01.07.2024 - 21:40
Ahir, l’Autoritat Portuària de València (APV) va licitar les obres de l’ampliació nord del Port de València, tot i haver-hi tres processos judicials oberts en contra. Això podria tenir conseqüències tant legals com econòmiques per a l’APV i el govern espanyol. D’una banda, hi ha una sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va anul·lar la resolució que donava la potestat a l’APV per a decidir si calia una nova declaració d’impacte ambiental (DIA) o no. D’aquesta manera, l’òrgan substantiu per a prendre aquesta decisió tornava a ser Ports de l’Estat, que depèn, al seu torn, del Ministeri de Transports espanyol.
Aquest procés judicial el va guanyar la plataforma ciutadana Comissió Ciutat-Port, que va demanar al Ministeri per a la Transició Ecològica espanyol una nova declaració d’impacte ambiental perquè la que hi havia era del 2007 i la consideraven caducada. El ministeri era l’organisme que havia d’exigir que Ports de l’Estat complís les seues obligacions com a responsable ambiental del projecte i demanàs una nova declaració. No obstant això, la plataforma denuncia que el ministeri no ha fet res en els dos mesos legals que tenia per a executar la resolució de la sentència.
Arran d’aquesta situació, la setmana passada, la Comissió Ciutat-Port va presentar una nova demanda d’execució forçosa de la decisió judicial perquè el Ministeri per a la Transició Ecològica notificàs tant a Ports de l’Estat com a l’Autoritat Portuària de València que no podien continuar la licitació de les obres perquè, a la pràctica, no hi ha DIA, atès que la del 2007 va decaure amb la sentència del tribunal madrileny. Amb tot, les obres es van licitar ahir.
“La dada més cridanera, i que s’oculta en la informació que facilita l’Autoritat Portuària, és que es dragarà fins a 28 metres de profunditat en la dàrsena del port de València i fins a 27 metres en la dàrsena de Sagunt, i que es pretén de dragar fins a 10 milions de metres cúbics a València, quan la DIA del 2007 tan sols recollia 18 metres de profunditat i 1,5 milions de metres cúbics en aquesta ciutat”, denuncia la plataforma en un comunicat.
Antonio Montiel, membre de l’equip jurídic de la Comissió Ciutat-Port, explica que cal que demanen una nova DIA perquè les obres que volen fer ni tan sols es recollien en la declaració del 2007. “Aquella DIA no podia recollir el que es vol fer ara, que són moltes més excavacions i moviments de metres cúbics de sorra del fons marí. I això és, precisament, un dels elements que agreujarà l’efecte de refracció de les ones i, per tant, que s’òbriga l’impacte de les ones cada vegada més al sud i que es pose en perill el litoral i l’Albufera”, diu.
Quines conseqüències legals pot tenir la licitació?
“Com a mínim, cal una sanció al Ministeri de Transició Ecològica, que no ha fet res. I cal denunciar que el ministre de Transports, Óscar Puente, es comporta com si fos el portaveu del lobby portuari, en lloc de vetlar perquè l’organisme que depèn d’ell, Ports de l’Estat, faça els deures en matèria ambiental. Nosaltres demanarem responsabilitats”, diu Montiel.
A més de la sentència del tribunal madrileny, hi ha dos processos oberts en el Tribunal Superior de Justícia valencià, que fan referència a l’aprovació del projecte tècnic per a fer l’obra civil, i la mateixa licitació de les obres. El jurista explica que ampliaran el recurs contra la licitació a l’adjudicació. “Continuarem la batalla judicial, necessàriament”, diu.
Si, malgrat tot, les obres prosperassen, l’administració s’enfrontaria a unes possibles indemnitzacions milionàries, perquè l’empresa adjudicatària tindria dret de recuperar la despesa feta i el 6% del benefici industrial, que és el que es deixaria de percebre sobre el total de l’obra. “Nosaltres ho hem advertit. Hem dit moltes vegades que no volíem que això es convertís en un nou cas Castor, i sembla que no ha preocupat a ningú. Ni als consellers de l’autoritat portuària, ni tampoc al ministre”, assenyala.
El projecte Castor va costar al govern espanyol al voltant de 1.350 milions d’euros en indemnitzacions. Teresa Ribera, en aquell moment ministra d’Energia i Medi Ambient espanyola, va aprovar la declaració d’impacte ambiental per a la plataforma subterrània d’emmagatzematge de gas construït a la mar davant la costa de Vinaròs (Baix Maestrat), que ocasionà milers de terratrèmols a la costa de les Terres de l’Ebre. Ribera és ara al capdavant del Ministeri per a la Transició Ecològica.
Qui assumiria les responsabilitats?
Andrés Boix, professor de dret administratiu de la Universitat de València, explica que les indemnitzacions les hauria de pagar l’administració espanyola. No obstant això, assenyala que hi ha una previsió en la llei que diu que els funcionaris o càrrecs públics que, amb coneixement i intenció, o de manera molt descurada, provocassen alguna mena d’il·legalitat o problema que implicàs una afecció econòmica a l’administració pública, haurien de respondre amb el seu patrimoni.
“Però això és com un unicorn, no s’utilitza mai. Bé, s’ha utilitzat contra els càrrecs públics i funcionaris catalans en qüestions derivades del procés. Però és una cosa que no s’utilitza pràcticament mai. No obstant això, la possibilitat d’utilitzar-lo existeix, per descomptat. Si un càrrec públic ha generat un perjudici per la seua manera d’administrar, ha de respondre”, diu.
Per què continuen la licitació?
Montiel considera que hi ha un “encabotament” del lobby portuari i de totes les empreses vinculades a la Confederació Empresarial Valenciana, que veuen oportunitats de subcontractacions amb el projecte d’ampliació del port. Però també del ministeri d’Óscar Puente, que s’ha alineat políticament amb el PP valencià per fer avançar el projecte. “Vol recuperar la confiança del sector empresarial valencià i presentar uns resultats d’inversions en la Comunitat Valenciana que compensen tot allò de l’infrafinançament. Però, en qualsevol cas, jo crec que aquest tema no està perdut, ni de bon tros, en termes judicials. I, a més, la pressió social i de molts experts ens avala”, acaba el jurista.
