08.01.2016 - 22:00
Els últims dos dies han estat intensos políticament parlant. Junts pel Sí i els dos partits principals de la coalició, CDC i ERC, la CUP així com les entitats sobiranistes, sobretot l’ANC, han fet un autèntic tour de force, de moment encara inservible, per tal de salvar un possible acord de legislatura. Era una negociació, com dirien en la boxa, contra la campana. Contra el temps ja que qualsevol acord és inviable a partir de la nit de divendres, car no hi hauria temps material de convocar el parlament.
Per això i conscients de que els darrers dies ni tan sols es negociava ja l’ANC va intentar la darrera de les reunions. Convençuda de que era imprescindible el silenci i la discreció l’Assemblea va organitzar un operatiu en el qual els participants en la reunió eren recollits en cotxe, sense saber ni on s’anaven a trobar. Eren molts. Per Junts pel Sí hi havia Raül Romeva, Jordi Turull, Marta Rovira i Josep Rull. Per la CUP Anna Gabriel, Eulalia Reguant, Albert Botran i Hugo Elvira. Hi havia a més representants de l’ANC, Òmnium i l’AMI, una vintena de persones en total. Es tractava d’evitar filtracions, com a mínim abans els negociadors entraren al local on s’anaven a trobar. Només va fallar que un dels negociadors va demanar eixir del parlament i un fotògraf el va seguir.
Sobre la taula s’hi van posar tot d’idees durant prop de cinc hores. S’hi va parlar de la proposta que el jurista Amadeu Abril havia proposat al seu bloc. S’hi va parlar de la possibilitat que la CUP fes dimitir alguns dels seus diputats, en particular Anna Gabriel, a canvi de que Mas s’apartés, proposta que CDC no va acceptar i que la CUP afirma que va néixer de Junts pel Sí. I es va posar sobre la taula una figura insòlita que hauria pogut desencallar la situació: convocar una assemblea d’electes que tingués al seu càrrec la proclamació del president de la Generalitat.
Una Assemblea d’Electes per triar president
La proposta de l’Assemblea d’Electes la va fer l’ANC perquè figurava en el seu full de ruta. Concretament en l’apartat Marc d’Actuació, quan es parla de com proclamar la independència s’hi diu que ‘caldrà crear l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya perquè procedeixi a la declaració d’independència i al nomenament d’un govern provisional que es desvinculi definitivament de la legalitat espanyola si es dóna la situació d’intervenció o de suspensió del règim autonòmic català per part de l’Estat espanyol, i amb això, l’esgotament definitiu de totes les vies democràtiques.’
A partir d’aquesta proposta la modulació consistia en proposar que dissabte al matí es reunís una Assemblea d’Electes que no proclamaria la independència sinó que decidiria qui seria investit com a president de la Generalitat. La CUP demanava que hi haguessin diversos candidats però recelava que per la pròpia composició de l’Assemblea d’entrada ja era més que previsible que el candidat escollit seria Artur Mas. Junts pel Sí, per la seva banda, volia que la CUP entrés al govern per tal d’assegurar l’estabilitat de la legislatura. Finalment no va haver acord i es va desestimar la proposta.
Desplaçar la decisió, el segon escenari
I passava alguna cosa semblant amb la proposta d’Amadeu Abril. Aquesta consistia en investir provisionalment com a president Artur Mas i convocar unes primàries a posteriori, com a molt tard a l’abril, on es decidís qui seria el president definitiu. La proposta tampoc no va funcionar perquè la CUP va demanar que el president investit provisionalment no es pogués presentar després a les primàries i perquè Junts pel Sí no la veia tampoc clara.
Divendres encara va haver-hi una última reunió, aquest cop a la seu de l’ANC i sense la presència ja de la majoria de les organitzacions. Junts pel Sí i la CUP es van tornar a trobar i davant el fet que no hi havia cap avanç significatiu l’Assemblea va sol·licitar d’acabar la seua missió.
Jordi Sànchez va comparèixer aleshores per anunciar que aquell era el final del camí. Ho va fer amb serenitat, sorprès només per uns sorolls estranys que el seu micròfon feia i que l’obligaven a aturar cada poc l’explicació. El president de l’Assemblea va deixar clar que estava satisfet d’haver aconseguit que Junts pel Sí i la CUP tornaren a parlar entre ells i es va encomanar a aquest gest com a darrera esperança. Però aclarint, sense confiança ja, que això només era un desig i conscient que el rellotge de la legislatura estava marcant els seus darrers minuts.
