Què és i què fa el Consell per la República: les deu preguntes i respostes

1. Què és el Consell per la República?
El Consell per la República és una institució privada, creada d’acord amb la llei belga i amb l’objectiu de ser el primer pas de la institucionalització de la República Catalana. Aspira a representar la ciutadania republicana i, juntament amb la Generalitat, fer efectiva la república proclamada legalment pel Parlament de Catalunya el 27 d’octubre de 2017. En paraules de la consellera Clara Ponsatí durant l’acte de fundació a Brussel·les, ‘avui diem al món que els catalans ens comencem a organitzar al marge de la legalitat espanyola’.

2. Quina legitimitat té el Consell per la República?
El Consell per la República tindrà la legitimitat que vulgui atorgar-hi la ciutadania. Ha començat obrint un registre de ciutadania, al qual qualsevol ciutadà pot apuntar-se. Si finalment s’hi afegeixen cent mil persones, serà un projecte interessant, però no podrà pas aspirar a representar el país. En canvi, si en té un milió, com demana el president Puigdemont, o els més de dos milions de votants independentistes, aleshores el consell podrà afirmar que representa una part substancial de la ciutadania catalana o fins i tot la majoria del país i podrà explicar-ho. Per tant, la legitimitat dependrà de quanta gent s’hi afegeixi.

Ara, el consell invoca també tres legitimitats constituents. La primera és l’acord de govern tancat entre les forces independentistes per a investir Quim Torra com a 131è president de la Generalitat. Aquest acord, presentat el 8 de març de 2018, preveu la creació d’una Assemblea de Representant i un Consell de la República en l’exili, i va ser signat per Junts per Catalunya, ERC i la CUP.

La segona legitimitat prové del referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre i de la declaració d’independència posterior. El Consell per la República és una institució que emana del dictat de les urnes del plebiscit.

I encara hi ha una tercera legitimitat a la qual van recórrer en l’acte de presentació, la de la república proclamada el 14 d’abril de 1931. El consell recorda que abans d’aprovar la constitució l’estat espanyol va reconèixer la legalitat de la Generalitat en la persona de Josep Tarradellas, que n’era president d’ençà del 1954, d’acord amb la legitimitat de les eleccions del 1931 que havien permès de restituir aquesta institució. Per això, doncs, la legitimitat de la Generalitat i el consell no emanen de les institucions creades pel cop d’estat de Franco i la seva transformació posterior, sinó del vot lliure dels ciutadans i la lluita per a preservar les institucions pròpies amb dos exilis, el del 1939 al 1977 i el que comença el 2017, quaranta anys després.

3. El consell pot representar el país, si és una institució privada?
És a l’acord d’investidura on consten l’Assemblea de Representants i el Consell per la República i on es diu que tindran la forma jurídica d’entitat de dret privat per garantir-ne la independència i impedir la intervenció de l’estat espanyol.

Hi ha molts exemples d’institucions privades que en moments determinats han assumit la representació d’una nació. El Congrés d’Estònia, un parlament paral·lel al Soviet Suprem d’Estònia del 1989 al 1992, era privat i va arribar a agrupar el 60% dels ciutadans. Es va dissoldre quan la independència va ser reconeguda arreu del món una vegada el parlament oficial va redactar la nova constitució.

En política internacional és possible de reconèixer legalment un partit, una associació o una entitat com a representant d’un poble que encara no té un estat reconegut diplomàticament. Per això el 1993 es va reconèixer que l’OAP era el representant legítim del poble palestí i recentment molts estats han reconegut la Coalició Nacional de Forces Revolucionàries i d’Oposició com el representant legal del poble sirià. L’ONU, l’Organització dels Estats Africans o la Lliga Àrab, entre més, reconeixen també governs a l’exili o no reconeguts diplomàticament com a representants dels pobles respectius, i aquests governs solen ser institucions privades. Entre més, el govern de Biafra, el Front Polisario i l’Administració Central Tibetana tenen un cert grau de reconeixement diplomàtic, tot i ser formalment institucions privades.

4. L’estat espanyol pot condicionar el Consell per la República?
De cap manera. Per això s’organitza com una entitat de dret privat i en l’espai lliure europeu. L’estat espanyol no pot perseguir-ne ni impedir-ne les activitats, en absolut. Fins i tot en el cas que torni a activar l’article 155 i dissolgui el govern i el parlament de la Generalitat, el Consell per la República continuaria funcionant i assumiria la representació del país que les institucions de l’interior no estarien en condicions d’assumir.

5. Com s’organitza el Consell per la República?
Durant l’any 2019 es convocaran les eleccions a l’Assemblea de Representants. Tal com explica aquest vídeo mostrat a la presentació del consell, aquesta assemblea tindrà entre 100 i 150 membres i serà triada per tots els ciutadans amb ciutadania republicana, que s’obté apuntant-se al registre ciutadà.

L’Assemblea de Representants serà formada majoritàriament per ciutadans que es vulguin presentar a les eleccions, elegits en una votació amb llistes obertes. Una petita part dels membres de l’assemblea pertanyeran al Parlament de Catalunya o als ajuntaments del Principat. Finalment una part serà reservada als ciutadans de la resta dels Països Catalans i del món, que gaudiran del dret de ser elegits i votats si s’inscriuen en el registre de ciutadania.

L’assemblea crearà un consell de govern de deu a vint membres i triarà el president, que nomenarà la resta.

El 8 de desembre de 2018 es va crear a Brussel·les l’Assemblea Fundacional, un organisme provisional presidit pel 130è president de la Generalitat i amb l’encàrrec de crear les condicions per a organitzar les primeres eleccions.

6. I tot això funcionarà pel mòbil?
Sí. El funcionament del Consell per la República copia l’administració electrònica creada a Estònia, que permet que totes les activitats dels ciutadans es facin al telèfon mòbil. Això inclourà les eleccions i els referèndums que es puguin convocar.

A Estònia totes les funcions pròpies del govern, inclòs el pagament d’imposts, les relacions administratives de tota mena o les conteses electorals ja es fan per mitjà del telèfon mòbil.

En el cas català això torna a significar que l’estat espanyol no pot impedir de cap manera el funcionament de l’Assemblea de Representants nidel Consell per la República ni fent servir la violència com el primer d’octubre.

7. Què cal fer per ser-ne membre?
Qualsevol persona més gran de setze anys pot inscriure’s al registre de ciutadania i això li atorga de manera automàtica la ciutadania republicana.

Per a ser-ne membre cal estar d’acord amb els principis republicans, expressats a la primera pantalla del registre, i pagar deu euros una sola vegada, que serveixen per a acreditar les dades reals i impedir que intentin integrar-s’hi persones amb l’ànim de sabotar-la. Els menors de divuit anys no han de pagar.

8. El consell és només del Principat o de tots els Països Catalans?
El consell neix al Principat i de la legitimitat de la Generalitat de Catalunya republicana, però no té límits geogràfics. Qualsevol ciutadà dels Països Catalans en pot ser membre i, amb independència de la ciutadania física, també qualsevol ciutadà de la resta del món que cregui en els principis de la República Catalana. Segons que va expressar en la presentació el conseller Comín, ‘al segle XXI la ciutadania no pot ser imposada, ha de ser volguda i assumida’.

Això també s’inspira en el model estonià. Qualsevol qui accepti els principis de la república d’Estònia pot accedir a l’anomenada residència digital, que li atorga categoria legal dins l’estat. D’aquesta manera, tant Estònia com Catalunya cerquen d’atreure talent i persones compromeses que ajudin a millorar el país.

9. Quins són els eixos d’actuació del Consell per la República?
Els eixos d’actuació, segons que es va dir en la presentació del consell, es despleguen en cinc àmbits, com es veu en aquest vídeo.

El primer és l’àmbit polític, que farà possible que vagi desplegant lleis gràcies al dret d’iniciativa política del Parlament de Catalunya i que redacti una constitució catalana.

Quant a l’àmbit internacional, el consell farà acció diplomàtica i mantindrà les relacions amb els estats i els interlocutors internacionals. També impulsarà iniciatives internacionals, la primera de les quals serà una de ciutadania europea que demani l’aplicació de l’article 7 de la constitució europea contra l’estat espanyol.

El tercer àmbit és el jurídic, centrat en la defensa dels drets dels represaliats, presos i exiliats i en la defensa del dret d’autodeterminació.

En el quart, la cultura i la difusió, el consell treballarà sobretot en la promoció internacional de la cultura catalana.

I el darrer serà l’àmbit d’estudis i coneixement, que promourà la creació de tots els estudis i anàlisis necessaris per a desplegar la República a Catalunya.

10. Quins partits i associacions hi donen suport i quins no?
Els tres partits independentistes amb representació al Parlament de Catalunya varen donar-hi suport en el pacte d’investidura, però la CUP se n’ha retirat. Tot i això, Poble Lliure s’hi ha manifestat a favor.