27.06.2023 - 12:12
|
Actualització: 27.06.2023 - 12:52
El govern del Consell de la República Catalana no comparteix la idea que l’independentisme practiqui l’abstenció activa a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, sinó que demana una participació en massa a les votacions. “Per la mateixa raó que cap partit unionista mai no demanaria l’abstenció entre els seus electors com una manera de combatre l’independentisme, el Consell fa una crida a la participació massiva de l’independentisme en aquestes eleccions espanyoles”, diu el govern del Consell en una declaració política.
Expliquen que, d’ençà que va ser creat, el Consell de la República treballa per promoure el desbordament democràtic per part de la societat catalana. “Aquest desbordament –tal com s’explica en la proposta estratègica del Consell– s’ha de donar en tots els escenaris possibles: per mitjà de la mobilització ciutadana als carrers, de la desobediència civil no violenta, però també en el si de les diferents institucions”, diuen.
Mentre el govern del Consell s’oposa a l’abstenció i demana una participació en massa, l’Assemblea de Representants tramita una proposta de resolució, justament, per a demanar l’abstenció o el vot nul a les eleccions. Actualment, la proposta de resolució és en una fase inicial de la tramitació i, si la mesa l’accepta, haurà de recollir 31 avals entre els membres de l’Assemblea. Si els aconsegueix, la mesa la tindrà en compte a l’hora de fer l’ordre del dia del pròxim ple, que serà el 15 de juliol.
Si finalment s’aprovés, el govern del Consell i l’Assemblea de Representants tindrien posicions oposades. El codi general del Consell de la República recull en l’article 15 que tant el govern com l’Assemblea de Representants poden emetre declaracions, però no exposa que hagin de ser coincidents o anar en la mateixa línia.
El govern del Consell vol que l’independentisme bloqui la investidura espanyola
La crida a votar en massa a les eleccions espanyoles forma part de la presa de posició del govern del Consell sobre la convocatòria electoral, que també inclou la proposta que totes les forces independentistes que s’hi presenten assumeixin el compromís explícit que no garantiran l’estabilitat política de cap govern espanyol que no es comprometi inequívocament amb una solució política del conflicte català, basada en l’amnistia i el respecte del dret d’autodeterminació. Aquest compromís de no estabilitzar el govern espanyol també ha d’incloure, diu el document, “l’assumpció d’una agenda independentista clara i compromesa amb el camí cap a la República Catalana”.
El Consell desenvolupa aquesta idea i diu que, per tal que les forces independentistes puguin influir en el govern espanyol i forçar-lo a pactar una solució política del conflicte, cal que tinguin “el màxim pes parlamentari possible”, fins a aconseguir de ser “un actor prou nombrós per a poder blocar la investidura“.
Remarca la importància d’assolir la unitat estratègica entre les forces independentistes, una manera que, diu el Consell, els permetria de confrontar-se amb l’unionisme més eficaçment. Consideren que l’unionisme sempre està preparat per a la unitat estratègica quan es tracta de combatre l’independentisme, i posa d’exemple la investidura de Jaume Collboni a l’Ajuntament de Barcelona, “on els partits que s’autoproclamen d’esquerres han sumat els seus vots a la dreta hereva del franquisme”.
“Des del govern del Consell som conscients de la desafecció que s’estén entre una part important de les bases independentistes, molt particularment vers les forces polítiques que aspiren a representar-les, i comprenem les raons del seu malestar”, diu el comunicat. Per això, insten totes les forces independentistes “a rectificar les estratègies de la desunió i de la negociació estèril amb Espanya”. “I les instem a treballar conjuntament per assolir els objectius de llibertat, justícia i autodeterminació per al poble de Catalunya”, diuen.
