Es constitueix el Parlament de Catalunya amb la incògnita de qui el presidirà i amb els vots amenaçats pel TC

Avui es constituirà el nou Parlament de Catalunya i la jornada arriba carregada d’incògnites. Les eleccions catalanes han dibuixat un hemicicle completament diferent del de la legislatura passada. L’independentisme ha perdut la majoria i això ja es farà palès avui, quan s’ha de decidir qui formarà part de la nova mesa.

Ara per ara, no s’ha anunciat encara cap acord. I, de fet, és previst que hi hagi incògnites durant tot el dia i que fins i tot el pacte es faci públic quan comenci el ple de constitució, a les 16.00. Hi ha un altre afer que serà determinant: què farà el Tribunal Constitucional espanyol (TC) amb el dret de vot dels tres diputats electes a l’exili (Lluís Puig i Carles Puigdemont, de Junts, i Ruben Wagensberg, d’ERC)?

Qui presidirà la mesa? Quin és el pacte que té més pes?

Els partits eren conscients que la negociació de la mesa s’havia de fer en plena campanya de les eleccions europees i els dirigents n’han parlat ben poc, amb l’objectiu de no eclipsar-la. No obstant això, l’opció que té més pes és que hi hagi una mesa amb una majoria independentista. Això tan sols ho podria impedir una aliança entre el PSC, el PP i els Comuns, però aquests darrers ja han descartat d’arribar a cap mena d’acord amb el partit d’Alejandro Fernández.

El partit de Jéssica Albiach pot ser que torni a tenir la clau de canvi. Ja la va tenir amb el pressupost català, que desencadenà les eleccions. Ara si els Comuns no fan pinya amb el PSC i el PP, i Vox tampoc no vota el candidat del PSC, els partits independentistes no tan sols tindrien garantida la presidència de la cambra, sinó que també tindrien la majoria de la mesa, amb quatre membres de set. Els Comuns opten per una mesa “progressista” presidida per ERC, i també els agradaria tenir-hi una secretaria.

Junts, ERC i la CUP s’han manifestat públicament a favor d’una majoria independentista. ERC ha desvinculat aquesta negociació de la investidura, però Junts han provat de lligar-les totes dues. Dins el partit de Carles Puigdemont també hi ha un sector recelós a cedir la presidència a ERC, arran del precedent de la investidura fallida de Puigdemont el 2018. Els números i les negociacions polítiques fan molt improbable que el PSC aconsegueixi la presidència.

Què passarà amb els vots dels exiliats i el TC?

ERC i Junts, que tindran majoria en la mesa d’edat, han anunciat que comptaran els vots de Carles Puigdemont i Lluís Puig (Junts) i Ruben Wagensberg (ERC), que demanarien de votar de manera telemàtica o delegada. “Esquerra Republicana creu que s’ha de poder comptabilitzar el vot dels tres exiliats dilluns per evitar que el TC pugui alterar majories i torpedinar, per exemple, els vots per aconseguir una mesa antirepressiva a partir de dilluns”, digué Mar Besses. El candidat de Junts a les eleccions europees, Toni Comín, també ho confirmà.

La comptabilització dels vots serà un clar desafiament al TC, perquè la setmana passada va anul·lar en sentència ferma el vot a distància de Puig, en resposta a un recurs presentat pel PSC el 2023. La sentència declara vulnerat el dret dels diputats del PSC a les funcions representatives amb els requisits que assenyala la constitució, però no anul·la les votacions del ple de la cambra que es van adoptar amb el vot de Puig durant el temps en què va estar vigent la seva habilitació de vot telemàtic.

Concretament, la sentència del TC declara nuls els acords de la mesa del parlament del 18 de juny que regulaven provisionalment els vots telemàtics –tot esperant una reforma del reglament del parlament i el del 19 d’abril, que desestimava la reconsideració de la decisió del dia abans.

La decisió del TC podria no afectar, a efectes penals, l’acceptació dels vots d’avui, segons fonts jurídiques consultades per VilaWeb. Segons que sembla, els membres de la mesa de la diputació permanent sortint no han estat advertits pel TC de la decisió presa sobre el vot de Puig, i menys encara els membres de la mesa d’edat. Perquè es cometés un presumpte delicte de desobediència, els membres de la mesa d’edat haurien d’haver estat advertits, personalment, expressament i de manera molt concreta, si es té en compte la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Si s’accepten els vots, serà difícil que els partits puguin obstaculitzar-ho. Segons fonts parlamentàries, no es podran demanar peticions de reconsideració de la decisió: ho haurien de fer, segons el reglament, els grups parlamentaris, que no hauran estat constituïts, i la mesa hauria d’escoltar una junta de portaveus que encara tampoc no existeix.

En què consisteix la sessió d’avui?

La sessió d’avui servirà per a constituir el nou parlament i elegir els nous membres de la mesa. S’hauran d’elegir la presidència, les dues vice-presidències i les quatre secretaries. La sessió és previst que duri entre dues hores i tres.

La sessió serà presidida pel diputat de més edat entre els presents, Agustí Colomines, de Junts per Catalunya. Les secretàries seran les diputades Mar Besses (ERC) i Júlia Calvet (Vox), les més joves.

La sessió començarà amb la lectura del decret de convocatòria del secretari general del parlament, Albert Capelleras, que tot seguit convidarà els membres de la mesa d’edat a ocupar els seus llocs a la taula presidencial. El president de la mesa d’edat declararà oberta la sessió, i a continuació probablement pronunciarà unes paraules, com és habitual. Tot seguit, les secretàries faran lectura de la llista dels diputats electes.

Com s’elegeixen els membres de la mesa del parlament?

Una vegada s’hagi llegit la llista dels diputats electes, el ple haurà d’elegir els set càrrecs de la mesa. Es farà en tres rondes de votacions per designar, per aquest ordre, la presidència del parlament, les dues vice-presidències i les quatre secretaries.

Les votacions es fan mitjançant butlletes de vot que els diputats dipositen en una urna. En cada votació, les butlletes han de contenir el nom d’un sol diputat. Si en contenen més d’un, o altres noms, o són il·legibles, es consideren nul·les, i si no tenen cap indicació escrita es consideren vots en blanc.

En cada ronda de votacions, els membres de la mesa d’edat van llegint per ordre alfabètic els noms dels diputats perquè emetin el vot. Els diputats que són membres del govern en funcions i els de la mesa d’edat són els darrers a votar. Acabada cada votació, es fa l’escrutini corresponent.

Com funciona la votació?

En la primera votació s’elegeix el president del parlament i surt elegit el diputat que obté el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, un mínim de 68 diputats. Si cap diputat no ateny aquesta majoria, es repeteix la votació entre els dos que han obtingut més vots i és elegit el que n’obté més.

En la votació per a les vice-presidències, són elegits els dos diputats que obtenen més suport, per ordre correlatiu. I, a l’últim, en la votació per a les secretaries, són elegits els quatre diputats que també assoleixen més vots, novament per ordre correlatiu.

En cas d’empat en l’elecció de la presidència, les vice-presidències o les secretaries, s’ha de repetir l’elecció, i si la paritat persisteix després de quatre votacions, es considera elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats.

Acabades les votacions, el president de la mesa d’edat convidarà el president, els vice-presidents i els secretaris elegits a ocupar els llocs a la mesa. Tots set es posaran les medalles d’honor del parlament, un símbol distintiu dels membres de la mesa; la del president, en categoria d’or, i les dels vice-presidents i secretaris, en categoria d’argent.

El president s’adreçarà a la cambra i declararà constituït el parlament de la quinzena legislatura. Abans d’aixecar la sessió, és habitual que el nou president convidi la cambra a cantar “Els segadors”. Posteriorment, segons la llei, la presidència ha de comunicar la constitució del parlament al cap de l’estat espanyol, al president de la Generalitat en funcions, a la presidenta del congrés espanyol i al president del senat espanyol.