Contra el cinisme: Vox i PP ataquen el català no perquè siga d’esquerres, sinó perquè és català

Sr. director, la història de l’estat castellà borbònic consisteix en onades generacionals successives d’assimilació adaptada a cada època històrica.

Per tal de fer-se, amb tot el país i uniformitzar-lo a la manera castellana; d’aquí l’intent genocida de substituir als catalans de la nació sencera.

Però, no ho tindran fàcil. Perquè els lliures n’estan cada cop més convençuts. I, perquè el format no dona l’abast per a tants incompetents.

Com ho demostra que l’engranatge politicomediàtic oficial grinyola ostentosament. I, les iniciatives marginals augmenten.

Gràcies Vicent per tanta claredat a la teva editorial; de totes maneres com ara semblés descobrir-ho, ja fa molts anys ho va definir un element que va col·laborar amb el franquisme com va ser en Pla, lo més semblant a la dreta espaÑola és l’esquerra espaÑola.
Però està clar que els fets de l’història amb el temps passant a l’oblit.
Però el drama ja no són el PPSO€ i VOX, per dur a terme aquestes accions necessiten els col.laboracionistes interns, com ara pactar i col.laborar amb el botxí; les eleccions municipals podríem posar com exemple més recent, tant ER, com JxC i CUP no han tingut cap problema amb pactar amb el PSO€, en algunes poblacions amb el PP, inclús amb Ciudadanos, tela telita.
Per la teva informació Vicent així com també per els subscriptors; amb motiu de 11 de Setembre a la zona d’Osona s’organitza unes columnes de ciutadans que porten unes entorxes i cada columna porta un estàndard, acabant el recorregut a VIC a on es farà l’acte central; aquest acte es organitzat per Òmnium, i el tema central de l’acte es el feminisme; ja veus Vicent com acabat aquesta entitat, que havia sigut tot un referent de lluita per la nostra llibertat i ara la seva lluita és el feminisme; denunciar la reprèssio i el genocidi del català com la teva editorial d’avui això és pels hiperventilats que no tenen seny.
Viure per veure Vicent.

SOM ANTIFRANQUISTES QUAN PARLEM CATALÀ, I VICEVERSA
Conec persones que arrufaran el nas quan llegeixin aquest titular, però ja va bé que els fem saltar les molles, a veure si troben algun argument que ho contradiu.
A partir del genocidi continuat per més de tres-cents anys i culminat per Franco, pel PSOE i, sobretot, per l’existència d’una població oportunista i feble, però majoritària al regne d’Espanya, que se sent afavorida pel relat de “l’aporellos”, tenim prou evidències objectives per poder dir ben alt que avui som anti franquistes quan parlem català, i viceversa.

Cal anar entenent que aquesta és una guerra de descolonització entre la nostra nació catalana i la dels españols.
La perdran els españols com fa 3 segles que perden contra qualsevol nació estrangera que els plante cara.

1ª: Cal plantejar la contesa com a conflicte internacional entre nacions diferents. Igual que la d’Ucraïna i Rússsia.

2ª. Cal traslladar por al bàndol colonitzador. Fins ara ha estat a l’inrevès. Autoenganyant-nos amb revolucions dels somriures, som gent de pau, arribarem a la independència de manera pacífica i d’altres subnormalitats per l’estil.

3ª Ens cal una extrema dreta que impose l’ordre en el territori de la nostra nació i que vaja a per totes. Les nacions lliures han de tindre tot el ventall ideològic. A veure si només poden tindre extrema dreta els estats actuals.

4ª. Conrear una seció quees dedique als estudis militars i a formar un centre d’intel·ligència i defensa nacional i actuar contra qualsevol agressió que patisca la nostra gent.

5ª. I també acoquinar a la gent que fa de quintacolumnista i col·laboracionista amb els estats alígens.

6ª. Cada agressió a la nostra gent en qualsevol aspecte vital ha de ser retornat aplicant-hi la llei del Talió. Podrem acabar tots cecs, però si més no, nosaltres serem desllirats d’aquestes pestes q són els estats q ens colonitzen.

7ª Augmentar la presència internacional a tot arreu.

8ª. Usar tots els mecanismes que calguen per a sufragar aquesta enorme aventura que és instaurar una confederació d’estats catalans.

9ª I entendre la nació com tota la gent que vivim dintre en territori nacional i al que tenim esprsa pel món que en són centenars de milers.

10ª Fer-li la vida impossible a la gent que intente despullar-nos de la nostra condició nacional i ciutadans del món amb identitat progressiva d’integració i rebutjar la regressiva de sotmetre’ns a dictats dels estàndards de llibertat més avançats en cada moment històric present i futur.

Josep Blesa (València)

PS: ahir per error de teclejat vaig situar el meu viatge a Perpinyà en 1994, quan realment fou en 1974, en vida del penúltim dictador español.

L’assetjament i la humiliació que practiquen i han practicat PP i VOX són part de l’etnocidi cultural i nacional que venen practicant des de fa segles els seus avantpassats contra la nació catalana.
La novetat si de cas, és el recolzament efectiu del PSOE a través de la validació del 155 i de la persecució judicial del col.lectiu independentista. I d’altra banda, la equidistància dels Comuns, és la constatació de que l’anticatalanisme ven molt … en un Estat d’origen franquista: genocida i supremacista.

PER FI ESTIMAT VICENT AVUI HAS POSAT ELS PUNTS SOBRE LES IS, COM HAURIA D’HAVER SIGUT SEMPRE.

Avui ni en un sol moment has insistit en la teva paradoxa dels independentistes reformistes que com qualsevol paradoxa és imposible.

M’ha agradat molt l’acudit dels comunistes alemanys que en Carles Serra (22:47) ha relacionat amb la famosa frase de’n Pla: “No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”. La relació és molt clara.

M’atreviré a inventar una frase, no serà tant bona però la farè igualment:

“No hi ha res més semblant al partit reformista d’en Miquel Roca que un partit independentista reformista”.

Si us agrada estaré content. Si no que hi farem. Ja sé que no soc massa lletrat.

Sí Vicent, tens tota la raó en l’Editorial d’avui. Per això segurament els abstencionistes han decidit que el millor per la llengua és deixar que facin les lleis i la defensin el PP, el PSOE i VOX. Perquè com que els nostres no ho han fet prou bé, ara la solució és deixar-ho en mans de l’enemic, mentre nosaltres fem manifestacions i venem samarretes reivindicatives. Si el català va desapareixent així, no se m’acudeix una manera més ridícula de que passi.
Quedi clar que no insulto als que propugnen l’abstenció, però realment s’ho mereixerien.

Melitó Camprubí diu:
19.07.2023 · 23:41

“Mentre uns preparen l’increment d’un genocidi cultural, altres s’entretenen especulant sobre l’abstenció, el vot en blanc i el vot nul. Per llogar-hi cadires!.
Som un poble realment curiós gestionant temes d’estat. Es nota que no en tenim costum ni, potser, massa ganes de prendre’ns-ho seriosament.

Aquesta és la meva resposta:

Creieu que sense el “no” dels abstencionistes, el “prou d’això” del vot blanc i el “Primer d’Octubre i DUI” dels que faran aquest vot “nul” el 23J de 2023, sense aquests tres valors de confrontació i ruptura, hom es pot encarar amb probabilitat d’èxit enfront “l’increment d’un genocidi cultural”, d’un secular genocidi lingüístic i d’un intent de colonització constant per part de l’espanyolisme de tot el Regne d’Espanya, imperi frustrat, però que manté vigents totes les seves rebuscades eines colonitzadores, exèrcit, policies, jutges, polítics, notaris, partits polítics, sindicats, lleis i més lleis, … Odi, enveja, gelos, maltractament a mena de violència nacional i probablement també violència masclista prepotent, del que es pensa que és superior als altres perquè disposa de penis-metralleta, penis-injustícia, penis-jutge-supremacista,
penis-policia-guàrdia-incivilista, penis-mentalitat imperialista, … ho va estudiar Sigmund Freud això?

No n’hi haurà prou amb apartar una “rojigualda” una vegada de tant en tant, caldran ‘nos!” a totes hores, “prous” continuats i molta mala bava per encarar-se a tot això.

Vostè, Melitó Camprubí, ens acusa de distreure’ns especulant quin vot farem i ens parla de sentit d’estat, quin sentit d’estat dels tres partits més rucs de la història? Vol que els deleguem la nostra sobirania a aquesta colla d’interessats, partidistes, febles, incomplidors, destructors de la necessària unitat, uns per acció i altres per omissió …

Els atacs foribunds a la nostra Llengua van començar ahir tal vegada? Què faran, els nostres partits, per la Llengua a partir d’ara, que no han fet abans?

Els vots nuls, blancs i abstenció representen, en aquestes eleccions estrangeres, la voluntat de “Ruptura” d’alguns catalans dels que vam votar el Primer Octubre i vam declarar la DUI amb ple coneixement de causa.

Ruptura en aquest cas vol dir trencar per part de Catalunya totes les supeditacions, afeccions i relacions de tota mena amb Espanya.

No serà feina fàcil, hem d’augmentar la pressió al màxim i la desafecció total més enllà del límit imaginable.

La Llengua i totes les supeditacions que patim han d’ésser la nostra sal i el nostre cotó, que ens esperonin per a la urgència de la independència.

Cal que preparem, per a les properes eleccions al nostre Parlament, un Llista Cívica netament independentista, un nou embat i portem a l’acompliment la DUI que vam declarar el 27 d’octubre de 2017.

Aquest és el sentit d’aquests vots rupturistes contraris al vot dels que temen perdre bous i esquelles.

Qui no arrisca no pisca! Allò de “fes-ho diferent” que ens aconsellava Einstein.

Hem de sobreposar-nos a la falsa sobirania de cartró pedra que vivim des del 1978.

Podem callar i acceptar submisos el permanent esclavatge al que ens sotmeten el Regne d’Espanya, els seus col’laboracionistes, els quintacolumnistes i els retardataris catalans, porucs i mesells, … Gallines ens diu l’enemic. Podem callar i acceptar-ho sempre més?

Encara no estem apunt?

Algun dia haurem de dir “Prou”.
Comencem ara. Alguns ja ho vam fer les proppassades eleccions municipals.

Molts, dels que vàreu ser obedients i bons minyons a les municipals, deveu haver quedat amb un pam de nas en veure que han fet amb el vostre vot. Alguns pactes, masses pactes, semblen més aviat una nit de disbauxa, entre indepes i 155, en una casa de putes!

No tinguem por!
Haurem d’entomar el que vingui i ho farem.
Trenquem ja!
Votem ja!

D’acord amb el plantejament Vicens.

Ara bé jo sóc dels que pensa que sense haver de suportar i mantenir als borbons, autèntica xacra per a Catalunya, el naZionalisme espanyol centrat ideològicament a Madrid, aniria perdent empenta.

Un rei és un anacronisme avui dia, que puguis arribar a comandar/representar un país només perquè ets un “hijo de…”, és aberrant.
A banda que analitzada la saga borbònica veiem que no hi ha un pam de net : incompetents, dictadors, corruptes, i altres adjectius, es poden repartir entre ells.

Actualment són el pal de paller perquè tot el poder fàctic espanyolista i funcionarial giri al voltant de Madrid, car sense això es trobarien al carrer cercant com guanyar-se els cigrons.

El senyor Blesa, com gairebé sempre, crec que l’endevina. Estem en una societat en que ens posen influenciadors per a tot, que ens marquen camins i ens convencen que fem el mes … Modern, guay, políticament correcte i sobretot, el que volem i en llibertat.
La pau, com a concepte es lo millor del mon i lo mes còmode, pero hi ha un moment, en que si tens capacitat per veure el preu que en pagues, potser que et rebregui per dins.
Quan l’altre pais et va robant tot, i no parlo sols de coses materials, sense cap mena de vergonya i rebenta’n-te a garrotades, quan els sembla o portan-te a judicis que t’amarguen per anys. La teva resposta no pot ser acceptar-ho amb minses protestes que només els fan riure. Hauriem de ser mes contundents.
Crec que el millor que podria passar es que manés vox directament amb majoria absoluta a Madrid, potser seria el revulsiu que ens cal i tota aquesta mena de clase politica que s’amotlla, potser no es podrà amotllar i plegarà o es confrontará de veritat.
La llengua està ben contrastat que implica una manera de ser, per això la volen eliminar i imposar la seua i el seu pensament. Aqui hi resta molta gent, que es creuen que mola més el castellà però gaudeixen de la manera de ser nostra i se’n aprofiten, potser no entenen que si aconsegueixen assimilar-nos, no hi haurà qui pagui el beure.

En l’entrevista d’avui a Alfons López Tena
, on se li escola clarament el ressentiment que encara arrossega pel seu fracàs en l’intent de liderar l’independentisme, sobta que també transmeti la idea de la por i opti per la solució, que ell mateix relata com un fracàs històric dels catalans, de votar PSOE. Perquè Catalunya no és un estat independent després 5 segles de submisió?, perquè no ho vol ser, respòn el notari i afirma que els catalans som bons per resistir però no per alliberar-nos. Si ecceptem aquesta tesi té lògica, en aquesta ocasió, votar PSOE. Si creiem fermament que el nostre destí és ser una república, un estat del món, aleshores, veient les ofertes, no veig cap altre posició lògica que l’abstenció.

L’extermini lingüístic que patim no ha estat perpetrat per cap govern de VOX, PP, sinò de PP, Psoe, podemos i els partits crosses dits nacionalistes que ho han blanquejat. El genocidi lingüístic i cultural, ja pepetrat a tants llocs de la nostra nació, com Alacant, Elx, Crevillent, Rubí, Nou Barris,….. no l’ha feta VOX, l’ha fet l’Estat Hispànic, tot, des dels mitjans, alts funcionaris, i tooots els partis. Qui vulgui “aturar” VOX, que voti els partits exterministes i les seves croses, que voti, que segur aturarem molt. Arribats al principat en el punt de no retorn lingüístic, fa pena veure que el partit genocida psoe, pugui guanyar, el dels GAL, el de les tortures, espionatge, repressió,…. Molta pena. Jo no participo en res en el meu genocidi, ni tant sols en la velocitat. Comte! que vindrà vox i ens exterminarà! Però si estem quasi morts pels que vols que aturin aquest espantall?? De veritat. ABSTENCIÓ MASIVA!

A tot aquells que critiqueu l’abstencionisme:

De veritat creieu que des d’un punt de vista estrictament democràtic es pot criticar? De veritat creieu que el qui vota es moralment superior al qui no vota? De veritat creieu que aquests partits mal anomenats independentistes que “no han fet el que van dir que ferien”, ens defensaran a Madrid i aconseguiran alguna cosa de profit? No creieu, per altra banda, que per tenir advocats dolents, es preferible no tenir-ne cap? I, finalment, de veritat creieu que havent proclamat la independència, ara ens hem de conformar amb les engrunes que el nostres partits auto-anomenats independentistes puguin arreplegar, amb allò de “val més això que res”? No heu sentit la famosa frase: “sigues realista, demana l’impossible”? O és que només és una frase per a hiperventilats?