Contra la televisió pública, però només si és en català

La seua ràbia contra tot allò que no siga en Castellà, que ells anomenen “español” és infinita. Segurament deriva de la impotència que senten en veure que la seua llengua, la única que entenen, no es fa servir enlloc si no ho és per obligació. El que mai arribaran a entendre és que són ells qui han menystingut el coneixement des de sempre. Per això el Castellà no és una llengua de Ciència i també per això Espanya expulsa els seus científics i es va endarrerint cada vegada més. Cal mantindre’s ferm amb els mitjans de comunicació públics en Català. Al País Valencià ja fa massa temps que n’estem orfes, de televisió en Català. I es nota, que els xiquets ja no juguen. Ara, “juegan”.

Els diferents governs espanyols tenen una veritable fòbia als pilars de la nostra identitat nacional i per això estan posant totes les queixes i traves a la CCMA i a l’escola que són els pilars de la nostra identitat. I només ataquen la palla als mitjans públics catalans sense veure la biga de manipulació barroera programació de la TVE que sembla que vingui dictada des de la FAES. Contra la seva televisió no hi diuen res, tret d’alguna nota que han publicat els qui hi treballen que ho han dit i denunciat davant de tanta parcialitat que ja els hi afecta la seva pròpia dignitat i l’ètica periodística, però sense fer massa soroll no fos cas que perdessin el seu lloc de treball. Aquesta és la crua realitat. Als Països Catalans sempre hem estat al seu punt de mirar per tal de disparar el missatger. Amb tot, la gran professionalitat que han demostrat TV3 i Catalunya Ràdio davant d’aquests atacs sistemàtics i constants, és digne de dir-se i agrair-los l’esforç han hagut de fer. Només per dir un exemple, denunciem que la Mònica Terribas ha rebut més d’una dotzena d’avisos des de la Junta Electoral espanyola, i només amb una tenacitat i una professionalitat com la que demostra sempre, ho ha sabut afrontar.

Això ho seguiran fent des de fora del govern perquè, diguem-ho clar, Ciutadans no podrà tornar a posar la mà en aquestes dues institucions com li hagués agradat perquè segur que quedarà a l’oposició. Esperem que la fermesa independentista i la majoria parlamentària, també impedeixi que puguin arribar a tenir cap càrrec transcendent com la presidència del Parlament com ara reclama.

Aznar, però també González i Guerra abans i ara M.Rajoy ho tenen clar, i abans els polítics del XX i el XIX: EspaÑa es el projecte polític de Madrid i les oligarquies del BOE, i només cal vore els mapes de carreteres, trens, autovies i AVEs, dials de ràdio o TVs.
PP i PSOE són dues cares de la mateixa falsa moneda i ara en són tres igual de descarades. No han volgut mai un estat igual, per tots iguals, i confederal. No volen una Suïssa plural, estable i en pau. Per ells igualtat és model únic, el seu, i qui no l’accepte no hi cap mes que de súbdit. “En Ehpaña tooh zomoh igualeh pero unoh máh igualeh que otroh” se’n fotia X.
D’ací la supremacia del castellà, tant amb Franco com “lengua del Imperio”, com després “del Estado” o “común”. Barregen Castella i Espanya. Diuen EspaÑa però pensen CastaÑa.
I ací neix el problema basc, el català -dels països- i qualsevol que els hi puga vindre. No els importa perquê el seu urc els “llena de orgullo y satisfacción”. Patrioterisme unidireccional.

No els fa por només el català, els fa por tot allò que no sigui seu, amb la desgràcia que tot el que volen, tots els seus projectes són destructius. Els fa por la cultura. També els fa por la veritat. En lloc d’atraure’ls allò que els és desconegut, ho odien. El progrés del poble no els fa sols por, els fa pànic. La investigació i l’avenç científic, el tècnic, el del coneixement, els fan riure, i fins i tot els idiomes dels altres països els veuen com una cosa per a fer-los la punyeta.
Quina desgràcia ser d’un país que no t’estima, ni et respecta, sinó que t’amenaça i t’ataca amb una obstinació perversa, mentre amb enveja com els altres països europeus estudien i investiguen sense por i sempre van molt més endavant que aquest dissortat país.
Ara també els toca als valencians. Els de ses illes ja són veterans de rebre atacs constants i espolis. Als bascos els tenen mig comprats pressupost rere pressupost i per això de moment callen, però no obliden. I a nosaltres ens toca sempre el primer premi, perquè som odiats triplement: Per catalans, per progressistes i per rics.
Seran tan necis de posar-se tota l’espanya productiva en contra? Seran tan estúpids de tornar a votar a una gent que han portat aquest país de vi i pandereta a una corrupció gegant i a una bancarrota que potser aquesta vegada serà definitiva?
Per desgràcia la resposta és que sí. Això i molt més.

El nivell intel.lectual pels franquistes del PP, els feixistes de la arrimada a hitlerito Rivera o els nazional.socialistes del PSOE-GAL no entenen TV3, i per aixó la volen tancar, per pur analfabetisme espanyols.
España es analfabeta, barbara, franquista, totalitaria o a por ellos o no serà, o iCETA putita del Rajoy i el feixisme constitucional?
Ara, si amb la barbarie totalitaria i criminal del 155 els catalans callats i sense fer res de res, l’enemic criminal, salvatges i franquista anrian per totes.
PSC, pitjor que Franco i el seu Joan Reventos, un franquista de vergonya

La pregunta principal a fer-se és per què la identitat espanyola és vol construir d’aquesta manera?
Davant l’incredulitat i l’estupor deL món, és fa difícil comprendre un model de fer política tant absolut, sempre jugant a “a tot o a res”.
La resposta ben segur que està més en qüestions pràctiques i materials que en altres identitàries. Espanya és un model de capitalisme extractiu i necessita un encadenament de complicitats. Mai un joc de competència, i menys un joc competencial i de mèrits.
Qui pateix per perdre Espanya, pateix per perdre una complicitat. Hem de fer entendre com aquesta no és real, només un miratge.

Sempre han jugat totes les cartes per destruir tot allò que no és espanyol segons els seus criteris supremacistes.
I voldria analitzar si amb el temps no han perfeccionat tant l’estratègia que de mica en mica van agafant avantatge (malgrat l’última victòria independentista).
L’avantatge, per mi, es deu a que ara ho fan, en nom de la “democràcia”(?) i avalats per Europa i els grans lobbys internacionals.

El seu discurs destructiu ha fet eixamplar sistemàticament l’antipatia (odi?) a l’escola catalana, a TV3 i a les nostres institucions.. Un autèntic rentat de cervell de molta bona gent que fa uns anys acceptava de bon grat el català per els seus fills a l’escola i ara vota Arrimadas.

Rivera, Aznar, la Faes i els Felipes compten amb recursos i intelectuals fascistes que ho preparen tot per anar creixent de mica en mica, antidemocràticament, però creixent. I també compten amb recursos legals que tenen la finalitat de que no poguem fer res sense el control de l’estat rigorosament tirànic des de fa tres-cents anys.
L’últim exemple: nosaltres encara fa dos dies pensàvem que el President podria ser investit. Doncs ja s’està veient que no podrà!!

A l’estat “español” no es compleixen els més elementals drets humans, la constitució l’hem de complir només els Països Catalans perquè els del 155AMPLIAT fan el que els rota i passa pels collons. Les lleis encara són franquistes, els reglaments els controlen sempre la mateixa gent estalinista/feixista, la destrucció de la nostra lléngua és constant des de 1714. Fa segles que només ens amenacen o diuen que enfrontem la gent i destruïm EspañaUna.
Ens volen enfonsats com ho volen tots els maltractadors. Ens volen deprimits acusant-nos de provocar exactament la destrucció que provoquen dia a dia ells des de segles.

Conclusió: hem de refer tota la nostra estratégia i tenir clar que va representar el País Català que vam ser, abans del 1714, EL MÉS AVANÇAT SOCIALMENT del seu temps. Fins que el primer Borbó ho destruí per primera vegada tot.
Primera vegada o definitiva vegada???

Ah! Oh oblidava: abans de Felipe V, a Catalunya, era molt difícil la corrupció pública.

Ens ha tocat aquest racó de món,tan ben emmarcat per una península geogràfica molt definida. Que suggereix, només veure el mapa, un “tot” polític.
Totes les generacions catalanes han patit una guerra colonial de l’imperi inquisitorial castellà.
La nostra té aquestes característiques, sortosament millors que les patides pels nostres pares i avis.
Els obsessionen la llengua i la cultura. No ho volen entendre de cap manera. Els porta a la barbàrie. A nosaltres ens pertoca perdre menys temps en queixes i laments i construir un model comunicatiu molt més potent encara.
Ens pertoca arribar a una hegemonia incontestable, que em sembla que ha d’aconseguir-se entre tots els països catalanoparlants, que passa per la democràcia intensa, que suposa que incrementem en molt els nostres usos culturals (molt més baixos del que tocaria) i de retornar a uns mitjans comunicatius públics que avui són ben deficients (en salvo la betevé, exemple de bona televisió, però d’àmbit massa reduït, i massa desconeguda al seu propi àmbit territorial).
És cert que els noticiaris catalans són els més ben valorats, però la informació que s’hi subministra és bastant penosa, en bucle, repetidora de mantres, gandula, que arrisca poc. On són, aquells telenotícies d’anys enrere ?. Els seguim molt perquè són esl únics que ens parlen en la nostra llengua d’aquest patiment insuportable que arrosseguem. Com se es tractés de la lectura de l’Alcorà en una madrassa.
Els espais de debat, sobretot l’omnipresent “Més 3/24” són, llevat d’excepcions molt puntuals, fluixos, poc plurals, autosatisfets, endogàmics.
“Els Matins”, que condueix magníficament i lliure Lídia Herèdia, és un model ben interessant, però encara massa autocomplaent, li aniria bé l’entrada de gent no en nòmina, menys “funcionaris” de la tertúlia.
Avui dia, i en el marc d’una televisió de marc i interessos radicalment privats (amb els riscos que això comporta), La Sexta d'”Alrojo vivo, El Intermedio, El Objetivo, Salvados”, aquests darrers tres mesos, ens està mostrant una via televisiva que és l’única a Espanya que ofereix una visió més oberta del Procés emprès per al nostre alliberament.
No ens ha d’estranyar, doncs, que la seva audiència al nostre país hagi pujat extraordinàriament.
Es pot sacsejar TV3 i treure-la de la seva becaina ?. Això no és pas un problema econòmic, em sembla.

Després de la derrota del 21-D els unionistes es pregunten, ¿com hem d’enfocar el supremacisme per aniquilar la resistència independentista o republicana? Tenen en marxa la via policial, judicial, legislativa… Necessiten encara convertir els votants de Cs en piolins de paisà mobilitzats contra la llengua, amb el gran error de pensar que l’independentisme és només un sentiment identitari. Pensen, suprimit el català, s’ha acabat l’independentisme. I per això ho apliquen a tots els països catalans.

Així, l’ariet de la catalanofòbia, que és l’esperit que han impregnat arreu els mitjans del 155, a Catalunya s’enfoca sense cap dissimulació cap a la llengua. Amb la batuta de Cs, tots els unionistes volen “una cataluña sin el catalan”. Els neofranquistes no aprenen ni saben d’història: el català no moriria només que amb l’extinció dels catalans, dels que estimem el país, no d’altres. Una guerra perduda. Però vindran grans escomeses si no ho aturem.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!