Xile votarà una constitució que reconeix l’autodeterminació dels pobles indígenes

La Convenció Constitucional de Xile va presentar dilluns l’esborrany de la futura constitució xilena, que substituirà l’aprovada el 1980 sota la dictadura d’Augusto Pinochet i haurà de ser ratificada a les urnes el 4 de setembre. El procés constituent xilè és observat amb interès per les forces progressistes tant xilenes com internacionals per la importància de fer un pacte social i polític del segle XXI. Del nou text, se’n destaca l’èmfasi que es fa per la igualtat de gènere i la mirada LGBT, el reconeixement i respecte dels drets dels pobles i nacions indígenes, la transparència de l’administració i el rendiment de comptes, la lluita contra la corrupció, la protecció de qui la denunciï, el respecte a l’autodeterminació dels pobles i la protecció de la natura i el medi.

També és signifivativa la proclamació de Xile com un estat social i democràtic de dret plurinacional, intercultural i ecològic, i el redactat amb especial atenció a les minories i els sectors tradicionalment invisibilitzats, cosa que es contraposa a la constitució de Pinochet. Un dels punts que fa referència a la dictadura és el mandat que s’estableixin mesures perquè els exiliats i els seus fills que van perdre la nacionalitat xilena puguin recuperar-la. També crida l’atenció que el redactat sempre desdobla per gènere els càrrecs que s’hi descriuen i enumera sempre primer el femení.

María Elisa Quinteros, presidenta de la Convenció Constitucional, va dir que el procés per a redactar l’esborrany ha estat difícil i, a vegades, incomprès per certs sectors de la societat, però es va felicitar pel redactat aconseguit: “Dibuixa un Xile que permet la participació democràtica activa, un Xile preparat per als desafiaments digitals i ecològics d’aquesta època.”

Després d’un primer capítol sobre la “democràcia paritària” que estableix que l’estat reconeix i promou una societat en què “dones, homes, diversitats i dissidències sexo-genèriques participen en condicions d’igualtat substantiva” i encarrega que l’estat garanteixi la participació i incidència política de tothom, en especial dels grups històricament exclosos, l’esborrany de la constitució aborda la plurinacionalitat de l’estat i la lliure determinació dels pobles que hi conviuen. Així, l’article quart estableix: “Xile és un estat plurinacional i intercultural que reconeix la coexistència de diverses nacions i pobles en el marc de la unitat de l’estat.”

Reconeix com a pobles i nacions indígenes la maputxe, aimara, rapa, nui, likanantaí, quetxua, colla, diaguita, xango, kawésqar, yamana, selknam, “i uns altres que puguin ser reconeguts en la forma que estableixi la llei”. Els pobles i nacions indígenes preexistents i els seus membres, segons que diu l’article 5, “en virtut la seva lliure determinació, tenen dret a l’exercici ple dels seus drets col·lectius i individuals”. En especial, diu l’esborrany de carta magna, tenen dret d’autonomia i autogovern, de la seva pròpia cultura, de la identitat i cosmovisió, del patrimoni i la llengua, del reconeixement de les terres i territoris, la protecció del territori marí i de la natura, i del vincle especial que hi mantenen. També reconeix en especial el dret de la cooperació i la integració, del reconeixement de les seves institucions, jurisdiccions i autoritats pròpies o tradicionals i de participar plenament en la vida política, econòmica, social i cultural de l’estat xilè.

Tot i que reconeix “la protecció i el respecte dels drets d’autodeterminació i d’autonomia dels territoris indígenes”, també s’estableix la indivisibilitat de l’estat: “Xile, en la seva diversitat geogràfica, natural, històrica i cultural, forma un territori únic i indivisible.”

Si s’aprova, la constitució restituirà les terres indígenes expropiades i reservarà places de poder polític concretes als pobles indígenes. “L’estat plurinacional té el deure de respectar, garantir i promoure amb participació dels pobles i nacions indígenes l’exercici de la lliure determinació i dels drets col·lectius i individuals dels quals són titulars”, diu. Per complir-ho, se suprimeix l’actual senat, se substitueix per una cambra de les regions i s’estableixen escons reservats per als pobles indígenes a les cambres estatal, regional i local quan correspongui i proporcionalment segons el volum de població, als quals tan sols podran votar els membres d’aquestes nacions.

Al mateix capítol sobre els escons reservats s’estableix que les organitzacions polítiques han d’implantar la paritat de gènere en els espais de direcció i assegurar la igualtat tant dins l’organització com en l’expressió electoral, i promoure la participació política de les dones. S’expressa explícitament que l’estat i les organitzacions polítiques han de treballar per eradicar la violència de gènere i que la llei ha d’incentivar la participació en els processos electorals de persones amb diversitat i dissidència sexual i de gènere.

Drets de la natura

L’esborrany de la nova constitució xilena també ha sorprès pel reconeixement constitucional que la natura té drets i que l’estat i la societat tenen el deure de protegir-los i respectar-los. “L’estat ha d’adoptar una administració ecològicament responsable i promoure l’educació ambiental i científica amb processos de formació i aprenentatge permanents”, diu, i estipula que l’estat ha de prendre accions per a combatre la crisi climàtica.

A més, reconeix el “principi de viure bé”, que es tradueix en el reconeixement i promoció de l’estat d’una relació d’equilibri harmònic entre les persones, la natura i l’organització de la societat, i el de responsabilitat ambiental: “Qui faci malbé el medi tindrà el deure de reparar-lo, sense perjudici de les sancions administratives, penals i civils que corresponguin en conformitat a la constitució i les lleis.”

També deixa clar que Xile és un país oceànic, i diu que l’estat té el deure integral de conservar, preservar i cuidar els ecosistemes marins, costers continentals, insulars i antàrtics.

Drets de la gent gran, de les persones amb discapacitat i d’una vida sense violència de gènere

En la mateixa línia de reconeixement de drets socials, l’esborrany de la constitució tracta els drets de la gent gran, i s’explicita que són titulars i subjectes plens de drets. “Tenen dret d’envellir amb dignitat i d’exercir tots els drets consagrats en aquesta constitució i en els tractats internacionals de drets humans ratificats per Xile i que són vigents, en igualtat de condicions que la resta de la població”, diu. Especialment, esmenta el dret de tenir prou presentacions de la seguretat social per a tenir una vida digna, d’accessibilitat, de participació política i social, d’una vida lliure de maltractament per motiu d’edat, de l’autonomia i independència i del ple exercici de la capacitat jurídica, amb les ajudes que necessitin.

“L’estat garanteix i promou el dret de les dones, les nenes, diversitats i dissidències sexo-genèriques d’una vida lliure de violència de gènere en totes les seves manifestacions”, diu el següent article, que també ordena a l’estat a prendre totes les mesures necessàries per eradicar la violència de gènere i protegir-ne les víctimes.

L’esborrany de constitució xilena reconeix les persones amb discapacitat com a subjectes de dret, en igualtat de condicions a la resta de persones, i diu que tenen dret de l’accessibilitat universal, la inclusió social, la inserció laboral i la participació política, econòmica, social i cultural.

Blindatge constitucional de l’avortament

Un altre apartat tracta els drets sexuals i reproductius a Xile, que són universals per a tothom i inclouen, explícitament, el dret de decidir sobre el propi cos, l’exercici de la sexualitat, la reproducció, el plaer i l’anticoncepció, i dóna un blindatge constitucional al dret de l’avortament, actualment solament permès per a salvar la vida de la mare, en cas que el fetus sigui inviable o que l’embaràs sigui conseqüència d’una violació. Si finalment s’aprovés aquesta constitució, passaria a ser reconegut que l’estat garanteix tant les condicions per a portar a terme un embaràs com una interrupció voluntària de la gestació.

També crea el dret de rebre una educació sexual integral que promogui el gaudi ple i lliure de la sexualitat, la responsabilitat sexo-afectiva, l’autonomia, les cures i el consentiment, el reconeixement de les identitats i expressions del gènere i la sexualitat, que eradiqui els estereotips de gènere i que previngui la violència de gènere i sexual.