Contra el PP, el govern del Botànic vivia millor

TEMA DEL DIA
Eleccions. Fins abans de l’1 de juny, el govern del Botànic ho tenia tot de cara per a tornar a guanyar les eleccions autonòmiques de l’any que ve. No és que aquesta possibilitat s’hagi esvaït, ni de bon tros, perquè el PP viu abocat en la batalla caïnita de les primàries, però l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa no ha significat pas, de moment, un gran impuls per a l’executiu integrat pel PSPV i Compromís i amb el suport extern de Podem. El nomenament de Josep Vicent Boira com a coordinador del corredor mediterrani del govern espanyol és una manera d’impulsar el projecte, amb un especialista d’altíssima qualitat, però també una manera de calmar el nerviosisme incipient que es respirava al Palau de la Generalitat.

El govern de Ximo Puig havia establert com a prioritat de la legislatura la millora del finançament i la inversió de les infrastructures. Dos objectius que, si no anaven endavant, era per culpa del govern del PP. Si no hi ha nou model de finançament és perquè Rajoy no ha convocat el Consell de Política Fiscal i Financera i si no es completava el corredor mediterrani o es feien pedaços com el tram entre Castelló i València, també era culpa del PP. Aquest factor, juntament amb la corrupció del cas Gürtel, que anava dessagnant el PP, feia que el PSPV i Compromís pràcticament només haguessin de deixar passar l’any de legislatura que els quedava i guanyar les eleccions. Les enquestes confirmaven aquesta expectativa.

Però la inesperada arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa ha canviat la perspectiva. D’entrada, va nomenar ministre de Foment el valencià José Luís Ábalos, en teoria una bona notícia, però no pas per a Ximo Puig, perquè és el seu principal rival polític al PSPV. De fet, Puig no és del braç de Sánchez. En les primàries del PSOE del 2007, va donar suport a la presidenta andalusa, Susana Díaz. El pes d’Ábalos ja es va notar en el nomenament del delegat del govern espanyol a València. Puig hi volia col·locar el seu cap de gabinet, Arcadi España, però el ministre va imposar-hi Juan Carlos Fulgencio.

Més enllà dels personalismes, les primeres decisions polítiques de Sánchez no han ajudat precisament el govern valencià. N’és un exemple l’ajornament de la negociació del finançament fins a la legislatura vinent, que va fer mal, perquè deixava el govern del Botànic sense la bandera reivindicativa del finançament just, que havia enarborat tota la legislatura, i l’havia d’acatar, perquè la decisió la prenia el PSOE. En aquest punt, Compromís pot marcar perfil, i ho ha fet, sense desestabilitzar el govern. En el terreny de les infrastructures, el govern espanyol ho ha volgut compensar i nomenarà Josep Vicent Boira, nou coordinador del projecte del corredor mediterrani. La decisió es va prendre la setmana passada en una reunió amb Ábalos, Puig i la consellera d’Habitatge i Obres Públiques, María José Salvador.

Tot i aquest nomentament, no hi ha tranquil·litat total al govern, que mira amb recel el nou marc de diàleg establert entre la Moncloa i la Generalitat de Catalunya. Tant Puig com la vice-presidenta han dit que no acceptarien ‘privilegis’ per a Catalunya, un terme que fins ara no havien emprat mai per referir-se a afers catalans. També és cert que tots aquests moviments polítics han coincidit amb l’esclat de l’operació Alqueria, que ha fet dimitir el president de la diputació, el socialista Jorge Rodríguez. Un dels objectius del Botànic era fer net de casos de corrupció i presentar-se davant la societat valenciana com a immaculats davant un PP amb les mans tacades. El cas de la diputació no es pot equiparar a cap escàndol del PP, però és una taca que arriba en mal moment, quan manca menys d’un any per a les eleccions.

MÉS QÜESTIONS
La presidenta d’Escòcia avala l’autodeterminació de Catalunya davant Torra . El president Quim Torra i la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, s’han reunit a Edimburg. És la primera reunió d’alt nivell entre tots dos governs en prop d’una dècada. Torra ha arribat a la tarda a Bute House, la residència de la primera ministra, on l’esperaven un grup de catalans independentistes amb cartells en favor dels presos i estelades. En acabar, els dos mandataris, que han estat reunits una hora, han emès un comunicat conjunt en què defensen que el futur de Catalunya requereix solucions pacífiques i democràtiques, basades en el diàleg entre els governs espanyol i català, sempre respectant el dret d’autodeterminació del poble català. En el comunicat es diu: ‘Al segle XXI els conflictes vinculats amb l’autodeterminació s’han de resoldre per la via de referèndums democràtics, amb les condicions que acordin les dues parts implicades i amb el reconeixement internacional corresponent.’

L’Obra Cultural demana que part de l’ecotaxa es destini al foment del català. El president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Josep de Luis, s’ha reunit amb la vice-presidenta del govern, Bel Busquets, per proposar que una part de l’import de turisme sostenible vagi destinat a normalitzar la llengua catalana en l’àmbit turístic. Entre les activitats que ha proposat l’Obra hi ha cursos per als treballadors de l’hostaleria que, ara mateix, tenen una àmplia oferta en llengües com ara l’alemany o l’anglès però que, sovint, ignoren la llengua pròpia perquè vénen de fora de les Balears. L’Obra Cultural Balear s’ha mostrat satisfeta amb la feina feta pel govern quant a cultura, però ha insistit que cal fer un esforç i empènyer una mica més les polítiques lingüístiques abans del final de la legislatura. De Luis ha ofert el suport de l’OCB en la defensa dels drets dels ciutadans de les Balears davant les institucions espanyoles i ha transmès a Busquets la necessitat de fer pinya –les institucions i les entitats de la societat civil– per aconseguir més sobirania i més autogovern.

La Institució Alfons el Magnànim passarà de la diputació a la Generalitat. La conselleria d’Educació i Cultura treballa per assumir la Institució Alfons el Magnànim, que actualment depèn la Diputació de València, i estendre la tasca de reflexió i edició que fa a tot el País Valencià. D’aquesta manera, esdevindria una mena de ‘institució de les lletres valencianes’. El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà ha explicat que els seu departament vol comptar amb ‘una institució literària a escala de país, igual que la tenen altres territoris’. La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació és un organisme cultural creat per la Diputació de València el 1948. D’aleshores ençà, ha publicat més de 1.300 llibres i revistes. També funciona com un centre de cultura contemporània, que organitza periòdicament debats, taules rodones, congressos, conferències i tota mena de diàlegs i encontres.

Andorra es reunirà amb Mònegue i Sant Marino per a l’acord de l’associació amb la UE. Els mandataris d’Andorra, Sant Marino i Mònegue, els tres petits estats que negocien l’acord d’associació amb la Unió Europea mantindran una nova reunió aquest divendres a Mònegue. L’objectiu, tal com ha avançat el cap de govern, Antoni Martí, és de continuar traçant estratègies comunes i mantenir una veu unitària per a defensar les excepcionalitats que són ‘raonades i raonables’, sobretot amb vista a negociar la lliure circulació de persones. Martí ha explicat que havia rebut les felicitacions tant el ministre d’Afers Estrangers de San Marino, Nicola Renzi, com del ministre d’Estat de Mònegue, Serge Telle, per haver pogut tancar ‘un gran acord’ sobre la lliure circulació de mercaderies, de manera que la reunió se centrarà en unes altres llibertats, i especialment en la que afecta les persones, per continuar defensant les especificitats: ‘Tal com hem demostrat que es pot fer en la negociació sobre mercaderies’, ha dit. El cap de govern, que ha recordat que l’acord d’associació no es podrà tancar abans d’acabar-se la legislatura, creu que la dinàmica de reunions que s’ha instaurat amb els mandataris dels altres dos països hauria de continuar durant la legislatura vinent, per anar ‘ressituant l’acord i les estratègies en comú’.

L’Associació Catalana de Municipis reforça la cooperació amb els municipis de Catalunya Nord. El president de l’Associació Catalana de Municipis, David Saldoni, s’ha reunit amb nombroses institucions nord-catalanes per reforçar la col·laboració municipal. N’és un exemple el president del Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana (SIOCCAT) i batlle del municipi de Sant Andreu, Francis Manent. El SIOCCAT és una associació de municipis per a reforçar l’acció cultural dels consistoris a favor de les llengües catalana i occitana: de l’ajuda a l’ensenyament d’aquestes llengües fins a la retolació pública bilingüe o trilingüe, passant per la revisió dels topònims amb l’ortografia incorrecta als plànols cadastrals. També han parlat d’estratègies per a superar els problemes transfronterers. Saldoni també s’ha reunit amb els responsables de la Bressola, per potenciar l’ensenyament en català, i ha visitat la casa de la Generalitat a Perpinyà.

LA XIFRA
10.500 ampolles d’herbes eivissenques Marí Mayans han estat enviades a Rússia durant les setmanes que ha durat el Mundial de Futbol. L’encàrrec l’ha fet una empresa russa especialitzada en el sector, especialitzada a subministrar en establiments gurmet.

TAL DIA COM AVUI
L’11 de juliol de 1961 es va fundar Òmnium Cultural. Lluís Carulla, Joan Baptista Cendrós, Fèlix Millet, Joan Vallvé i Pau Riera van ser els fundadors de l’entitat que avui té més de cent mil socis. 57 anys després, manté els mateixos objectius inicials de treballar per la promoció de la llengua i cultura catalanes, però el seu president, Jordi Cuixart, és empresonat per haver defensat la democràcia.