05.11.2024 - 21:40
En cas de qualsevol tragèdia, una guerra, una migració forçada, una inundació, les primeres coses que prova de salvar l’ésser humà són les imatges. Les fotografies i àlbums familiars atresoren no tan sols la memòria individual, sinó també la col·lectiva. Gràcies a ells podem recordar com eren els fills quan eren menuts, els moments més importants de la vida, i les persones estimades quan ja no hi són. Però és, també, una qüestió identitària, de saber qui som i d’on venim. Amb una catàstrofe com la que viu ara el País Valencià, té especial importància recuperar i conservar aquests records per a aquells que ho han perdut tot sota el fang. Potser, també, algun ésser estimat.
És per això que la Universitat de València ha promogut una xarxa de recuperació de fotografies i àlbums familiars dels afectats pels aiguats. La iniciativa va sorgir a l’àrea de patrimoni pràcticament al mateix temps que la catàstrofe, i s’hi van afegir entitats com ara la Universitat Politècnica de València, el Museu Valencià d’Etnologia (ETNO) i l’àrea de restauració fotogràfica de l’International Institute of Conservation.
View this post on Instagram
“No ha deixat de sonar el telèfon, ara parle amb tu i entra una altra trucada, i així tota l’estona”, diu Marisa Vázquez, directora de patrimoni cultural de la UV. Ara encara es troben en la fase de contacte, però ja els consten més de 4.000 fotografies i centenars d’àlbums que hauran de ser restaurats. Assegura que els han telefonat d’“absolutament totes” les localitats afectades. Fins i tot d’aquelles que no han estat tan mediàtiques, però que també hi ha hagut aiguat, en un grau o un altre.
Què s’ha de fer?
“La idea és acostar-se a la població per a protegir un patrimoni que és molt important per a ells i per a tothom, que és la memòria, la història de la família”, explica. A tots els qui s’hi posen en contacte, els donen unes instruccions. En primer lloc, conservar els àlbums i les fotografies –és a dir, no llançar-los encara que estiguen en males condicions. Aconsellen de no fer res si les fotos estan enganxades i no surten amb facilitat. Però si es poden separar, s’ha d’intercalar paper de forn entre l’una i l’altra i fer-ne grups petits en capses de plàstic amb reixeta perquè no s’acumule aigua a dins. També és convenient de fer grups diferents segons la humitat que hagen agafat, i separar-ne les que tenen fongs.
Si no és possible de seguir aquests passos, s’han de ficar dins una bossa foradada i etiquetar-la amb les dades de contacte. “Aquesta ja és una tasca fonamental, perquè tot allò que no va etiquetat després és prou difícil conservar-ho”, diu Vázquez. Tot seguit, cal enviar un correu electrònic a aquesta adreça: patrimoni.cultural@uv.es.
A partir de demà, la xarxa de voluntaris es desplaçarà a les poblacions afectades en equips per replegar tot aquest material. Segons que explica Vázquez, també tenen estudiants a la zona més afectada i que miren de reunir-ho per a recollir-ho tot en un punt i facilitar la tasca. Quan el material arribe als laboratoris, caldrà fer una tasca de diagnosi preliminar per a saber quins criteris d’intervenció s’han d’aplicar en cada cas. “No és igual una fotografia del 1920 que una del 1950. El suport, tots els materials de revelatge…, tot això és diferent i, per tant, el dany serà divers i els criteris d’intervenció també”, explica.
Hi ha conservadors, restauradors, historiadors de l’art, especialistes en noves tecnologies per a la digitalització, fotògrafs que fan la tasca de documentació, experts en microbiologia que en valoren l’estat de conservació, etc. Una xarxa d’equips interdisciplinaris treballarà per a recuperar els records i la memòria de tots els pobles que el 29 d’octubre van veure com l’aiguat escombrava la seua vida.
