La maledicció dels referèndums olímpics: sis ciutats que van retirar la candidatura després del no

Els referèndums no sempre surten com els seus organitzadors han previst. Per això, l’aforisme “Els referèndums els carrega el diable” ha guanyat més força amb el pas dels anys. Si l’acotem als Jocs Olímpics, podríem dir, fins i tot, que és una maledicció, perquè a les darreres ciutats on s’ha consultat als ciutadans si estaven d’acord a presentar una candidatura per a organitzar aquest esdeveniment, la resposta sempre ha estat que no. És el cas de Calgary, Sion, Innsbruck, Munic, Hamburg i Cracòvia. L’Alt Pirineu i l’Aran, i també el Berguedà, el Ripollès i el Solsonès, votaran sobre la qüestió el 24 de juliol i el temps dirà si Catalunya trenca aquesta dinàmica.

Calgary (Canadà)

“Esteu a favor o esteu en contra que Calgary aculli els Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern del 2026?”

Tot i que no era un plebiscit vinculant, els regidors de l’Ajuntament de Calgary van obeir la voluntat popular. Un 56,4% dels votants que van participar en el referèndum del 13 de novembre de 2018 van mostrar-se contraris a organitzar els jocs del 2026. El principal argument del moviment opositor era l’econòmic. El pressupost inicial era de 1.172 milions d’euros, una part dels quals anava a càrrec de l’ajuntament i del govern federal d’Alberta. Les previsions de beneficis i l’èxit de l’edició de 1988, acollida per Calgary, no van convèncer els ciutadans.

Sion (Suïssa)

“Accepteu la decisió del Gran Consell del 9 de març de 2018 i donar suport financer al cantó de Valais per a l’organització dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Sion 2026?”

Uns mesos abans de Calgary, Sion ja havia dit que no. La consulta es va organitzar el juny del 2018 a tot el cantó de Valais, d’on Sion és capital. El 54% dels votants va respondre que no a la pregunta proposada pel govern federal. Tot i ser un territori sense dificultats climatològiques per a acollir uns jocs d’hivern, els habitants van optar per no estirar més el braç que la màniga. “Tres setmanes de festa, trenta anys de deutes”, era el lema dels opositors. Acostumats a fer consultes per a qualsevol qüestió rellevant, la pregunta d’aquest referèndum demanava específicament pel suport financer. El cantó, dels menys forts de la confederació, econòmicament parlant, va explicar des d’un començament que hi aportaria cent milions, mentre que el govern suís n’aportaria mil més. La por de caure en excessos pressupostaris o que no hi hagués retorn va decantar el vot pel no.

Innsbruck (Àustria)

“La regió del Tirol hauria de presentar una candidatura per a acollir uns Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern sostenibles, econòmicament i ecològicament admissibles, a Innsbruck el 2026?”

Una altra ciutat que va dir no als jocs del 2026. De fet, va ser la primera a renunciar a la cursa del 2026. Innsbruck ja havia acollit els jocs dues vegades: el 1964 i el 1976. Posteriorment, el 1993 i el 1997, va votar no tornar-los a organitzar, i el 2013 també hi va votar en contra Viena. L’octubre del 2017 va tornar a negar-s’hi. Les urnes es van col·locar el mateix dia que tot Àustria votava a les eleccions parlamentàries, en les quals va guanyar el conservador Sebastian Kurz. En el referèndum dels jocs, només hi va votar la regió del Tirol. A Innsbruck, el sí va arribar al 67%, però en les zones rurals el vot contrari va arrelar més fort i en el còmput global va arribar al 53%. El projecte de candidatura no preveia la construcció de noves infrastructures i descentralitzava algunes competicions a Alemanya i Itàlia per tal de fer servir instal·lacions existents.

Munic (Alemanya)

“Esteu a favor que la capital bavaresa, Munic, juntament amb Garmisch-Partenkirchen i els districtes de Traunstein i Berchtesgadener Land, es postuli per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern del 2022?”

Quatre referèndums separats per a sondejar l’opinió dels quatre territoris on s’havien d’organitzar proves dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. Munic hi posava el nom –com faria Barcelona en el cas de la candidatura catalana– i Garmisch-Partenkirchen,Traunstein i Berchtesgadener Land havien d’acollir les proves principals. Perquè la candidatura fos una realitat, la majoria d’electors havien de votar-hi a favor, òbviament, però també era condició que en tots els territoris la participació superés el 10% –un 20% en el cas de Garmisch-Partenkirchen. Dels 1,3 milions d’electors, van votar-ne 310.000. Ni l’entrada en campanya del Kaiser Franz Beckenbauer, tot un símbol esportiu al país, va convèncer la gent. El no es va imposar amb un 53% en els quatre referèndums. “Evidentment, els ciutadans pensen que els grans esdeveniments esportius són influïts pel comerç i han expressat el seu desig de protegir la llar”, va dir un disgustat Horst Seehofer, president del govern bavarès d’aleshores.

Cracòvia (Polònia)

“Esteu a favor que Cracòvia organitzi i aculli els Jocs Olímpics d’Hivern del 2022?”

Aquesta va ser una candidatura farcida de polèmiques. No tan sols pels dubtes econòmics sobre la seva inversió, sinó també per la dura oposició ambiental que hi va haver i els escàndols de corrupció, que es van demostrar amb la compra de periodistes per a crear un estat d’opinió positiu sobre l’organització dels jocs. Tot i les reticències inicials, finalment el batlle de Cracòvia va accedir a convocar un referèndum. Es va fer el maig del 2014 i un 69,7% va votar en contra d’acollir l’esdeveniment. La derrota aclaparadora no va deixar cap dubte i les autoritats poloneses van retirar la candidatura.

Hamburg i Kiel (Alemanya)

“Esteu a favor que la Confederació Esportiva Olímpica Alemanya sol·liciti, amb la ciutat d’Hamburg, d’acollir els Jocs Olímpics i Paralímpics el 2024?”

Els Jocs Olímpics d’Hivern són els que sempre generen més dubtes sobre el retorn econòmic d’organitzar-los, però, d’ençà de fa uns anys, els recels també acompanyen els jocs d’estiu. Hamburg i Kiel van voler presentar una candidatura conjunta per a acollir els jocs del 2024 que finalment es faran a París. Era la gran aposta de l’actual canceller alemany, Olaf Scholz, aleshores batlle de la ciutat hanseàtica. L’ajuntament es va presentar al referèndum mostrant les cartes: acollir els jocs d’estiu del 2024 tindria un cost d’uns 11.200 milions d’euros, dels quals el contribuent havia de cobrir 6.200 milions d’euros, i la ciutat, 1.200. El dia de la votació, un 66% dels ciutadans de Kiel hi va votar a favor. A Hamburg, en canvi, un 51,6% va dir que no i la candidatura va ser retirada.