16.10.2023 - 21:40
El Consell de la República comença avui una consulta entre els inscrits sobre si cal promoure el blocatge de la investidura a la presidència del govern espanyol. La votació acabarà el 23 d’octubre i la pregunta que hauran de respondre els registrats és: “El Consell de la República ha de promoure el bloqueig a la investidura del president a l’estat espanyol per part dels partits independentistes catalans?”
Després de la investidura fracassada del cap del PP, Alberto Núñez Feijóo, el monarca espanyol Felipe VI va proposar com a candidat el president espanyol en funcions Pedro Sánchez. El cap del PSOE negocia amb Junts i ERC amb l’objectiu de ser investit abans del 27 de novembre i evitar que hi hagi noves eleccions.
Els inscrits, doncs, votaran sobre la necessitat de blocar la investidura abans no s’hagin acabat les negociacions, fet que es podria entendre com una esmena a l’estratègia d’aquests partits independentistes. Tots dos han exigit al PSOE, entre més mesures, d’aprovar una llei d’amnistia, de reconèixer la legitimitat de l’independentisme i d’incloure un mitjancer a la taula de negociació. I de fet, el president del Consell de la República, Carles Puigdemont, és qui encapçala les negociacions de Junts amb els socialistes.
Aquesta vegada la consulta no és promoguda pel govern del Consell, sinó que la van promoure els consells locals del Vallès Oriental, que van aconseguir els avals necessaris, un 1% dels registrats, és a dir, poc més de mil persones.
Tots els registrats tenen disponible a la pàgina web del Consell un espai habilitat per a votar-hi telemàticament.
Els Consells Locals del Vallès Oriental impulsem una consulta per al bloqueig de la investidura a l'estat espanyol✊
Aviat es recolliran avals‼️@ConsellRep@CLxR_Vilamajor @CLxR_Llinars @CLxR_SantCeloni @CxrCardedeu @clxr_franqueses @consellgarriga @CLxRMollet @CLxRMontmelo pic.twitter.com/Vz402oViYz
— Consell Local dl República Granollers-Canovelles (@CLxRGranollers) August 15, 2023
A més, avui es faran públics els resultats de la consulta sobre la reestructuració del Consell, que va començar l’11 d’octubre i es va acabar ahir. La proposta de reestructuració, una decisió unànime del govern, va ser anunciada a final d’agost pel president Puigdemont, i pretén d’eliminar l’Assemblea de Representants, l’únic òrgan d’elecció directa, que aquest mes d’octubre havia de renovar els membres.
Concretament, amb la reforma es crearien dos òrgans nous: una cambra de representació dels consells locals, que tindrà l’objectiu de deliberar i prendre decisions sobre les accions a fer; i una segona cambra, que tindrà per objectiu elaborar la legislació republicana, amb la participació d’experts i professionals.
Si s’aprova aquesta reforma, el president del govern del Consell serà elegit a partir d’ara en una votació de tots els censats, i la tasca de la regulació normativa interna passarà a ser responsabilitat del govern, amb una ratificació posterior de tots els afiliats. Fins ara, totes dues tasques les feia l’Assemblea.
Tensió entre el Consell i membres de l’Assemblea
La decisió de Puigdemont i el govern del Consell, que ara ha de ser votada pels inscrits, va causar malestar en una part dels membres de l’Assemblea, que la van considerar autoritària. A final de setembre, una trentena de representants de l’Assemblea van publicar una carta oberta dura dirigida a Puigdemont en resposta a l’anunci que havia fet a l’agost. “Les formes, que s’haurien de fonamentar en el respecte mutu, semblen haver estat completament obviades”, deien. Segons ells, el Consell de la República havia actuat contra l’Assemblea i havia desviat recursos econòmics a despeses innecessàries. “Cal demanar-se si els proveïdors beneficiaris d’aquestes despeses de representació, muntatge d’esdeveniments i equip tècnic multimèdia no han estat una via de negoci d’un cercle reduït de persones pròximes al vice-president.”
El grup va ser especialment crític amb el vice-president Toni Comín, a qui també van acusar d’haver insistit repetidament que l’Assemblea acatés les directrius del govern i donés suport a les seves orientacions polítiques. En relació amb aquestes acusacions d’autoritarisme, Comín va dir en una entrevista a VilaWeb que la reforma era fruit d’una deliberació llarga i tranquil·la del govern: “El govern, en això, ha fet pinya. Ho dic perquè després a alguns ens toca donar la cara, perquè és la nostra responsabilitat, i llavors s’enfaden amb nosaltres.” Segons Comín, la reforma era necessària per a aprendre de l’experiència: “Vam veure clarament que, després d’aquest primer mandat de l’Assemblea, convenia especialitzar-la en aquelles funcions en què pot aportar més valor afegit. És un principi d’eficàcia, el que ens ha mogut.”
El govern del Consell de la República no va trigar a respondre a la carta oberta. En un comunicat, va indicar que les seves decisions no es podien personificar, perquè sempre es prenien per unanimitat. “Cap dels missatges polítics ni de les propostes de reforma dels codis que ha traslladat a l’Assemblea eren missatges o propostes personals, sinó del conjunt del govern.”
També van expressar que ni les actuacions ni de les decisions del govern no permetien de sustentar la idea que hagués caigut en una “deriva autoritària”, com asseguraven la trentena de representants. A parer del Consell, la reestructuració ha de permetre, a partir de dues cambres noves, aportar més valor afegit a la seva acció política i contribuir millor a fer efectiu el mandat del Primer d’Octubre.
La proposta de la dissolució de l’Assemblea de Representants no ha estat l’únic episodi de tensió. També n’hi va haver al març, quan es va votar el codi dels consells locals i les estructures territorials. El ple, en què s’havien de defensar i discutir les esmenes, es va convertir en un enfrontament obert i carregat de retrets entre el govern i alguns representants, que es queixaven de la tibantor i el dèficit de confiança entre l’ala executiva i la legislativa.
Aquell dia, la consellera Teresa Vallverdú, responsable del desplegament reglamentari, va anunciar que promouria una reforma del codi general del Consell per a limitar el poder de l’Assemblea. Aquest anunci ja va agafar a contrapeu els representants que participaven en el ple.
