14.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 14.01.2025 - 22:53
La presidenta del consell departamental dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe, va presentar ara fa un any un calendari per al canvi de nom del departament. Després d’un procés previ, que incloïa una campanya informativa, el mes de setembre del 2024 s’havia de fer una consulta ciutadana i al desembre proposar ja a l’estat francès el nom triats pels ciutadans. Tanmateix, un any més tard, no ha passat res d’això.
La consulta sobre el canvi de nom era un dels punts del programa de la campanya electoral de l’equip de govern del 2021, perquè la denominació actual de Pirineus Orientals és totalment deslligada de la història i la identitat del territori. El gener del 2023, en la trobada amb els periodistes, la presidenta va anunciar la consulta aquell mateix any, i va ser el gener del 2024 que es va tornar a anunciar la consulta i es va presentar el calendari.
La presidenta Malherbe, en una reunió amb periodistes aquesta setmana, ha assegurat que el projecte no s’ha abandonat. “La dissolució de l’Assemblea Nacional va tallar aquesta obra, la va interrompre durant un temps. La inestabilitat governamental que va seguir no ens va permetre de fer-ho immediatament”, ha dit. I ha insistit en la consulta: “Vull reiterar ben alt i clar que no ho abandonarem.”
I n’ha donat més detalls. Ha assegurat que es farà enguany: “La qüestió del nom s’integrarà en el diàleg ciutadà que engegarem sobre el futur dels Pirineus Orientals.” La qüestió del nom del departament, doncs, es barrejarà amb més temes, com ara com fer front al canvi climàtic. Per tant, sembla clar que es descarta una gran votació sobre la denominació del departament.
Un nou nom amb polèmica
L’any passat sí que es van fer les primeres passes per a la consulta. Poques setmanes després de la presentació del calendari es van començar a fer reunions amb experts en dret, investigadors i referents de la cultura i la llengua catalanes, amb l’objectiu de quantificar –entre el maig i el juny– el cost del canvi de denominació i determinar els noms que es podrien sotmetre a votació.
Tanmateix, hi va haver dificultats. Entitats nord-catalanes van començar una campanya perquè el consell departamental inclogués les denominacions “Catalunya del Nord” i “País Català” en la futura consulta.
Les entitats favorables a la llengua i la cultura asseguraven que l’administració els havia dit que refusaven aquests noms perquè el consell d’estat francès no els admetria i, en canvi, haurien proposat com a alternativa el de “Pirineu Català”, que consideraven que podria ser avalada per les autoritats franceses més fàcilment. Sobre això, fonts del Consell Departamental explicaven que no s’havia descartat oficialment cap denominació que inclogués la catalanitat del departament, però sí que algunes altres, com “Pirineus Mediterranis”. A final d’abril hi havia una reunió del departament amb entitats i associacions culturals per abordar la situació, i d’aleshores ençà no hi ha hagut avenços. En aquesta línia, el president de Catalunya Nord per la Independència, Hervé Pi, explicava que si els impulsors de la consulta no canviaven d’opinió i no incloïen “Catalunya del Nord” i “País Català” farien una crida al boicot.
El gener de l’any passat, coincidit amb la presentació del calendari, France Bleu Rosselló va revelar el resultat d’una votació en què havien participat disset mil persones sobre el canvi de nom i que mostrava que l’opció preferida era “País Català”, amb un 56% dels vots, seguit de mantenir el nom actual, és a dir, “Pirineus Orientals” (18%) i “Pirineus Catalans” (17%).
Com continuaria el procés?
Una vegada hi hagi una proposta, s’ha de proposar el canvi de nom a l’estat francès. El codi general de les entitats locals estableix que el canvi de nom a petició d’un departament és una decisió del Consell d’Estat, l’òrgan consultiu suprem del govern francès i la darrera instància de la jurisdicció administrativa. A més, ha de ser convalidat pel primer ministre francès amb un decret.
En més de dos-cents anys, tan sols s’han reanomenat set departaments, el darrer el 1990. El canvi no pot ser per una qüestió estètica o d’identitat, sinó que ha de servir per a corregir una injustícia o desigualtat. L’argument més habitual és que els adjectius “inferior” i “baix” poden tenir una connotació negativa.
Canvis acceptats:
1791: Mayenne i Loira per Maine i Loira
1941: Xaranta Inferior per Xaranta Marítima
1955: Sena Inferior per Sena Marítim
1957: Loira Inferior per Loira Atlàntic
1969: Pirineus Baixos per Pirineus Atlàntics
1970: Alps Baixos per Alps de l’Alta Provença
1990: Costa del Nord per Costa d’Armor
En el cas de Catalunya Nord, l’argument més viable sembla que és que “Pirineus Orientals” és una imprecisió geogràfica que pot perjudicar la imatge del territori, perquè és poc concret i, si de cas, es troba al sud de l’estat francès. L’argument és el mateix que va utilitzar Costa del Nord, que és a la Bretanya, i que va esdevenir Costa d’Armor.
Per una altra banda, és un obstacle el fet que el Consell d’Estat hagi estat històricament renuent a acceptar noms amb una forta identitat o amb termes com “país” o “comtat”. Això explica que el Consell Departamental provés d’evitar “Catalunya del Nord” i “País Català”.
