06.09.2016 - 21:43
|
Actualització: 06.09.2016 - 22:21
Conservadora amb discreció, així és Consuelo Madrigal, la fiscal general de l’estat espanyol que ha amenaçat avui els independentistes catalans. A proposta del govern del PP, Madrigal va prendre possessió del càrrec el 13 de gener de 2015, quan substituí el dimissionari Eduardo Torres-Dulce, que va deixar el càrrec després d’enfrontaments amb el PP arran del 9-N.
Conservadora
Fa més de trenta anys que és fiscal. El 1980 va començar la seva carrera fiscal i des de llavors ha estat considerada una fiscal de prestigi, conservadora, sense necessitat d’inscriure’s en cap associació. Des del 2008 i fins al seu nomenament, el 2015, era fiscal de sala coordinadora de menors. Fiscal de sala és la màxima categoria en la carrera de fiscal i per a aquest lloc va ser proposada per Cándido Conde-Pumpido, que en aquell moment era fiscal general.
Obertament i radicalment contrària a l’avortament, es confessa catòlica practicant. Quan el PP la proposà, ja se sabia com actuaria envers el procés independentista català. El 8 de gener de 2015, quan ja havia estat escollida, va comparèixer davant la comissió de justícia del congrés espanyol i va reconèixer que havia donat suport a la querella contra Mas, Rigau i Ortega en la junta de fiscals on s’havia discutit aquest assumpte. ‘Tots vam veure fets constitutius de delicte i vam votar-hi a favor, tret d’un, que va entendre que hi havia elements processals per a no interposar la querella’, va dir.
Amb discreció
Conservadora, però sense excedir-se. Consuelo Madrigal, la primera dona fiscal general de l’estat, es va mostrar contrària a la proposta de la delegació del govern espanyol a Madrid de prohibir l’exhibició d’estelades a la final de la Copa del Rei. ‘No crec que les estelades incitin a l’odi, a la xenofòbia ni el racisme –va dir–. Són una ensenya partidista i res més.’
També va defensar la llibertat d’expressió en el cas del torero Víctor Barrio. Les xarxes socials van explotar amb comentaris a favor del brau que va matar Barrio. La policia espanyola, la Guàrdia Civil i la Fiscalia General de l’Estat van investigar els comentaris en algunes xarxes socials on se celebrava la mort del torero, però Madrigal va acabar sentenciant que els emparava la llibertat d’expressió. ‘Són difícils de classificar com a delicte d’odi’, va dir.
