Vuit consells per a afrontar la tornada a l’escola de la millor manera possible

D’ací a ben poc, milers d’infants començaran l’escola. A Catalunya, serà més d’hora que mai, atès que enguany, i com a novetat, el començament del curs s’ha avançat al 5 de setembre. A Catalunya Nord, comencen el primer de setembre; a Andorra, el dia 9; i al País Valencià i a les Illes, el 12. Tornar a agafar el ritme que implica la rutina i deixar de banda els horaris que s’han instal·lat durant les vacances no sempre és fàcil. Les pors i els nervis del primer dia moltes vegades s’apoderen de nosaltres, i adaptar-se a nous entorns pot costar al començament. Per això parlem amb Alba Castellví, educadora, sociòloga, consultora de famílies i autora d’Educar sense cridar i Educar adolescents, sobre com podem organitzar-nos perquè la tornada a l’escola no ens agafi a contrapeu.

Readaptar els horaris

Quan s’acosta el final de les vacances cal començar a reorganitzar els horaris que durant l’estiu, probablement, s’han vist alterats. Per això, els experts consideren que un primer pas i molt important és muntar els horaris de la tarda segons l’hora de sopar i pensant en la qualitat del son: “És essencial tenir en compte la quantitat d’hores que dormen els infants, perquè afecten la capacitat d’aprenentatge i l’estat d’ànim de l’endemà, dues coses que són clau quan parlem d’escola i d’organització familiar. A casa cal assegurar un bon rendiment perquè puguin aprendre, i per això necessiten un bon descans”, explica Castellví.

En aquest sentit, l’Associació Americana de Pediatria considera que, per garantir un bon descans, cal respectar unes hores mínimes de son segons quina sigui l’edat de l’infant:

• Entre un any i dos, haurien de dormir entre onze hores i catorze.
• Entre tres anys i cinc, haurien de dormir entre deu hores i tretze.
• Entre sis anys i tretze, haurien de dormir entre nou hores i onze.
• Entre catorze anys i disset, haurien de dormir entre vuit hores i deu.

Com superar les pors del primer dia?

De cara al començament de curs, és crucial d’alimentar la il·lusió i no magnificar les pors dels primers dies: “Els pares han de donar valor a allò que passarà a l’escola, al que hi aprendran, i donar importància al fet en si mateix com una cosa que ve de gust. Així, poden dir als infants coses com ara ‘quina sort que comences’, ‘tant de bo jo també hi pogués anar’, ‘a mi m’encantaria tornar a l’escola’… És a dir, transmetre la positivitat com una manera de donar ànims i de fer-ne venir ganes”, diu Castellví.

Moltes vegades, els pares també tenen dubtes i pors quan deixen els fills a l’escola per primera vegada. En aquest sentit, Castellví creu que és fonamental la confiança en el centre educatiu i en els docents: “Han de pensar que el seu fill serà amb gent que té vocació per a fer la seva feina i que farà tot el possible perquè les coses vagin bé. Han de fer-los confiança perquè, a partir d’aleshores, formen part d’un mateix equip amb un objectiu comú: que el seu fill aprengui tan com pugui i de la millor manera possible.” Una manera de fomentar aquesta confiança és voler conèixer els mestres i professors: “És recomanable que tan aviat com puguin els pares parlin personalment amb el mestre dels seus fills.”

I si els fills no volen tornar a l’escola?

Pot ser que després d’una mala època a l’escola o si la primera vegada que s’hi va, alguns infants no vulguin tornar-hi. Castellví considera que no s’ha de dramatitzar: “No li hem de donar més importància que no la que té. Com més en fem un problema, més es dimensiona. Cal impulsar els infants a fer l’esforç de provar de trobar-s’hi a gust i, si no és així, ja hi posarem remei, però no ens podem anticipar abans de començar el curs”, diu. “No ens hem de focalitzar amb els ‘i si…’ perquè, si els pares pateixen, encara que no ho diguin en veu alta, ho transmeten i ho encomanen als fills.”

Com adaptar-se a entorns nous?

Canviar d’escola o d’institut, començar una nova etapa i haver-se d’adaptar a nous entorns no sempre és fàcil, però cal engrescar els fills perquè ho considerin bo i enriquidor: “Per acompanyar-ho des de casa, pot anar bé de demanar als infants, quan arribin, què ha estat el millor del dia, el més sorprenent, què ha estat el que més els ha interessat… En definitiva, preguntes que posin l’accent en els aspectes positius d’aquest nou espai.”

Després d’haver passat molt de temps junts, pot costar separar-se?

Tothom ha passat per transicions que impliquen un canvi d’hàbits i per això cal assumir-los amb naturalitat: “Pot costar a alguna gent i per a una altra pot ser una necessitat. Quan comencen l’escola, tant els fills com els pares tenen més marge de moviment autònom i això pot ser bo”, diu Castellví. I si veiem que crea angoixa, una bona manera de relativitzar és pensar en les experiències anteriors i en com es van resoldre: “És un moment que cal passar, però no podem magnificar aquesta sensació d’incomoditat.”

En un moment d’adaptació, l’ambient a casa és determinant?

Tenir un ambient favorable a casa sempre és aconsellable. Ara, tan sols cal evitar la multiplicitat de canvis que requereixen adaptació –com per exemple, canviar de domicili– quan els infants són molt petits o quan comencen P-3: “És millor que no se superposin quan l’experiència de l’escola és nova, però quan ja han fet el procés de començar uns quants setembres, no cal tenir tanta cura. Una cosa és la primera vegada, quan un nen no ha fet mai aquesta separació de la família durant tant de temps, però no es pot comparar P-3 amb qualsevol altre curs escolar.” La diferència principal és que quan ja ho has viscut, et pots remetre a les experiències passades per veure com te’n vas sortir i aplicar mètodes semblants.

Les extraescolars: quantes i quines?

Quan els pares pensen a apuntar els fills a activitats fora de l’horari lectiu és clau tenir en compte que hi ha d’haver temps per estar-se a casa sense activitats, de manera que els infants puguin fer feina de l’escola i llegir: “Aquest temps hi ha de ser i és un primer criteri per decidir quantes activitats han de fer.” A l’hora de triar-les, també és important que els pares tinguin un motiu per a escollir-ne una o una altra: “Les han de considerar importants per al creixement del seu fill, sigui en el sentit físic, intel·lectual o artístic, i que a l’infant també li vingui de gust. Si pot ser tot alhora, millor”, diu Castellví.

L’eterna lluita per la conciliació laboral i familiar

Tornar a l’escola és sinònim de Tetris per a moltes famílies, que han de fer mans i mànigues per fer quadrar els horaris dels pares i dels fills. Combinar la feina, l’escola i les extraescolars és un repte per a moltes cases i no hi ha una fórmula correcta per a aconseguir una bona conciliació. Això sí, Castellví recomana de mirar de cercar alguna estona per estar plegats: “És fonamental dedicar temps a ser a casa o a fer activitats junts. Ara, segons la feina dels pares pot ser complicat. Quan és difícil, aconsello que almenys procurin fer els àpats junts, encara que sigui tan sols el sopar.” Explica que és precisament en aquests espais on es poden compartir les experiències i els records del dia, les projeccions de l’endemà i les opinions sobre allò que passa: “Molt sovint, el moment de seure a taula és l’única estona que tenen per a veure’s les cares.”