24.12.2019 - 16:58
|
Actualització: 24.12.2019 - 16:59
Aquesta és una carta oberta del Col·lectiu Universitari per la Llengua i la Cultura de la Universitat Jaume I (CULC) adreçada als demòcrates del nostre país, entenent per demòcrata aquell que posa per davant de qualsevol altra consideració la voluntat popular.
Volem parlar de la injusta situació dels independentistes presos, als qui nosaltres considerem presos polítics, de la judicialització de la política i de la corrupció en la justícia.
Són moltes les organitzacions i col·lectius que diuen que el polítics catalans empresonats són presos polítics i que argumenten que el judici no ha estat just, entre altres el Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU. Recentment, també l’International Trial Watch, el grup internacional d’observadors del judici, ha publicat el seu informe. La conclusió és que el judici no va ser just, que es van vulnerar molts drets, entre els quals el de llibertat ideològica, la llibertat d’expressar-la i la de tindre un judici amb totes les garanties. També Amnistia Internacional considera que el delicte de sedició i la interpretació feta pel Tribunal Suprem contravenen el principi de legalitat, són contraris a la legalitat internacional sobre drets humans i permeten la criminalització de la llibertat d’expressió i de reunió. Mostra, així mateix, preocupació per l’efecte dissuasiu que aquesta interpretació pot tindre sobre el esmentats drets en el futur.
Abundant sobre la sospita fundada de corrupció en la justícia espanyola, més recentment encara, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, ha sentenciat que Oriol Junqueras havia d’haver estat reconegut eurodiputat de ple dret, amb immunitat inclosa, des de la proclamació dels resultats electorals. Aquest Tribunal afirma que el dirigent d’ERC hauria d’haver estat alliberat de la presó preventiva després de ser elegit en les eleccions europees del 26 de maig. Tanmateix, els arguments de la sentència afecten directament la situació de Carles Puigdemont i de Toni Comín, que, com a eurodiputats electes, han estat acreditats com a diputats de l’eurocambra el dia següent a aquesta sentència. Més encara, hem de recordar la sentència del Tribunal Regional Superior de l’Estat de Schleswig-Holstein, que considera inadmissible l’extradició de Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió, ja que la seua única preocupació era l’organització del referèndum i no va ser promotor de cap violència, com defensava fraudulentament el jutge Pablo Llarena.
La vulneració dels drets de les persones ara condemnades i de tots els seus votants va en contra del sentit comú, dels valors de l’humanisme i de la democràcia. I la democràcia s’ha de construir i protegir cada dia.
Hi ha qui diu que Catalunya (o el País Valencià) pertany a Espanya i que, per tant, no té cap dret a decidir en solitari el seu propi futur. Aquesta “pertinença” no sols és discutible per imprecisa (no ha estat sempre així. Possiblement, si no s’haguera perdut una guerra ara tot seria diferent), sinó que també és contrària a la idea bàsica que els territoris haurien de ser propietat de les societats que els habiten, i que són aquestes societats les que han de decidir pacíficament i democràticament la seua organització.
Està clar que la repressió de la dissidència no és la via per resoldre un conflicte polític, com també ho recull l’informe de l’ITW quan diu que la sentència ha estat una resolució clarament ideològica amb pretensió de substituir la necessària solució política del conflicte que es viu a Catalunya. I també és clar que el pitjor càncer d’una societat és la corrupció. La corrupció política que està ventilant-se parcialment en els tribunals, però encara pitjor, la corrupció en les esferes més altres del sistema judicial espanyol, de la qual hi ha indicis més que suficients per estar profundament preocupats.
El silenci mai ha de ser una opció, i menys encara en temps convulsos com els que estem vivint. El silenci sempre s’ha tornat (i es tornarà) en contra del qui calla, i en callar es posa del costat dels repressors. I hem de pronunciar-nos abans que siga massa tard. En eixe sentit donem suport al manifest dels claustres de les universitats catalanes on es diu que no hi ha marge per al silenci, que exigeix la posada en llibertat de persones injustament condemnades, que rebutja la repressió i la violència policial, i que advoca pel diàleg, la negociació i el respecte a l’expressió democràtica de la voluntat popular. S’han conculcat drets, s’han agredit persones, s’ha empresonat injustament i cal desfer el mal fet. Mal fet contra tots, les víctimes directes i la resta de ciutadans de l’Estat espanyol que han vist minar la democràcia que tantes lluites i tants esforços va costar instaurar i que ara ens l’estan malmetent.
La salut d’una societat reposa sobre la garantia jurídica. Les arbitrarietats, la prevaricació per dictar una resolució judicial arbitrària, sabent que aquesta resolució és injusta, no són acceptables en una societat democràtica, i cal denunciar-ho i reclamar les oportunes actuacions que preserven la garantia jurídica en un estat de dret. I això fem amb aquest escrit que és també una crida a tots els demòcrates perquè s’unisquen a la nostra veu per fer un clam contra la injustícia. I que aquest clam tombe el mur de la repressió.
Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura
