Set anys sense el 3XL: Una generació d’adolescents orfes de televisió en català

El 30 de setembre de 2012, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va executar la reducció de canals i va posar fi al canal 3XL, l’opció de TV3 per al públic juvenil, i va relegar a internet el canal de ràdio de música i cultura emergent iCat FM. La decisió es va argumentar pel context de retallades pressupostàries i l’estalvi d’aquell moviment es va xifrar en 12,4 milions d’euros. Després de cinc d’anys d’emissió exclusiva per internet, el setembre del 2017, iCat va tornar a emetre per la freqüència d’FM. Per contra, el canal 3XL no s’ha recuperat mai i els continguts per a adolescents en català pràcticament han desaparegut del panorama mediàtic.

En origen, el 3XL no era un canal, sinó un programa contenidor de sèries i altres continguts nascut el 2000. Inicialment, s’anomenava 3XL.net, mostra de l’opció per internet com un espai per a expandir allò que passava a la televisió. Aquesta filosofia es va mantenir quan l’any 2010 va esdevenir un canal propi que compartia freqüència amb el Super3, orientat a un públic infantil. Gràcies a la tecnologia TDT es van poder emetre més cadenes. El canal 33, dedicat a continguts culturals, va passar a emetre tot el dia i la seva franja horària la va ocupar el 3XL. El 2012, el 33 va tornar a compartir freqüència amb el Super3 i el 3XL va desaparèixer només dos anys després. Raül Tidor, que va ser l’editor del 3XL durant els dos anys que va durar, defineix l’aposta com ‘un espai de trobada en català que fos referent pels joves i combinés una tria molt acurada de producció aliena i pròpia de qualitat’.

Ara la situació és radicalment diferent. D’una banda, el canal Super3 ha anat perdent audiència gradualment i el mes d’octubre va marcar un mínim històric d’audiència, amb el 0,5% de share. Cal tenir en compte, però, que els programes també són disponibles a internet, on tenen més recorregut. De l’altra banda, el buit del 3XL ha fet que els adolescents hagin perdut un canal de referència i els continguts pensats per a ells s’han diluït en els programes de TV3, que per la seva naturalesa generalista també ha d’agradar el públic adult. Tal com explica el director de TV3, Vicent Sanchis, actualment les principals opcions en aquest sentit són les sèries del dilluns a la nit, com ‘Merlí’ i ‘Les de l’hoquei’, i com ho va ser en el seu moment ‘Polseres vermelles’. A banda de la ficció, Sanchis apunta que els joves també s’interessen per programes que, tot i no estar pensats únicament per a ells, són ‘més trencadors i tenen un llenguatge diferent del que consumeixen els adults’. D’aquests, esmenta ‘Està passant’, ‘Natura sàvia’, ‘Bricoheroes’ i ‘Polònia’.

Malgrat tot, Sanchis nega que aquest públic estigui desatès i defensa que, per a TV3, el contacte amb l’audiència que va dels dos anys als dotze i la que va dels dotze als vint-i-cinc és prioritari. ‘Quan preparem programes sempre pensem en aquestes franges, igual que pensem com arribar a la gent que té el castellà o altres idiomes com a ús habitual i que consumeixen altres televisions’, diu. La dificultat és trobar la fórmula concreta per a connectar amb l’audiència juvenil. Segons Tidor, la clau és oferir programes i sèries sobre qüestions que interessin els joves i fer-ho amb un discurs que hi connecti. ‘No pots fer classes magistrals, un dels punts forts dels youtubers és connectar de tu a tu amb la gent que els mira’, afegeix. Aquesta temporada, TV3 ha fet una opció diferent amb ‘Bricoheroes’, un programa presentat pels còmics Jaïr Domínguez i Peyu que només s’emet a YouTube i a la plataforma TV3 a la carta.

‘Amb aquestes apostes entrem en un àmbit amb un consum diferent. Pot funcionar molt bé, però no és un consum immediat, sinó espaiat en el temps’, diu Sanchis. Ho diferencia de l’audiència de la televisió convencional, ‘que saps que aquella hora 500.000 persones miraran la televisió’, fet que també influeix en la recaptació publicitària. Un altre exemple de continguts que escapa de la televisió convencional és el programa ‘Adolescents iCat’, presentat pel periodista Roger Carandell i els instagramers Juliana Canet i Joan Grivé. Tot i ser un programa de ràdio, des d’un començament comparteix l’emissió amb YouTube i fa poc ha començat a emetre’s també al canal 33 el dissabte i el diumenge.

Els efectes del tancament del 3XL

Malgrat aquests exemples, és evident que les hores de continguts audiovisuals en català pensats específicament per a joves han caigut en picat, cosa que afecta l’ús del català entre els adolescents. ‘En el seu moment, el 3XL va ser innovador, el fet que es tanqués va ser un pas enrere del qual encara no ens hem recuperat.’ Són paraules d’Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, que també lamenta que els nous hàbits de consum audiovisual que han arribat de la mà de plataformes com Netflix i HBO han exclòs encara més el català. Un dels testimonis directes de l’efecte que la programació juvenil en català tenia en la salut de la llengua és Marc Zanni, la veu en català de Son Goku i altres personatges, com en Ramna, el pare d’en Shin Chan i el protagonista de ‘Slam Dunk’, Hanamichi Sakuragi.

L’emissió de ‘Bola de drac’ va ser prèvia a l’aparició del 3XL –es va emetre per primera vegada el 1990–, però l’èxit entre els espectadors va ser tan important que va obrir TV3 a l’anime (dibuixos animats japonesos basats en els còmics manga), fent-lo la columna vertebral del 3XL durant la primera dècada del segle XX. ‘Amb “Bola de drac” TV3 va aconseguir que gent que mai no parlava català l’acabés entenent. A mi em picaven la cresta perquè el català que fèiem servir fos correcte, perquè hi havia molta gent que no mirava mai TV3, però mirava “Bola de drac” i calia fer-ho bé’, explica Zanni. Després de ‘Bola de drac’, TV3 va emetre grans èxits, com ‘Doraemon’, ‘One piece’, ‘Inuyasha’, ‘Slam Dunk’, ‘Sakura, la caçadora de cartes’, ‘Sailor moon’, ‘Shin Chan’ i el ‘Detectiu Conan’. Un altre dels efectes de l’opció de TV3 per l’anime és l’èxit del Saló del Manga de Barcelona, que va esdevenir una de les principals fires europees dedicada a aquest sector cultural.

Gairebé trenta anys després de la primera emissió de ‘Bola de drac’, Zanni constata amb cruesa que ‘avui dia l’anime en català és mort’. ‘Només aguanten “Doraemon”, “Shin Chan” i el “Detectiu Conan”. TV3 ha prioritzat l’animació americana i europea, que és més barata perquè els japonesos consideren que el seu producte és el millor del món, i el cobren com a tal’, diu. El director de TV3 reconeix que l’anime ha quedat fora de l’abast de la televisió pública catalana i ho atribueix a l’aparició de canals infantils i juvenils d’abast estatal com Clan, Boing i Disney Channel. ‘Ells tenen un potencial d’audiència molt superior i més recursos. A més, abans et podies posar d’acord amb TVE perquè ells compraven els drets en castellà i nosaltres en català, però ara compren els drets per a tot el territori estatal i, fins i tot, en català, tot i que molts cops no l’emeten així’, diu Sanchis.

La derivada econòmica del tancament del 3XL és la destrucció de llocs de feina de la indústria de doblatge català, tenint en compte que les sèries d’anime tenen molts capítols i donaven feina a molta gent. ‘El doblatge en català era el més fort de l’estat, en castellà no hi havia tants productes a doblar’, diu Zanni, que explica que quan el 3XL va tancar molts actors de doblatge van provar de reciclar-se fent doblatge en castellà, però alguns van haver de deixar la professió perquè el mercat en castellà no va poder absorbir tanta gent. Segons Zanni, actualment qui opta per l’anime és Netflix, que inverteix en les últimes novetats, però no les emet en català.

Pot tornar el 3XL?

El bon record que van deixar els dotze anys d’emissió del 3XL, primer com a contenidor de programes juvenils i després com a canal, fa que recurrentment hi hagi qui demana de rescatar el projecte, però hi ha dos problemes que en frenen el retorn. El primer és l’econòmic, atès que més programació implica més recursos. El segon és poder trobar l’espai per a fer un canal infantil i juvenil sense fer desaparèixer el canal 33. En aquest sentit, Sanchis revela contactes per a trobar una solució imaginativa: ‘Mirem amb la FORTA (Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics), sobretot amb ETB, si podríem fer un canal infantil-juvenil sense la franja del canal 33 a plataformes com Movistar.’ Amb tot, Sanchis avisa que és difícil que la idea es concreti perquè gairebé tota la programació d’aquest canal seria aliena: ‘Accedir a aquests continguts ja és difícil, perquè els millors productes se’ls emporta la competència, que tenen molts més recursos i un munt de professionals atents a tot l’anime i dibuixos animats que es fan al món i en compren. I després, cal poder pagar-la. Ens queixem que treballem amb una fragilitat enorme a TV3, d’on traus diners per a altres canals?’

Una altra opció per a acostar els continguts en català als joves són els acords de TV3 amb plataformes com Netflix –on hi ha sèries com ‘Merlí’, ‘Benvinguts a la família’ i ‘Les de l’hoquei’– i Movistar, que ha coproduït l’spin–off de ‘Merlí’, protagonitzat pel personatge d’en Pol Rubio. Aquesta oportunitat, que es va obrir perquè al principi Netflix Espanya no produïa gaires continguts propis, es comença a tancar per l’increment de produccions pròpies, fet que els fa interessar-se menys per les sèries de TV3.

Una televisió del segle XX que competeix al segle XXI

En el fons, segons Sanchis, el gran problema de TV3 ‘és que té una estructura pensada al segle XX, però competeix al segle XXI’. Però canviar el model és complicat. ‘Tenim totes les virtuts d’una televisió pública, però també molts inconvenients’, diu Sanchis, que veu les privades més àgils per a adaptar-se.

Raül Tidor és optimista, tot i les dificultats, i recorda que el 3XL el va impulsar un nucli de gent molt reduït però amb una visió clara d’allò que volien fer. Per a ell, la clau és combinar ‘la voluntat de fer alguna cosa, el full de ruta per a fer-lo que s’ajusti a aquell moment i els recursos necessaris per a fer-lo’. I afegeix: ‘Essent permeables al context social i tecnològic que vivim ara, sí que es podrien fer apostes per a gent jove.’

Sanchis considera que la TV3 del futur hauria de revisar ‘algunes prioritats o herències’ per a poder ser més àgil i mutant. ‘Són aspectes que, quan hi haja un nou canvi al consell de govern, s’han de considerar prioritaris. El problema és que hem de començar a definir la televisió del segle XXI quan ja fa dues dècades que va començar, fem tard’, lamenta.