10.12.2019 - 21:50
Ahir els representants dels partits polítics van començar la ronda de consultes amb el rei espanyol, que té la facultat constitucional de proposar un candidat a la investidura. És un rol simbòlic, perquè el monarca sempre proposa el candidat que ha guanyat les eleccions. Només hi ha hagut una excepció, quan el 22 de gener del 2016 Mariano Rajoy va declinar la proposta de Felipe VI perquè se sotmetés a la sessió d’investidura al·legant que no tenia prou suport. Aquella vegada, Pedro Sánchez va fracassar tot i haver pactat amb Ciutadans perquè tant Podem com el PP van votar-hi en contra, cosa que va obligar a repetir les eleccions al juny.
Previsiblement, Felipe VI tornarà a designar Sánchez perquè se sotmeti a la investidura. El candidat del PSOE té garantit el suport d’Unides Podem, però almenys necessita que ERC canviï el no per l’abstenció. Fins ara, Sánchez ha intentat dues vegades de ser investit i no se n’ha sortit. Només va aconseguir la presidència després de la sentència del cas Gürtel i la moció de censura contra Rajoy el juny del 2018.
Habitualment, de la ronda de consultes se’n fa pública la fotografia protocol·lària de la salutació dels polítics i les declaracions que fan després. Però com s’hi posa data? Què diu el rei espanyol durant la reunió? Hi ha temps límit?
L’ex-diputat d’ERC Joan Ridao i el diputat de Compromís Joan Baldoví atenen la trucada de VilaWeb per a explicar algunes de les interioritats i anècdotes d’aquestes reunions amb Juan Carlos I i Felipe VI que normalment no arriben a la llum pública.
Baldoví: ‘És molt escrupolós’
Joan Baldoví, de Compromís, és un dels diputats que més ha assistit a reunions amb Felipe VI. Va estrenar-se al congrés espanyol el 2011 i aleshores va assistir a la ronda de consultes amb Juan Carlos I. Les quatre eleccions espanyoles que hi ha hagut d’ençà del 2015 han fet que s’hagi hagut de reunir amb Felipe VI fins a vuit vegades, l’última ahir. ‘La primera vegada em va cridar l’atenció que em rebés amb la meua llengua. Amb el cap de premsa, que és català, sempre hem parlat en la nostra llengua comuna. Quan arribes et fan passar a una sala d’espera, on intercanvies impressions amb el cap de la Casa Reial sobre què comentaràs amb el rei’, explica.
‘Hui hem parlat de què farem aquesta legislatura, del nostre vot per un govern progressista, dels compromisos amb el nostre país, del grup mixt…’, diu. Sobre l’actitud del monarca, comenta que és més aviat passiva: ‘El rei és més d’escoltar i preguntar, que és el que li correspon de fer amb els representants polítics. No manifesta simpaties, i en això és molt escrupolós.’ Afegeix que també hi ha algun moment per a parlar de la família i les afeccions, i que el procés d’independència sempre és un tema candent, però que la situació política fa que bàsicament es parli de la governabilitat.
Alguna diferència entre Juan Carlos I i Felipe VI? ‘Juan Carlos ho tenia més fàcil el 2011, el PP va guanyar amb majoria absoluta i l’encàrrec de formar govern era per a Rajoy. El nostre vot no era important a la investidura. Això feia que poguéssem parlar de temes més intranscendents. Per exemple, em va explicar una visita que va fer a Sueca quan era xicotet, i com que ens vam presentar amb Equo també em va parlar de quan van instal·lar les primeres plaques solars a la Zarzuela a final dels seixanta.’
Ridao: ‘Tenia un dossier perfectament definit’
L’ex-diputat d’ERC Joan Ridao va assistir a la ronda de consultes amb Juan Carlos I el 2008, que va desembocar en la segona investidura de José Luis Rodríguez Zapatero. ‘El protocol és molt rígid. Abans d’entrar, el cap de premsa i el cap de la Casa Reial t’aconsellen discreció sobre la conversa amb el rei. Et donen 40 o 45 minuts, i el rei té un rellotge damunt la taula que sona quan ha passat el temps. Pots estar parlant agradablement, i de cop i volta s’aixeca i tu te’n vas perquè passi el següent’, recorda Ridao.
‘Tenia un dossier perfectament definit sobre els temes. Recordo que a en Joan Herrera li va donar la tabarra amb l’últim llibre d’Al Gore i el medi. A mi, que sóc de Rubí, em va parlar de quan va venir a visitar la ciutat el 1962 després de la riuada, amb un taló d’un milió de pessetes. També em va atabalar amb la república, dient-me que tenia molts amics republicans com Santiago Carrillo, i va criticar Pedro J. Ramírez perquè en aquell moment El Mundo tenia una guerra amb la monarquia’, afegeix. ‘També parlava i et preguntava coses més personals, sobre la dona i els fills’, diu.
Ridao també comenta, divertit, com era la sala d’espera i la salutació: ‘A la sala d’espera tenien tots els diaris i revistes, fins i tot els més locals. Presumien que era per la pluralitat de la casa reial. Allà només hi havia un senyal de televisió, la de TVE, i un fotògraf, crec que de l’agència EFE. Aquests sempre han tingut el monopoli.’ Pel que fa als mitjans l’atenció posterior no es feia a la Zarzuela, sinó que feien un muntatge a sis quilòmetres o set, a la carretera del Pardo. ‘Era bastant al·lucinant’, conclou.
