, quina institució voldrà fer el ridícul d’enemistar-se amb un estat col·lega?

Un detall a tenir en compte, La Caixa, ha entrat a contractar publicitat aTV3, pels esports.
Intenta, tornar a fer la pilota?
Intenta rebaixar, la gran malifeta?
Ara, el temps els passarà una forta factura, i crec ja ho veuen venir.
I en els limits maxims, crec q faran dos entitats financeres, una a Madrid, i l’altre a Barcelona, en el moment en que el Banc d’Espanya, no pugui actuar en mesures, dirigides, subjectivament i arbitrariament pel Estat Espanyol.
Realment lo que varen en fer, el 03-10-17, podien fer una fallida tant del B Sabadell, com de la Caixa, els importava un pepino, que tot el mon financer de les Espanyes anés a fer punyetes. El poder fáctic de la Ñ, en tenia prou de fortra a tots els catalans.
I que ens serveix, amb Espanya CATALUNYA mai pot negociar res de res, sino es una humiliació i rendició de Catalunya
I tinc que dir , una parrafada de Francesc Pujols del Seny Català:
“Catalunya, a desgrat de totes les seves relliscades històriques, socials, polítiques, mai no arribarà a caure, ni que s’ho proposés, en els errors filosòfics i forassenyats, perquè la seva força essencial radica precisament en el pensament assenyat, fruit geogràfic que ningú no podrà arrabassar-li mai mentre quedi la terra (referit al espai fisic de CATALUNYA) i la llum de la nostra Pàtria”.

Cal que l’ANC fixi dia i hora per treure els diners dels criminals del 155 de CAIXABANK, del caudillo Faine d’españa monarquica, catolica i franquista.
FIXEM DIA I DATA i tothom a treure els diners d’aquesta MAFIA FRANQUISTA I DEL OPUS.DEI.
SI ESFONSEM CAIXABANK, serem lliures d’aquests miserables franquistes.
Per cert el borratxo Valls continua remenant el cul i pixant per aqui-.
Marxa a França, francessot i mireu el VIDEO DEL BORRATXO pagat per Caixabank, a https://www.dailymotion.com/video/x2i09sy

ELS VÈIEM GEGANTS PERQUÈ ESTÀVEM AGENOLLATS

És important això que diu l’editorial: “Les relacions de poder, … tenen molt de ritual i si no trenques els rituals difícilment trencaràs la dependència”. Per això de vegades darrere discursos inflamats surt un gest que te’ls desvirtua completament. Quan declares la sobirania i no despenges la bandera espanyola del palau; quan dones a Sánchez els teus vots a canvi de promeses que mai es compleixen; quan vas a la Moncloa i estrenys la mà a qui t’ha dit feixista; etc. Són humiliacions de l’opressor cap a l’oprimit. Sense dignitat no construirem res. Aprenguem de la fermesa i dignitat dels Jordis i dels demés presos, preses i exiliats, perquè quan et sobreposes a la por i l’amenaça, el teu poder augmenta i el d’ells minva.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

En Jaume Vall em fa recordar un comentari que vaig rebre a Bèlgica fa poques setmanes.

Em deia el meu conegut belga que, arreu Europa, en uns llocs més en altres menys, que l’any passat a la tardor, Catalunya va ser notícia, que a començaments d’enguany també però menys, y tot i que s’han aconsseguit alguns titulars com el cas de’n Puigdemont, Ponsatí o els exilats a Waterloo, ara hi ha gent simpatitzant del cas català com ell, que comença a pensar que, si el tema s’està adormint, potser deu ser perquè als catalans ja ens està bé.

Es a dir com exposa en Jaume Vall, es posen de perfil i no entenen perquè ells ens han de recolçar públicament quan nosaltres no li donem dimenssió. I els únics responsables de la situació, no ens enganyem, som nosaltres.

Ho exposa molt bé en el seu comentari.

Amb això dels boicots moltes vegades podem fotrens un tret al peu.
M’explico, quan a Madrid van començar amb el boicot al cava català, principalment van perjudicar a dues grans empreses vinculades a la dreta catalana, no obstant es van afavorir a moltes petites caves catalanes que van agafar molt més protagonisme i dimensió.
Ara fent el boicot a CaixaBank o Sabadell, podem fer un favor a Santander i BBVA.
Mirem bé on posem els nostres cales per no fugir del foc i caure a les brases.

Tot s’ha d’anar regularitzant mica en mica. Els actors principals del poder de les darreres èpoques han iniciat la seva decadència. Per malament que sembli, la desaparició d’aquests milionaris serà una benedicció. Hem viscut en la bombolla del ‘modus operandi’. Estem apunt de fer-la esclatar.
moltes coses poden canviar de manera no traumàtica. Per exemple, amb l’aixecament del secret bancari els bancs Andorrans s’han quedat sense el seu negoci principal. La sortida del Sabadell i la Caixa és un caramel que segur tenen present al país dels Pirineus, no pot ser d’altra manera. Això es un regal de veritat i no les coberteries o la quincalla que ens han donat amb els punts estrella. Si em de tenir els diners a bancs estrangers molts catalans preferirem un d’Andorrà a un d’Espanyol. Una oportunitat d’or pels Andorrans, em quedaré estorat si no veig moviments.
Un altre que tal canta és el Futbol Club Barcelona. Moltes vegades gent que ni coneix ni respecta la cultura d’on viu m’ ha deixat anar “yo soy catalan y además soy del barsa”, com si seguir un Club de Futbol o un altre donés el carnet de català. Al igual que La Caixa no te res a veure amb els orígens, és un altre monstre global, mireu sinó la primera visita oficial de Sandro Rosell que no va ser a un altre que al President d’ Extremadura. Tinc claríssim que el FCB ha estat un placebo perquè l’ independentisme no sorgís abans. Un del Barça i del PSC ja era un bon català, i si diem de CIU ja era el màxim! Deixem al Barça com el Club de Futbol que és i prou. Una altra cosa no ens donarà més que decepcions.
I Planeta és el que sempre ha estat. Una empresa molt a la dreta que es mou en els cercles de poder i en conveniència amb els que mouen les cireres. Tots els polítics, fossin del PP, PSOE o CIU eren més propers a aquests cercles que al poble. Ara es troben que no combreguen amb les seves maneres i s’esveren. Ben trist és veure a la Colau fent de serventa. Ens havíem tret de sobre el PSC de la indefinició i ens apareix un PSC bis.

Totalment d’acord. El Govern ha d’acabar amb aquests actes de vasallatge. No confondre en no assistir a inauguracions de fires i altres actes empresarials, només perquè hi va el Rei. Allà s’hi ha de ser perquè les empreses que hi participen no en tenen cap culpa. Per altra banda, no obidem que el Grup Planeta és el primer responsable de La Razón i Antena 3. De contribuïr a estendre la catalanofòbia a tot Espanya i la mala imatge de Barcelona i Catalunya ( després es queixaran d’Arran ). Ells són els principals culpables de que hagi baixat el turisme espanyol, i seuen a donar lliçons a l’independentisme al costat del lobby turístic. Fins aquí arriba la mediocritat de les èlits nostrades.

Estic totalment d’acord amb el que diu Jaume Vall, és mes, en alguns comentaris d’altres articles ho he esmentat també.

Estem perdent credibilitat a Europa, al món, perquè els nostres representants, per por (o el que seria més greu per tàctica partidista) són els primers que transmeten un missatge de NO CONVENÇUTS en fer la República Catalana.

Tota la empenta del 1-O, del 3-O, del 21-D, que mantinguda amb convicció i valentia (malgrat les amenaces basades en falsesetats de la Injustícia espanyola, de la GC, de la PN, del gobierno anterior i la complicitat de l’actual), s’està esvaint per manca de fets valents dels representants sorgits del 21-D, amb unes promeses electorals que sense cap vergonya estant incomplint.

Fets com el plante del 31-G d’en Roger Torrent (ERC), les paraules de submissió d’Oriol Junqueras o Tardà, dient que cal eixamplar la base (fins on srs.? si tots sabem que ara mateix tenim guanyat de carrer qualsevol referèndum pactat), la victòria del Llarena, ajudat altre cop per en Roger Torrent, vetant parlamentaris en base a un article 374bis que en justícia no és d’aplicació, no fan més que facilitar que Europa miri a altre costat.

“SI ells mateixos ni hi creuen perquè ens hem d’enfrontar al gobierno d’espanya?”

Sr. MHP Torra, o es canvia al President del Parlament o convoca eleccions per sanejar de mentiders i trillers els nostres representants.
Cal fer-ho el mes aviat possible, la credibilitat de Catalunya no són només manifestacions, calen fets valents.

Pel que fa a la força dels consumidors hi és, només demano a l’ANC i a Omnium, o qui sigui, ens donin alternatives per Caixabank i pel Sabadell. BBVA, Santander, Bankia, etz. no hi són.

Només cal retirar un 80% a un altre banc o caixa, així mantenim la operativitat que tinguem però farien un escarment a aquests bancs com Caixabank i Sabadell que li deuen tot a Catalunya però l’han traït sense miraments.

Si se quiere realmente cambiar el papel de la GENERALITAT AL SERVICIO DE TODOS ,se verá el día que los libros de texto de la enseñanza obligatoria NO SEAN UN NEGOCIO-ESTAFA DE LAS EDITORIALES

cUANDO el temario sea hecho por la GENERALITAT Y/O LAS ESCUELAS , CON CONTENIDOS AUDIOVISUALES EN COLABORACIÓN DE TV3 …. Y NO UN NEGOCIO CADA AÑO DE CAMBIO DE TAPAS DE LIBROS para que no se puedan aprobechar , y VOLVER A ROBAR A LAS FAMILIAS AL PRINCIPIO DE CURSO.

libros gratuitos , reciclables , en el formato libro o páginas sueltas que no ENRIQUEZCAN AL ESAS EDITORIALES QUE ADEMÁS NOS AMENAZAN CON IRSE … pero quedandose.

Molt bon editorial, director. Molt d’acord amb la vostra valoració.
Em temo que l’anada de Pujol (segur que només ho féu ell, viatjant de generalitats pel món) a les torres negres obeïa, i molt, a la necessitat de mantenir en silenci mediàtic culpable o cínic l’entrevista, també.
Aspiro a veure com un dia les grans festes culturals ( la de Planeta i la del Català de l’Any ho són, però també els Gaudí) són desplaçades en qualitat per les d’Òmnium, Tres i Quatre, l’ARA, , Vilaweb, Crític, Núvol, i, tant de bo, per nits de televisió aplegant totes les públiques dels nostres països catalanoparlants juntes (això seria la repera !),……
Tardarem ?

Vaig treballar al grup durant 8 anys…

Va passar que en Fernando Lara va morir d’accident, un dels cunyats, en Garcia Piriz va prendre el poder absolut del grup de vendes a crèdit. Va guanyar poder. L’acte seguit va ser abolir les edicions del departament en Català.
La gota que em va fer decidir i canviar de sector va ser el dia que l’aznarisme va guanyar les primeres eleccions i el personatge extremeny, d’origen portugués, va convidar a tothom a copes boig d’alegria. Érem en una convenció, i en una intervenció m’hi vaig enfrontar públicament per un tema d’estratègia comercial; instaurar materials d’interactivitat, de ja tecnologia obsoleta com a reclam. Pretenia que els venedors venguessin ferralla.
Però ja tenia la mosca darrera l’orella sobretot per haver tancat la línia en Català.
Vaig marxar sense acomiadar-me en plena convenció.

Només vaig tornar a passar per les oficines per liquidar.