28.07.2015 - 06:00
Per més que no parlem des que em vas comunicar que et presentaves per Podem i jo et vaig dir que t’equivocaves i que no et donaria suport, continuem essent amics, no? Amics no vol dir, però, deixar passar extralimitacions, sinó més aviat entrar en el debat que planteges i continuar intentant demostrar-te fins a quin punt t’equivoques. I el teu darrer vídeo s’extralimita en la forma i en el fons. L’obsessió contra Mas –saps que penso que no serà Mas qui ens portarà a la independència– et porta a negar la possibilitat de qualsevol relat independentista, més enllà de l’oficial, que saps prou que som molta la gent que no compartim. Però és que, a més, suposo que sense voler-ho, demostres la impossibilitat de complir el teu propi programa.
L'obsessió contra Mas –saps que penso que no serà Mas qui ens portarà a la independència– et porta a negar la possibilitat de qualsevol relat independentista
Les paraules de Josep Fontana, que consideres probatòries, deuen provar tant la impossibilitat d’una independència a curt termini com la del procés constituent (minut 5:00) que hi ha al teu manifest i, en definitiva, la impossibilitat de qualsevol canvi que vagi més enllà de la pura cosmètica. És que, seguint les rebaixes de Podemos, renunciaràs també als objectius socials? Per què emfatitzes els moments derrotistes del seu discurs i no valores els seus ànims per a continuar lluitant? Per què no repeteixes amb Fontana que la independència no fa cap mal i optes per mantenir, per passiva, el mite infundat de la nació espanyola, pura creació de les oligarquies i de l’exèrcit? Per què barres, ignorant-la, el camí de l’opció independentista d’esquerres, d’una revolució catalana des de la base?
Em sap molt greu que vagis per aquest camí i que hagis acabat aliant-te amb la persona que dirigia el sindicat CCOO de Catalunya quan aquest ens va imposar el pla de pensions privat als treballadors públics, per esmentar només una de les seves proeses. I amb ‘la Caixa’ d’administradora, l’entitat financera que més t’agrada. Recordes allò de ‘Espanya antes roja que rota’? Ho deien els feixistes de llavors i ho diuen els d’ara. Però jo crec que no es referien al to roig que tu i jo voldríem. Penso que llavors ja comptaven que algú, des de dins dels rojos, s’encarregaria d’evitar que s’arribés a aquest extrem. El maig del 37 va ser molt, però molt pitjor que les garrotades de Felip Puig a la plaça de Catalunya. Mira que te n’he parlat vegades i ara resulta que tu t’alies amb ells. Perfecte. En el supòsit més que difícil que arribéssiu a formar govern, no doneu Interior a ICV, si us plau.
Et constarà que aquests consells, que et dono públicament perquè som amics, em tornaran a costar males cares, enemistats, espero que no la teva. Tan bé que estàvem treballant tots plegats en la Marea Blanca que vam crear, sense aquestes discussions, fins i tot defensant-la davant del sector de la CUP que no va voler formar-ne part… I ara resulta que, en l’últim debat parlamentari sobre la sanitat, és la CUP que ha defensat allò que tu i jo enteníem que deia la Marea Blanca quan parlava de sistema públic de salut, fins al punt de ser tractada d’antisistema, mentre que ICV ha passat com a simple oposició parlamentària, sense mullar-se en excés, com garantint que si ells governen no caldrà desfer tots els consorcis, no caldrà canviar tot el model.
És complicat, però no tant. Tu i jo volem un canvi radical, però jo tinc pressa, i em fot que un amic meu es dediqui a experimentar coses que ja s’han provat de sobres. Desperta’t, nano! La independència és impossible i la revolució no? És més possible la revolució a Espanya que no a Catalunya? Com vols fer un (altre) referèndum si sempre seran il·legals? Com pot ser que encara critiquis l’abraçada espontània de David a Mas i no hagis posat en qüestió l’encaixada de mans submisa de Pablemos al rei d’Espanya? Tant de bo que entris al parlament havent meditat els meus consells, defugint els subterfugis que ara, tu també, fas servir, i puguem tornar a treballar plegats, que de feina en tenim.
