El Consell de la República defensa la seva continuïtat malgrat el possible retorn de Puigdemont

En un comunicat publicat aquest migdia, el govern del Consell de la República ha esbossat les prioritats estratègiques de cara als mesos vinents, a l’espera de l’elaboració del pla d’acció de govern. Al text, el govern explica que l’objectiu i el mandat amb què va néixer el Consell –culminar el procés d’independència de Catalunya– no ha canviat, però que les circumstàncies actuals, marcades per l’entrada en vigor de la llei d’amnistia i el possible retorn al Principat d’exiliats com ara Carles Puigdemont i Toni Comín, obren un escenari nou.

Canvi de paradigma

“L’exili ha proporcionat al Consell la seva legitimitat, les bases materials per al seu funcionament i la finalitat de la seva acció política. Aquesta situació ha permès la internacionalització del conflicte, una de les principals (però no única) accions del Consell”, diu el comunicat.

Alhora, explica que la confrontació democràtica “ha estat entesa com una de les dues vies principals per culminar el procés d’independència, juntament amb la negociació amb els partits espanyols“. I afegeix: “El Consell ha defensat que aquestes dues vies són no només compatibles, sinó també complementàries“.

“Del que es tracta no és, doncs, d’identificar ‘quina és’ la via correcta, sinó d’identificar quines són les condicions que fan que cadascuna d’elles pugui ser realment útil. Quines condicions requereix la negociació per tal que no sigui una rendició o un desistiment i sí una via per avançar cap a l’objectiu final? Quina correlació de forces necessites a les institucions per negociar? Quines condicions necessita la confrontació per ser un camí realment eficaç, i no testimonial o destinat a la derrota? Quina correlació de forces necessites al carrer per confrontar? Són les preguntes que cal respondre’s per poder identificar com s’han de prioritzar i com s’han de combinar aquestes dues estratègies, en cada moment, en cada context concret i d’acord amb la correlació de forces en cadascun dels fronts de la batalla”, planteja el text.

Així, el govern escriu que, fins ara, no s’havia donat cap de les tres condicions que el 2018 es van ficar com a necessàries per a emprendre una negociació efectiva: que tingués el referèndum acordat com a objecte; que partís d’una amnistia plena com a premissa; i que tingués una mediació neutral i internacional com a garantia. Avui, però, el Consell considera que aquests tres elements sí que es donen, cosa que “ha propiciat l’inici d’una negociació real de l’independentisme amb el govern espanyol, que d’entrada té dues conseqüències: d’una banda, ha de fer possible el retorn dels exiliats en un termini proper, de l’altra, li resta al relat de la confrontació el protagonisme que ha tingut fins ara”.

Pactar el referèndum i preparar la confrontació, les dues prioritats estratègiques

És per això que, en aquesta nova etapa, el Consell s’ha fixat dues prioritats estratègiques: condicionar la negociació amb l’estat espanyol per assolir un referèndum acordat i preparar la confrontació futura en cas que la negociació fracassi. “Aquests objectius es reflecteixen en el pla de govern del Consell, que busca enfortir-se, créixer, treballar per la unitat estratègica de l’independentisme, desenvolupar les futures estructures d’estat republicanes i continuar internacionalitzant el conflicte”, explica el comunicat.

“Mentre la negociació amb l’estat no culmini amb el reconeixement del dret de Catalunya a l’autodeterminació, la confrontació democràtica continuarà sent legítima i necessària. Si aquesta confrontació es basa en la reivindicació del mandat de l’1-O i té com a objectiu la seva materialització, el Consell mantindrà el seu lideratge i, per tant, continua sent imprescindible“, acaba dient el comunicat.