Consells per a padrins novells: així és com heu d’afrontar la primera mona de Pasqua

La Pasqua és a tocar. Sou padrins novells i no sabeu com afrontar la primera mona? Us resolem tots els dubtes que tingueu sobre aquesta tradició, que és molt viva al nostre país, i més informació important que no us podeu deixar perdre, com ara, els orígens de la mona i com se celebra la tradició al conjunt dels Països Catalans.

Quan es regala la mona de Pasqua?

Tradicionalment, la mona de Pasqua es regala el Dilluns de Pasqua. Enguany, serà el dilluns 21 d’abril. No obstant això, actualment, molts padrins i famílies adapten la tradició a les seves necessitats, i la regalen el cap de setmana anterior o, fins i tot, el Diumenge de Pasqua per poder-ne gaudir en família.

Fins a quina edat es regala la mona?

Antigament, es regalava la mona fins als dotze anys, coincidint amb l’edat en què els nens rebien el sagrament de la confirmació. Avui, aquesta pràctica ha canviat, i molts padrins continuen regalant la mona als seus fillols encara que ja siguin adults, simplement, com a mostra d’estima i afecte.

Com ha de ser la mona de Pasqua?

Abans, es donaven tants ous com anys tenia el fillol. Va ser al segle XVIII quan es van popularitzar els ous de xocolata, i a final del segle XIX van aparèixer les figures de xocolata, que avui en dia són un element imprescindible en els pastissos.

Però la qüestió més important de la mona de Pasqua no és la forma ni els ingredients, sinó el gest de regalar-la. Representa l’estima entre padrins i fillols i la renovació del compromís de tenir-ne cura.

Quins són els orígens de la mona?

La mona és una de les tradicions més arrelades de Pasqua, però també la que té uns orígens i un significat més incerts.

Hi ha tota mena de teories que es remunten al passat àrab, romà, a l’antiga Grècia i fins i tot a les festes que feien els pastors d’unes quantes cultures per a donar la benvinguda a la primavera. Però hi ha un punt en què coincideixen gairebé tots els experts: és un costum d’orígens pagans relacionat amb antics rituals de fertilitat que el cristianisme va assimilar.

La mona és igual a tot el país?

La mona pot prendre formes molt diferents. La més tradicional és la massa cristina o de rotlle: un pa de massa de brioix dolç, coronat amb ous durs. A més, la tradició diu que la mona ha de portar tants ous com anys té l’infant que la rep.

Aquest pastís pren noms i formes una mica diferents. En alguns llocs del País Valencià és anomenada “tonya”. Amb l’ou dur que conté es fa una declaració d’amor molt especial: l’ou s’esclafa al front de la persona estimada.

A Catalunya Nord són molt populars les mounes, tot i que no són autòctones i amaguen una història molt especial. Segons que explica l’historiador de la cuina Jaume Fàbrega, la van introduir els pied noirs exiliats d’Algèria a la dècada dels seixanta del segle XX. Molts d’aquests pobladors eren d’origen mallorquí, menorquí i valencià i sembla que van ser els qui va dur la tradició de la mona a aquell país africà. Després, quan s’exiliaren arran de la independència d’Algèria, van dur novament la tradició –i el costum d’anar-la a menjar fora– a Catalunya Nord.