No se sap gaire bé què esperava el PP ni Adolfo Vilafranca quan es va presentar a les eleccions al Consell Insular de Menorca, que, com les altres institucions més grans de les Illes, va ser pres per la dreta. Podria semblar evident que volien guanyar, però alguns moviments que ha fet el partit van en línia contrària. Almanco, tenint en compte que la número quatre de la llista, Elvira Capó, i el número cinc, José Manuel Morales, ni tan sols van prendre possessió del càrrec, una cosa estranya si tens en compte que et presentes a unes eleccions per formar un govern.

Tampoc no sabem si esperava estabilitat o no. Potser volia recollir el vot d’un partit ofegat com Ciutadans, amb la presència de Morales mateix, i de l’extrema dreta, incloent a la llista Joan Pons Torres, president de Sa Fundació, elogiador de Meloni, obertament homòfob i, sobretot, profundament anticatalanista. No sabem si esperava que les coses li fossin fàcils, però la realitat ha estat molt clara: el seu govern ha estat molt inestable.

Si una cosa no s’esperava l’oposició, de cap manera, eren les formes amb què Vilafranca governaria tot aquest temps. Al PSIB ho veuen clar: la portaveu del partit al consell –i ex-presidenta–, Susana Mora, diu que “té unes formes despòtiques, autoritàries i gens institucionals de governar”. Paraules semblants li adreça Noemí Garcia, portaveu de Més per Menorca, que considera que “l’autoritarisme, la traïció, la mentida i el joc emocional” defineixen la manera de governar de Vilafranca.

Perquè, tant si esperava una cosa com una altra, la realitat és molt clara: igual que al govern de les Illes, el PP es troba en minoria. I igual que al govern de Marga Prohens, l’avinentesa amb Vox va durar uns instants del mandat. Això significa una necessitat imperiosa de cercar aliances. Però, a diferència del govern de Prohens, Vilafranca no ha volgut intentar d’acostar-se a l’esquerra.

Aprovació grotesca del pressupost

Una bona prova d’aquesta falta d’acostament està en els dos pressuposts del mandat. El primer era impossible d’aprovar, perquè no tenia el suport de l’única consellera de Vox a la cambra, Maite de Medrano –que, tot sigui dit, sí que va entrar en el seu equip de govern, per bé que la van destituir per inactivitat i desavinences clares en el nomenament d’un càrrec. I el segon, perquè el va tirar endavant de manera grotesca: aprofitant l’absència de dos consellers del PSIB quan va convocar el ple.

“No m’agrada parlar amb aquests conceptes, perquè sembla que faig una crítica poc constructiva, però és que és així. És un equip de govern que no està acostumat –ni en vol aprendre– a crear l’espai per a debatre i arribar a acords”, diu Garcia. I afegeix: “Aquest president no està acostumat que hi hagi gent que opini i proposi opcions alternatives.” Diu també que desprestigia l’esquerra de manera constant. “Ens reunim perquè el protocol ho marca, no hi ha cap intenció d’acostament. No va fer ni un whatsapp ni una telefonada per a comentar per on aniria el pressupost”, cosa que sí que va fer amb Vox.

Tampoc no es va acostar a l’esquerra quan havia de governar amb el pressupost de Mora prorrogat, tot i que era una bona oportunitat per a fer-ho. “És un escàndol –diu l’ex-presidenta–. No baixa del pedestal. És un autoritarisme absolut, en comptes de demostrar humilitat, que tots ens podem trobar en situació de minoria.”

És per això que l’oposició diu que no té lleialtat institucional, que hauria de ser inherent a qualsevol representant polític de les Illes, tant del govern com dels consells insulars. A Ciutadella, per exemple, l’esquerra tenia majoria absoluta per a aprovar el pressupost i va decidir d’ajornar-lo fins aquest mes, perquè al debat hi poguessin assistir els regidors del PP que feien vacances. Això no passa al govern insular, cosa que demostra una inestabilitat absoluta.

Propaganda

Vilafranca penja d’un fil. Però s’hi aferra com si fos incapaç de trencar-lo. Encara que tot caigui pel seu pes, de moment manté el càrrec. I ho fa a còpia d’anuncis i promeses que s’allunyen de la realitat. Un exemple clar és que ara el partit ha moderat el discurs entorn de la sostenibilitat. En el darrer pressupost les paraules hi són, però el fons no.

En primer lloc, perquè el pacte de l’esquerra li va deixar aprovada la llei de reserva de la biosfera, amb tot de mesures per a desenvolupar, com ara la diversificació econòmica per a no dependre tant del turisme. On és tot això?, es demanen tant el PSIB com Més. “Es posen tots els ous al paner del turisme”, diu Mora, que crítica que el finançament obtingut per a desenvolupar-la sorgeix de l’impost de turisme sostenible, és a dir, que es treuen doblers d’un recurs de què ja es disposava. Garcia recorda els sis milions d’euros que el consell ha decidit de destinar a la promoció turística.

Una de les altres eines de la llei és poder limitar l’entrada de cotxes a l’illa. I aquest és, de moment, un dels grans fracassos de Vilafranca. Menorca ho tenia tot preparat, després de Formentera, per a aplicar una mesura cabdal per a frenar la sobrecàrrega d’un territori limitat. Mallorca i Eivissa li hauran passat al davant. “És un escàndol que unes illes tan complexes ja tenguin la feina feta i nosaltres no hàgim fet res”, diu Mora. Durant el darrer mandat ja es va deixar fet un estudi previ, però els resultats no van agradar. Se suposa que n’hi ha un de nou en marxa, però Garcia ja preveu que n’encarregaran més i més fins que el resultat s’adeqüi al que ells volen.

En relació amb la llei de la biosfera, tampoc no hi ha cap intenció de posar ordre al litoral de l’illa. Ho va proposar Més per Menorca, però la resposta, amb menyspreu, va ser contundent: “Què és que hem d’ordenar?” Garcia critica la falta de planificació i de mesures reals: “Quan ho vius en primera persona, participant en reunions, veus que fan fum de coses molt lògiques. Em preocupa moltíssim.”

Pla territorial i habitatge

La reforma del pla territorial també es basa en el turisme. A l’illa hi ha el debat de la saturació, però quan es parla de canvis al PTI és per afavorir-la encara més. “Potser resol algunes coses, però els residents també hem de viure bé, no demanam res extraterrestre”, diu Garcia.

De fet, en qüestió d’habitatge, la promesa de Vilafranca és d’augmentar densitats i fer més construccions plurifamiliars. Encara que sigui una mesura, a priori, que podria anar bé –si es fa de bracet amb els ajuntaments–, el consell tampoc no ha atacat el problema d’arrel. “No pots limitar-te a dir que augmentaràs densitats o que limitaràs les places turístiques en zones turístiques. Perquè això no fa res per a l’habitatge; has de fer polítiques valentes”, diu Mora, tot recordant que, des que el govern de les Illes va aprovar la llei d’habitatge en el darrer pacte de progrés, Menorca té la facultat de pressupostar construcció i no se n’ha fet res. Cap previsió ni a curt termini, ni a mitjà ni a llarg.

Més polèmiques

A banda el nomenament de Pons com a conseller de Cultura, a Vilafranca li ha pesat el discurs ambigu en relació amb Vox. Primer dient que no hi governarien, després fent-los entrar al govern i, finalment, destituint-ne la consellera d’extrema dreta, que va assetjar laboralment al seu número dos de l’àrea d’Habitatge. Un pacte de quatre mesos que no ha dut sinó a la inestabilitat, com al Consolat de Mar.

La destitució de la directora insular de projectes sostenibles i cooperació, Marta Febrer, per haver fet una festa d’aniversari a les instal·lacions públiques del Llatzaret tampoc no hi ha ajudat. Sobretot, perquè, tot i que va dir que s’havia actuat de manera directa i Vilafranca va titllar d’intolerable el comportament de Febrer, no la va acomiadar fins que l’oposició no va filtrar a la premsa els fets que ja sabia el president.

I avui que és la vigília de la Diada del Poble de Menorca, el dia de Sant Antoni, també és molt aclaridor d’exposar què ha succeït aquests dos anys per a entendre el parer del govern. L’any passat es va decidir d’eliminar la referència a la diada al cartell de Sant Antoni, malgrat que durant dècades governs de PP i l’esquerra l’han fet servir sense cap inconvenient. Enguany es repeteix la fórmula: “Dia de Menorca”. L’objectiu, defugir de la catalanitat de la data, en què es commemora la conquesta de l’illa per part d’Alfons III el Liberal, fet que va representar la incorporació de l’illa a la corona d’Aragó, l’expulsió dels musulmans i la repoblació amb gent provinent del Principat.

Enguany hi ha hagut una polèmica afegida: l’elecció de l’ex-president del consell Joan Huguet com a conferenciant del ple de la diada. La seva falta de neutralitat política és, per al PSIB, una falta de respecte a la institucionalitzat: “És l’únic president de la història del consell que ho és per un acte de transfuguisme.”

No sabem com celebrarà Vilafranca la Diada de Menorca, però sí que ha suspès durant el mandat. Fons europeus perduts, cap pla d’adaptació al canvi climàtic, cas omís del transport públic, manca de voluntat de reconvertir el camp ni de defensar els nous sectors productius, unes formes i un fons molt millorables, molta paràlisi i, sobretot, cap intenció de pactar. El fil no s’ha romput, ara com ara, però no és pas segur que no es rompi abans de les eleccions.